DIUMENGE
XXXIII DURANT L’ANY
BENEDICCIÓ DE L'ORATORI
DE LA INFERMERIA
Poblet 13 de
novembre de 2016
Ml 3,19-20a, Sl 97,5-6.7-9b.9cd,
2Te 3,7-12 i Lc 21,5-19
Tot i que el camí de la vida no sigui fàcil
ni planer ni gloriós, confiem estar sempre en mans de Déu, encara que el mateix
Jesús ja ens anuncia que la vida està plena de dificultats i de lluites. Tot i
la duresa del camí ens hem de centrar en allò essencial, assumir que les
nostres pobres forces no ens permeten suportar-ho tot, però comptem amb l’ajut
de Déu, sabem que ni un sol dels nostres cabells no es perdrà. La nostra vida
té temps diferents, a voltes arriben les dificultats i aleshores no ha de ser
el temps de les lamentacions, de la nostàlgia o del desànim. El que Jesús ens
diu és que el temps de dificultats és el moment de donar testimoni, que la
crida que ens va fer Jesús a cadascú de nosaltres té en la dificultat
l’oportunitat de mostrar un estil de vida cristià pacient i tenaç que ens ajudi
a respondre als petits i grans reptes de cada dia. Jesús anuncia una fi que no
te presa en arribar, la història de la humanitat i la nostra pròpia història es
pot anar allargant, amb problemes i dificultats que ens porten a moments de
dubte i de torbació, de pors i de crisis. Jesús no vol que visquem encongits,
ens convida a viure en plenitud, amb lucidesa i responsabilitat la nostra
pròpia història. Crist ens demana perseverança i paciència; ambdues ens poden
fer més suportables les tribulacions, amb ànim seré, confiats en un Déu pacient
i fort que ens estima, que no ens abandona, que ens cuida amb tendresa i amor
compassiu. La paciència del qui creu arrela en el Déu amic de la vida, malgrat
les injustícies i els cops que ens doni la vida, malgrat el sofriment absurd o
inútil. Déu continua sempre vigilant la seva obra i cal que en Ell posem la
nostra esperança. En el sofriment podem descobrir-hi una particular força que ens
acosti interiorment a Crist, així arribar pel sofriment a ser un home
completament nou. Trobant una nova dimensió de tota la vida i de la vocació, fruit
d'una particular conversió i cooperació amb la gràcia del Redemptor crucificat.
El mateix Crist és qui actua enmig dels sofriments humans per mitjà del seu
Esperit. Crist, mitjançant el seu propi sofriment salvífic, es troba molt a
prop de tot sofriment humà, i pot actuar des de l'interior del mateix amb el
poder del seu Esperit, del seu Esperit Consolador.
Avui celebrem per primer cop l’eucaristia en
aquest oratori, no és un temple de pedres magnífiques, ni hi ha grans ofrenes
decoratives. L’hem bastit amb bona voluntat i amor perquè l’amor de Déu es faci
aquí realitat, presència real, entre vosaltres, enmig vostre quan en aquesta
etapa de la vostra vida no podeu acompanyar-nos en les celebracions
comunitàries. La comunitat us estima, sou una part molt important i valuosa de
la nostra comunitat i volem acompanyar-vos ara i aquí en aquesta modest oratori
per compartir cada dia amb vosaltres la joia de la presencia de Crist enmig
nostre, enmig dels nostres sofriments i les nostres angoixes grans o petites de
cada dia.