Celebració eucarística monjos i monges Congregació.
17 de novembre 2016.
75è aniversari retorn dels monjos a Poblet.
Molt estimat senyor Arquebisbe, germanes i germans
cistercencs de la Congregació de la Corona d’Aragó.
Ens apleguem avui per donar gràcies al Senyor per aquets
setanta-cinc anys de vida monàstica a Poblet. Després de cent-cinc anys
d’abandó i desolació, la vida monàstica va tornar a aquesta casa el 24 de
novembre de 1940 de la mà de quatre joves monjos italians, el P. Giovanni Rosavini, com a prior, el P.
Martino Marini, el P. Tommaso Vona i fra Giovanni Fioravanti. Ells formaren la
comunitat cistercenca que restaurava la vida monàstica a Poblet, venint de
Santa Croce in Gerusaleme, el monestir cistercenc de Roma a tocar de San
Giovanni in Laterano. No eren temps fàcils ni pel nostre país, que
sortia d’una violenta guerra civil i patia la pau dels vencedors, ni per
Europa, que encetava un cruel conflicte bèl·lic.
Avui donem gràcies al Senyor perquè la vida monàstica, amb
les dificultats pròpies de tota vida humana, s’ha mantingut en aquesta casa al
llarg d’aquests anys. Recordem a tots els germans que hi han lliurat la seva
vida i a aquells que en un moment o altre han format part de la seva comunitat.
I demanem al Senyor fidelitat, perquè ens ajudi a mantenir encès el foc de la
vida cistercenca en aquesta casa que l’any 1150 fou fundada pels monjos de
Fontfreda convidats pel Comte de Barcelona, per ser un fogar espiritual.
Han estat anys
d’intensa activitat reconstructora espiritual i material sota el guiatge dels
priors Giovanni Rosavini (1940-1950), Gregori Jordana (1950-1953) i Robert
Saladrigues (1967-1970) i els abats Edmon Maria Garreta (1953-1966), Maur
Esteva (1970-1998) i Josep Alegre (1998-2015). Una obra de tots els monjos que
han format part d’aquesta comunitat, i del país i les seves institucions que
han ajudat, recolzat i impulsat la seva reconstrucció.
Estimat senyor
Arquebisbe, fa quasi setanta-sis anys quan arribaren aquí quatre joves monjos
italians més plens d’il·lusions que de certeses per restaurar el sentit espiritual
de Poblet, es trobaren una església sense pastor. Uns anys abans de retornar
els monjos, aquí el cardenal Francesc d’Assís Vidal i Barraquer i el seu
estimat bisbe auxiliar, el beat Manuel Borràs, visqueren hores tràgiques fugint
de la persecució, aquí foren lliurats als enemics de la fe, el primer per
partir a un exili del qual ja no tornaria en vida, per la rancúnia dels
vencedors, i el segon per sofrir el martiri. És un motiu de gran joia la
presència del successor de sant Fructuós avui, perquè vostè representa el
nostre lligam amb l’església de Tarragona, d’arrels paulines, una església de
la que formem part i que ens és molt estimada.
Germanes i germans
cistercencs, els temps no son pas fàcils, confiem en el Senyor, Ell sap que vol
de nosaltres. Posem totes les nostres forces en mantenir viu el caliu de la
vida cistercenca a Catalunya, aquesta nació de profundes arrels cristianes i en
la que els nostres monestirs han estat i són referents espirituals.
Donem gràcies al
Senyor per haver restaurat la vida cistercenca a Poblet, encomanem-li l’ànima
dels monjos que ens han precedit aquí, demanem-li que ens ajudi a ser-li cada dia més propers i
fidels, que ens doni noves vocacions per a mantenir vives les nostres
comunitats i que ens protegeixi i beneeixi a nosaltres, a la nostra església de
Tarragona i al seu pastor, al nostre Orde i al nostre Abat General, al Papa
Francesc i a tota l’Església. Que ho faci per intercessió de Santa Maria, mare
de misericòrdia, i dels sants Benet, Robert, Alberic, Esteve i Bernat.