Dedicació
de la Basílica del Laterà
Festa
Santa
Maria a Amer
Dilluns
9 de novembre de 2026
1C
3,9b-13.16-17; Salm 45,2-3.5-6.8-9 i Jo 2,13-22
Quan Gotmar, bisbe humil de la Santa seu de Girona, l’any 949 després d’escoltar al consell dels arxidiaques i dels canonges de Santa Maria, accedint als seus precs, vingué i per amor de Déu i desig del comte consagrà aquesta església en honor de Santa Maria, sant Joan i sant Benet, establia un vincle entre la comunitat benedictina i Amer; entre Amer i l’Església universal, una Església que avui celebra la dedicació de la basílica de Sant Joan del Laterà, la seu del bisbe de Roma.
A Amer, aquesta festa adquireix avui un to molt especial, commemorem aquí el 1077è aniversari de la dedicació d'aquesta església del monestir de Santa Maria i avui també aquesta celebració coincideix amb l'inici d'un nou ministeri pastoral: el servei com a rector d'Amer, Anglès i de les altres parròquies d'aquesta zona, de Mossèn Antoni. Tres esdeveniments que responen a una mateixa realitat: L’Església de Crist.
L’aniversari de la dedicació d’aquest bell temple ens recorda les arrels de la nostra fe i de la nostra comunitat, unes arrels marcadament monàstiques perquè foren monjos els qui construïren aquest monestir amb les pedres que avui encara veiem, però encara més important ells mateixos foren durant segles les pedres vives d’aquesta Església que també avui viu la seva fe a Amer. Celebrant doncs la dedicació de la catedral de Roma recordem la vocació universal de l’Església i alhora la comunió amb el nostre papa Lleó XIV. Donant avui inici formal al ministeri de Mossèn Antoni la nostra fe es fa present perquè som nosaltres avui els convidats a viure ara i aquí la fe amb fidelitat a les nostres arrels i en comunió amb el conjunt de l’Església universal.
Un temple com aquest té sentit quan allò que s'hi celebra transforma la vida del qui hi entra. Quan l'Evangeli que escoltem ens converteix en deixebles de Crist de paraula o d’obra. Quan compartim l'Eucaristia cal que aquesta transformi els nostres cors i ens ajudi a mirar el món amb els ulls de Déu, amb els ulls de l’amor. Ens ho ha dit sant Pau: «Vosaltres sou el temple de Déu i l'Esperit de Déu habita en vosaltres». Nosaltres som el temple de Déu, nosaltres som les pedres vives d'aquest temple espiritual que és l’Església. Sant Pau encara va més enllà quan ens diu: «De fonament, ningú no en pot posar cap altre fora del que està posat, que és Jesucrist». Crist és doncs en fonament de l’Església i de la nostra fe.
Unes paraules que en iniciar avui el seu ministeri Mossèn Antoni adquireixen un profund sentit. El fonament ja hi és i és Crist. Ja ha una història de fe que us ha precedit, una comunitat que ha caminat, persones que han treballat generosament per mantenir viva la fe, monjos i preveres que han servit aquestes parròquies i tants homes i dones que han viscut la seva fe en aquesta comunitat. La història de l’Església és molt més gran que qualsevol de les nostres històries personals. Així el rector és un servidor de l'Evangeli, un germà cridat a caminar amb altres germans i germanes, a escoltar, a acompanyar, a celebrar els sagraments, a anunciar la Paraula i a ajudar a que Crist continuï essent el centre de la vida de les nostres parròquies. Però en definitiva l'Església és sempre obra de Crist. Després de 1077 anys, no n'hi ha prou de mantenir les pedres polides i netes; cal mantenir viu aquest temple, que sou vosaltres, heu de continuar essent casa de Déu, una casa on tothom si senti acollit i on es visqui el gran misteri centre de la nostra fe: Crist ressuscitat que és el veritable temple. El passat certament ens mostra les nostres arrels com a comunitat, però tant sols és Crist qui en el present ens obre les portes de l’esperança.