Diumenge I d’Advent Cicle A
Difunts Germandat Poblet
27 de
novembre de 2016
Is 2,1-5, Salm 121,1-2.4-5.6-7.8-9, Rm 13,11-14a; Mt 24,37-44
Estimades
germanes i estimats germans. Ens apleguem avui en aquesta reunió dominical per
trobar-nos en la presència de Crist, perquè Ell és present quan dos o tres ens
reunim en el seu nom, és present aquí en la Paraula i molt especialment en el
pa i el vi que esdevenen el seu cos i la seva sang. Avui ens apleguem per la
reunió dominical amb dos matisos especials. Comencem un nou any litúrgic, un nou camí de fe pel poble
de Déu, durant el qual celebrarem de nou el centre de la nostra fe,
l’encarnació, naixement, passió, mort i resurrecció de Crist. El Fill de Déu es
feu un com nosaltres, llevat del pecat, per compartir les nostres misèries
humanes fins a compartir la mateixa mort i en ressuscitar ens fa compartir la
seva divinitat i ens omple d’esperança.
Una esperança que ens cal tenir ben
present avui en que recordem també a aquells qui al llarg del darrer any ens han
deixat; familiars d’aquest monestir entre els quals per a mi hi ha companys de
comunitat i bons amics de molts anys. Aquells a qui hem estimat i ens han
estimat i que avui volem encomanar de manera molt especial davant del Senyor.
Un Senyor que va venir per fer-se home com nosaltres i vèncer la mort, un
Senyor que vindrà a la fi dels temps i un Senyor que arriba de manera
particular i personalitzada en cadascun de nosaltres quan, arribada l’hora, ens
crida a la seva presència. No és inútil recordar als qui ens han deixat en
aquest món, no és simplement una nostàlgia fruit de la humana tristesa, és
comunió amb els sants, confiança en la vida eterna i esperança en el Senyor.
Certament com ens diu avui l’evangeli de Mateu no sabem quan serà, per això ens
cal vetllar i estar sempre a punt. Com ens diu l’apòstol Pau ens cal ser
conscients del moment que vivim, de que la salvació és a prop nostre i per això
comportar-nos dignament i deixar de dormir, aixecar-nos, estar promptes,
preparats i joiosos de poder rebre al Senyor quan Ell mateix vingui a
cridar-nos a cadascun de nosaltres. Certament no hi ha res tant cert que si
naixem haurem de morir; com els ha succeït als nostres germans que avui
recordem; però han mort a una vida caduca per entrar a viure en plenitud. Com diu
el profeta Isaïes el Senyor crida a la vertadera vida i ens diu «veniu, caminem a
la llum del Senyor.»
Germanes i germans, no tinguem por, el Senyor ens
estima i quan ens cridi, com ara ha cridat als nostres estimats germans, ho
farà ple de misericòrdia i l’amor. Visquem aquest temps d’advent que avui
iniciem com un vertader camí vers l’encontre amb el Senyor. Aquell qui ens
estima tant que no ha dubtat en compartir la nostra limitada humanitat.
Preparem-nos pel Nadal que és el record de la seva vinguda i alhora pensem en
la vinguda que un dia farà particularment en tots nosaltres, quan ens cridi.
Recordem a aquells qui ja ha cridat i demanem-li que visquin ara ja el seu amor
en plenitud.
Ell va venir per donar-nos la vida; Ell vindrà a instaurar el seu
regne de pau eterna, Ell vindrà a nosaltres per oferir-nos la vida eterna. En
Ell no hi ha passat ni futur, tot és present; per això avui tenim la salvació més a prop
nostre, s'acaba la nit i el dia s'acosta.