Dissabte
XXXIII durant l’any
19 de
novembre de 2016: Recés d’advent
Ap
11,4-12, Sl 143,1.2.9-10 i Lc 20,27-40
Déu és un
déu de vius, que estima la vida, que ens fa participar de la vida en plenitud.
El Fill de Déu es feu carn, es feu un home igual que nosaltres, llevat del
pecat, per poder compartir la nostra humanitat i compartint-la fer-nos també
partícips de la seva filiació divina i de la seva resurrecció. Així ens fa dignes
de tenir un lloc en el món que vindrà i ja no podrem morir mai més, perquè en
participar de la resurrecció, serem fets fills de Déu. Estem a les acaballes de
l’any litúrgic, el temps en el qual l’església ens proposa els textos que fan
referència a la mort, a la fi dels temps. Tot l’any litúrgic és una catequesi
cristiana, perquè al llarg de l’any recorrem la vida i la mort i tenim l’encarnació,
el naixement, la passió, mort i resurrecció de Jesús com a centre. Per això és
important que ens preparem a viure el temps d’advent que encetarem la setmana
vinent com un vertader temps d’espera, de joiosa espera, sabedors de que fem
memòria de que el Fill de Déu es fa home per participar de la nostra humanitat,
dels nostres sofriments, de les nostres joies i vencent la mort ens la fa vèncer
a nosaltres també.
Si el Fill de Déu es fa home
és també perquè en cada home i dona el reconeguem. Molt especialment en aquells
que pateixen les desigualtats i les crueltats de la nostra societat. Ell està darrera
de cada refugiat, de cada desnonat, de cada dona maltractada, de cada víctima
de la nostra societat i també hi és en cada botxí, en cada opressor, en cada
maltractador. El que ens falta es descobrir-hi la seva imatge en els que
sofreixen i que en els qui fan o fem sofrir, trobar-la en nosaltres mateixos
per poder convertir el nostre cor, treure-li a la nostra imatge divina el
rovell de la maldat i de l’egoisme per poder acostar-nos a la seva imatge. L’Església
ens convida cada any a fer el recorregut de la fe, a recordar que naixem i que
morim, com ho feu Jesús també; però sobretot a tenir present que Ell, que va
ressuscitar d’entre els morts i va vèncer la mort, ens ha fet un gran regal, el
més gran que mai hom podia somiar; la vida eterna, aquella que no acaba, on no
hi ha ni plor ni dolor, on la imatge de Déu ho omple tot de joia, pau i
felicitat.
Ell ve i cada any recordem
en el temps d’advent que Jesús ve, que va venir i que vindrà a cadascun de
nosaltres per fer-hi estada. El temps d’advent és el temps d’endreçar la nostra
casa interior per tenir-la a punt, neta d’egoismes, maldats i superficialitats.
Fent dissabte i obrint de bat a bat la porta del nostre cor perquè quan arribi
hi pugui entrar, recuperant la imatge divina que en crear-nos el Pare ens va
donar. Aprofitem avui de manera especial aquest dia de recés per preparar-nos a
la seva vinguda, per endreçar al nostra llar interior perquè quan Ell arribi la
trobi amb la taula ben parada i a punt pel gran banquet. Que ens hi ajudi
Maria, mare d’esperança.