divendres, 21 de desembre del 2018

Completes Grans festes de la coronació Mare de Déu de l’Esperança Figuerola del Camp


Completes
Grans festes de la coronació
Mare de Déu de l’Esperança
Figuerola del Camp
Divendres 21 de desembre de 2018

Esperança no teníeu fins que l’arcàngel Gabriel digué lo que mereixeríeu.

Maria és la icona de l’esperança. Quan l’arcàngel Gabriel saludà a Maria amb la paraula “alegra’t”, per Maria l’alegria entrà en el món, en la vida de la humanitat, en la nostra vida. Maria és la icona del creient esperançat, aquella que amb el seu sí a l’arcàngel Gabriel acollí a Crist i acollint-lo acull ara mateix la nostra salvació. El pla de salvació, previst per Déu des de tots els temps, reserva un lloc preferent a Maria, a la mare, a la dona. Maria és introduïda en el misteri, en la vida de Crist, a través de l’anunciació. La seva és una resposta lliure. Quan Déu envià un àngel a un poblet, entrà a casa d’una noia, ella ja era promesa; l’àngel li portava un missatge, ella en escoltar-lo es torbà i pensava, l’àngel li digué de nou; ella li preguntà; l’àngel li respongué; ella va respondre sí i l’àngel es va retirar. L’àngel era Gabriel, el nom de la noia era Maria, el promès era un descendent de David, que es deia Josep; el missatge era que Déu li havia concedit el seu favor i tindria un fill a qui posaria el nom de Jesús i que seria el messies promès al poble d’Israel. La pregunta de Maria era com podia ser això, si no tenia marit; l’àngel li anuncià que l'Esperit Sant vindria sobre d’ella i la resposta de Maria fou «Sóc l'esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules». 

Esperança en les promeses.

La senzillesa de l’escena de l’anunciació emmarca el gran misteri de l’encarnació; Déu es feu home en el sí de Maria. Déu l’elegí per ser mare del Salvador, ella una jove jueva de Natzaret, encara verge i promesa amb un home anomenat Josep, descendent de David el gran rei, ella que no havia conegut encara cap home i tant sols havia estat promesa, era l’elegida per tenir un fill que anomenarien Fill de l’Altíssim. Escriu sant Bernat imaginant a Maria entre l’anunci de l’àngel i la seva resposta: «L’àngel espera la vostra resposta (...) També esperem nosaltres, oh Senyora, la vostra paraula (...) A vós us és ofert el preu de la nostra salvació: si consentiu, serem lliures immediatament (...) Responeu de seguida, oh Verge, responeu de seguida (...) Per què trigueu? Per què tremoleu? Creieu, confesseu i accepteu (...) Obriu, oh Verge benaurada, el vostre cor a la fe, els vostres llavis a la confessió, les vostres entranyes al Creador (...) Oh, no fos cas que, si ho demoreu, passés de llarg i tornéssiu, una altra vegada, a cercar adolorida el qui l’ànima vostra estima! Alceu-vos, correu, obriu! Alceu-vos per la fe, correu per la devoció, obriu per la confessió! I ella diu: Soc l’esclava del Senyor, que es complexin en mi les teves paraules.» I l’àngel acomplerta la missió es va retirar i en retirar-se l’esperança es feu carn.

Esperança vertadera.

Tot això no pot ser d’altra manera que acomplint-se els plans de Déu mitjançant l’actuació de l’Esperit Sant. En ser elegida des de tota l’eternitat, Maria fou dotada amb els dons adequats per acomplir els designis de Déu; per això l’arcàngel Gabriel la saludà dient-li plena de gràcia i explicant-li que el Senyor era amb ella; perquè per poder donar el seu sí, el seu fiat, calia que la gràcia de Déu actués sobre d’ella, li donés les forces necessàries per afrontar la més bella tasca de la història de la humanitat i alhora la més feixuga missió; concebre aquell que vingué a salvar-nos morint a la creu i ressuscitant. Per a Déu res no és impossible; també Elisabet, la cosina de Maria, havia concebut un fill a les seves velleses; Maria tot i ser verge en concebrà un altre; el d’Elisabet serà el precursor, el de Maria el nou Messies tant esperat. 

Esperança fou complida

Maria com a centralitat, perquè Maria és la icona de la Fe, la dona de l'Advent, el model d'esperança. Per la fe, Maria va acollir la paraula de l'arcàngel i va creure en l'anunci que seria la mare; en la visita a Elisabet va entonar el seu cant de lloança per les meravelles que es feien en ella; amb goig i tremolor va donar a llum al seu únic fill; confiada en el seu espòs Josep, va portar a Jesús a Egipte per a salvar-lo de la persecució d'Herodes. Amb la mateixa fe va seguir al Fill en la seva predicació i confiada potser sense saber massa bé en què va romandre amb ell fins al final als peus de la creu; amb fe. Però no havia estat pas el final i Maria va assaborir els fruits de la resurrecció de Jesús guardant sempre tots aquests records en el seu cor. Maria va viure des de la fe i per la fe. La seva fe és per compartir; la seva grandesa és la seva fe, la seva fe és la seva esperança. Tota la seva vida fou estimar. Perquè la vertadera  grandesa no està fora de la dona o de l'home, sinó dins, en del nostre cor. Moltes vegades només Déu veu aquesta grandesa, que no està pas renyida amb la humilitat, ni amb la vocació de servei. Més aviat, en tot això troba la fe cristiana el seu vertader sentit, esdevenint el fonament de l'humanisme cristià. Maria és la síntesi més perfecta de la grandesa en la petitesa i de la petitesa en la grandesa.

Esperança gran mostrareu.

La primera vinguda del Senyor es va realitzar gràcies a Maria. I, per això, totes les generacions li diem benaurada. Sobre Maria la litúrgia de l'Advent ens diu que aquell a qui tots els profetes van anunciar, Maria el va esperar amb inefable amor de mare, i el mateix Senyor ens concedeix ara preparar-nos amb alegria al misteri del seu naixement. En ella, mare de tots els homes, la maternitat, s'obre al do d'una vida nova. Per això, cada dia, durant l'Advent, s'evoca, s'agraeix, es canta, es glorifica i enalteix a aquella que va ser la que va accedir lliurement a ser la mare del nostre Salvador. A partir de la segona part de l'Advent, la preponderància de Maria en la litúrgia és tan gran, que apareix com el centre; les lectures evangèliques estan dedicades a María; les antífones del Magnificat a Vespres són les corresponents a les antífones de l'O, perquè tot gira al voltant d'ella. I amb raó perquè els profetes van anunciar que el Salvador havia de néixer de la Verge María, aquella a qui l'arcàngel Gabriel va saludar, dient-li: Alegra't, plena de gràcia, el Senyor és amb tu, beneïda tu entre les dones.

Esperança confirmada.

El Nadal és per a Maria la festa més assenyalada, el dia de la seva maternitat, però l'Advent, que ens prepara per aquesta festa, és per a ella un temps d'elecció i de particular preparació, un temps d’esperança. Mai hauria imaginat ningú que el Messies pogués néixer d'una jove humil com Maria, ella ho hauria imaginat  mai, malgrat que la seva fe i la seva esperança eren tan ardents que Jesús va trobar en ella la seva mare. Maria és la dona de l’esperança, al qui ens ajuda a viure els gestos quotidians amb un esperit nou, amb el sentiment d'una espera profunda, que només la vinguda de Déu pot omplir. Els cristians en adoptar la paraula advent volem expressar que  Déu ve, que està aquí, que no s'ha retirat del món, no ens ha deixat sols. Encara que no el podem veure i tocar com succeeix amb les realitats sensibles, Ell és aquí i ve a visitar-nos de múltiples maneres. 

Esperança d’excel·lència.

És una invitació a l’esperança, a fer-lo present en cada esdeveniment de la jornada. L'esperança ha de marcar el camí de la humanitat, però per als cristians ha d’estar animada per una certesa, la de que el Senyor està present en el transcurs de la nostra vida, ens acompanya. Nosaltres mateixos hem de ser transmissors de l’esperança, fer-la arribar als qui ens envolten, amb els qui tractem. Jesucrist ens ho dit molt clarament com fer-ho: «tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir; anava despullat, i em vau vestir; estava malalt, i em vau visitar; era a la presó, i vinguéreu a veure'm.» (Mt 25,35-36) Que Maria mare de l’esperança ens hi ajudi i guardi al nostre poble i a tots i cadascun dels seus habitants.