Dissabte VI durant l'any
Casa General
de la Congregació de Missioneres del Cor de Maria
191
aniversari de l’ordenació sacerdotal del Venerable P. Joaquim Masmitjà i de
Puig
Dissabte
22 de febrer de 2025
1Pe
5,1-4; Salm 22 i Mt 16,13-19
El sacerdot, ens diu sant Pau, és aquell pastor que vela el seu ramat no
per obligació, com una càrrega, sinó de bon grat, per amor a Déu, de manera
generosa i no interessada, no com qui regeix de manera despòtica sinó, com
diria el nostre papa Francesc, amb olor d'ovella, davant, al mig o darrere del
ramat que se li ha encomanat però sempre al servei d'aquest, on més convingui a
cada moment. Tots som sacerdots, el sacerdoci universal del qual ens parla la
carta als Hebreus i al qual ens unim pel baptisme, és per a tots. Existeix això
sí una diversitat de ministeris, a cadascú el seu, i qui rep el ministeri
sacerdotal de manera sacramental ha de respondre a aquest tarannà del qual ens
parla sant Pau.
No es tracta d'un privilegi, es tracta sempre d'una vocació, d'una crida del Senyor a l'un o l'altre ministeri o servei a l'Església. La crida ve de Crist i per a reconèixer la seva veu hem de respondre abans de res a la pregunta que el mateix va plantejar als seus deixebles «Qui diu la gent que és el Fill de l'Home? Qui dieu vosaltres que soc jo?» No seguim a tal persona o tal una altra, a un líder humà, seguim a Crist, Fill de Déu fet home per a la nostra redempció. El Senyor crida, perquè com deia el P. Joaquim sempre passen coses i mai deixaran de passar i totes passen per al nostre bé.
I el ministeri sacerdotal del Venerable Joaquim Masmitjà va ser per a bé, per a bé de moltes joves que van rebre l'ensenyament de la doctrina cristiana i una educació a la qual no haurien pogut accedir en mancar de recursos econòmics. Per a bé vostre que continueu servint a la societat amb la vostra labor fidels al carisma del Venerable P. Joaquim. Per a bé en definitiva de l'Església i de tots aquells que han estat, són i seran beneficiaris de la vostra labor.
Són temps difícils, “recios” diria santa Teresa de Jesús, però no perdem l'esperança. La vida de l'Església, la vida consagrada va adquirint formes diverses al llarg dels segles, ara l'accent recau en un determinat carisma i després en un altre, però tots van configurant dia rere dia el camí de la salvació. La fidelitat, la perseverança i la paciència continuen sent el bagatge vàlid per a recórrer aquest camí, un tros del qual ens ha estat confiat a cadascun de nosaltres per a recórrer-lo.
Escriu el papa Francesc en la Butlla de convocatòria d'aquest any Jubilar que: «Ens trobem així enfront d'un itinerari marcat per grans etapes, en les quals la gràcia de Déu precedeix i acompanya al poble que camina entusiasta en la fe, diligent en la caritat i perseverant en l'esperança (cf. 1 Ts 1,3).» (Spes non confundit, 6).
Entusiasme, diligència i perseverança per a viure la fe, l'esperança i la caritat. Avui recordem el 191 aniversari de l'ordenació sacerdotal del Venerable P. Joaquim Masmitjà i ho fem aquí en aquesta Cúria General que donis de fa 19 anys treballa a Girona. El Venerable P. Joaquim va ser un model d'entusiasme, diligència i perseverança, perquè la seva fe la vivia amb esperança i la mostrava amb la seva caritat. Que així sigui també per a totes vosaltres repartides per tants països al servei de l'Evangeli, és a dir al servei de l'Església i de Crist.