Diumenge XXXIV darrer de
durant l'any
SOLEMNITAT DE NOSTRE SENYOR
JESUCRIST, REI DE TOT EL MÓN Cicle C
20 de
novembre de 2016
2S 5,1-3, Sl 121,1-2.4-5, Col 1,12-20 i Lc 23,35-43
Formem
part del regne de la llum del regne del Fill de Déu. Crist és el nou David que
pastura el seu poble del que és el seu sobirà. Un regne però ben atípic on la
creu esdevé el seu centre. Al calvari hi ha tres creus, tres homes clavats en
elles, sense cap altra esperança aparent que la mort els arribi aviat estalviant-los
sofriments. Al seu voltant solitud i burles i sobre una de les creus un rètol
on diu que hi han penjat al rei dels jueus. Un dels crucificats certament tenia
força seguidors però ara el cor dels seus deixebles ha pactat amb el fracàs i
l’han deixat sol. El panorama no pot ser més desolador, però malgrat totes les
aparences allí s’hi està establint el regne de Déu, el nou rei té per tron una
creu, per corona unes espines i per ceptre uns claus. Fins i tot un dels qui
han crucificat al seu costat se’n burla però en l’altra aquell infeliç
abandonat li desperta el desig de la salvació, el sap innocent, que no ha fet
cap mal, i per damunt de tot el reconeix rei, amb poder per convocar-lo al seu
regne on no hi haurà ni creus, ni claus, ni burles. El bon lladre demana a
Jesús un lloc al seu regne i Crist li assegura el paradís.
Caminar
vers el Regne
de Déu és fer un camí cap a l'esperança, un camí cap a la plenitud, cap al
paradís; un camí que es fa tots els dies. Deia el Papa Francesc que el Regne de
Déu és com una mare que creix i fecunda, que es dóna a si mateixa perquè els seus
fills tinguin a casa l’aliment a taula i una cambra reservada. La novetat del
missatge de Crist és que Déu s'ha fet proper, que ja regna entre nosaltres. Allí
on arriba Jesús, l'Esperit creador porta vida i d'aquesta manera, Jesús vol
revelar el rostre del veritable Déu, del Déu proper, ple de misericòrdia per
cada ésser humà; és el Déu que ens dóna vida en abundància, la seva mateixa
vida. El regne de Déu és, per tant, la vida que venç a la mort, la llum de la
veritat que dissipa les tenebres de la ignorància i de la mentida.
El regne és un regne de
veritat, Jesús diu «Jo sóc la veritat» (Jn 14,6), una veritat que ha de regnar en la nostra
voluntat, en el nostre cor i en la nostra societat. És un regne de vida, Ell
ens diu «Jo sóc la vida. Jo he vingut perquè tinguin vida i la tinguin
a desdir» (Jn 10,10). Un regne de santedat on imperi la fidelitat, el compromís, la convivència,
i la solidaritat. Un regne de gràcia i de justícia amb una millor distribució
dels béns que Déu ha lliurat a tota la humanitat i no sols a uns quants. Un
regne d’amor i de pau fruit de la justícia, on la misericòrdia i la fidelitat
es troben, i la justícia i la pau van de la mà. Crist ve a anunciar la pau, una
pau sense fi, conseqüència del regne de la veritat i de la vida, del regne de
la gràcia i la justícia, de l’amor i de la Pau.
Quan en l’oració dominical
demanem que vingui el regne, demanem que Crist es faci present, viure en l’amor
de Crist. Demanem viure en llibertat, la llibertat de Déu que és fer la seva
voluntat. Demanem la plenitud de béns, de tots aquells que realment sacien
l’existència, que sols Déu pot omplir-la. Demanar el regne es demanar viure en
l’amor de Déu i fer-ne als altres partícips.
El monjo és qui cerca el
regne, qui dedica la seva vida a cercar i a demanar el regne i a fer-lo present
en la nostra societat. Avui celebrem el vint-i-cinquè aniversari de la
professió solemne del nostre germà Maties. Donem-ne gràcies a Déu que l’ha fet
servidor i missatger del regne i demanem-li al Senyor que el beneeixi i li doni
forces per seguir aquest camí des de la vida monàstica fins a arribar a la meta
amb generositat i puresa de cor.