diumenge, 27 de novembre del 2016

Diumenge I d’Advent Cicle A Difunts Germandat Poblet



Diumenge I d’Advent Cicle A
Difunts Germandat Poblet
27 de novembre de 2016
Is 2,1-5, Salm 121,1-2.4-5.6-7.8-9, Rm 13,11-14a; Mt 24,37-44

Estimades germanes i estimats germans. Ens apleguem avui en aquesta reunió dominical per trobar-nos en la presència de Crist, perquè Ell és present quan dos o tres ens reunim en el seu nom, és present aquí en la Paraula i molt especialment en el pa i el vi que esdevenen el seu cos i la seva sang. Avui ens apleguem per la reunió dominical amb dos matisos especials. Comencem un  nou any litúrgic, un nou camí de fe pel poble de Déu, durant el qual celebrarem de nou el centre de la nostra fe, l’encarnació, naixement, passió, mort i resurrecció de Crist. El Fill de Déu es feu un com nosaltres, llevat del pecat, per compartir les nostres misèries humanes fins a compartir la mateixa mort i en ressuscitar ens fa compartir la seva divinitat i ens omple d’esperança. 

Una esperança que ens cal tenir ben present avui en que recordem també a aquells qui al llarg del darrer any ens han deixat; familiars d’aquest monestir entre els quals per a mi hi ha companys de comunitat i bons amics de molts anys. Aquells a qui hem estimat i ens han estimat i que avui volem encomanar de manera molt especial davant del Senyor. Un Senyor que va venir per fer-se home com nosaltres i vèncer la mort, un Senyor que vindrà a la fi dels temps i un Senyor que arriba de manera particular i personalitzada en cadascun de nosaltres quan, arribada l’hora, ens crida a la seva presència. No és inútil recordar als qui ens han deixat en aquest món, no és simplement una nostàlgia fruit de la humana tristesa, és comunió amb els sants, confiança en la vida eterna i esperança en el Senyor. 

Certament com ens diu avui l’evangeli de Mateu no sabem quan serà, per això ens cal vetllar i estar sempre a punt. Com ens diu l’apòstol Pau ens cal ser conscients del moment que vivim, de que la salvació és a prop nostre i per això comportar-nos dignament i deixar de dormir, aixecar-nos, estar promptes, preparats i joiosos de poder rebre al Senyor quan Ell mateix vingui a cridar-nos a cadascun de nosaltres. Certament no hi ha res tant cert que si naixem haurem de morir; com els ha succeït als nostres germans que avui recordem; però han mort a una vida caduca per entrar a viure en plenitud. Com diu el profeta Isaïes el Senyor crida a la vertadera vida i ens diu «veniu, caminem a la llum del Senyor.» 

Germanes i germans, no tinguem por, el Senyor ens estima i quan ens cridi, com ara ha cridat als nostres estimats germans, ho farà ple de misericòrdia i l’amor. Visquem aquest temps d’advent que avui iniciem com un vertader camí vers l’encontre amb el Senyor. Aquell qui ens estima tant que no ha dubtat en compartir la nostra limitada humanitat. Preparem-nos pel Nadal que és el record de la seva vinguda i alhora pensem en la vinguda que un dia farà particularment en tots nosaltres, quan ens cridi. Recordem a aquells qui ja ha cridat i demanem-li que visquin ara ja el seu amor en plenitud. 

Ell va venir per donar-nos la vida; Ell vindrà a instaurar el seu regne de pau eterna, Ell vindrà a nosaltres per oferir-nos la vida eterna. En Ell no hi ha passat ni futur, tot és present; per això avui tenim la salvació més a prop nostre, s'acaba la nit i el dia s'acosta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.