Nadal del Senyor
Missa de la nit o del gall
24 de desembre 2018
Is 9,1-6; Salm 95; Tt 2,11-14; Lc
2,1-14
La nit és fosca i un xic freda, un
silenci tranquil l’acompanya. Vora el foc un pastor mig dorm al ras, arraulit
amb una orella atenta al ramat i als animals que el guarden i l’altre aixafada
sobre el farcell que li fa de coixí. Ben a prop seu els altres pastors malden
per reposar també un xic de la feixuguesa de la jornada. És una nit com tantes
d’altres i endormiscat pensa el pastor que no és pas fàcil la vida que li ha
tocat de viure, amunt i avall cercant pasturatge, dormint al ras, massa sovint
lluny dels seus; molt treball, poc menjar i escassa setmanada; tot plegat molt
esforç per portar un petit jornal a casa. De sobte una gran llum els envolta a
tots trencant la foscor de la nit i un cant celestial omple llur silenci, ell i
els seus companys que dormen com ell a la serena, desvetllats per aquesta
sobtada albada s’esglaien i entre por i sorpresa escolten el que l’àngel els ha
vingut a dir, que a la ciutat de David ha nascut el Salvador, que és el
Messies, el Senyor. Un rere l’altre es van alçant tot fent tentines a causa del
són interromput i van agafant aquí i allà ara una ovella, ara un grapat de
fruits, ara una mica de mel, per portar-ho com a ofrena a tant gran Senyor.
Tot caminant, sense saber massa bé
encara cap a on, al pastor li van venint al cap les profecies sentides, més que
escoltades, a la sinagoga. Anunciaven els profetes que un dia una gran llum havia
de resplendir pels qui viuen al país tenebrós, i pensa si no serà pas aquesta
llum la que l’ha despertat enmig de la nit, perquè si fos així el treball que
com un jou li pesa, l’estretor de la seva vida que com una barra du a
l’espatlla i tanta nit al ras que com un agulló l’arria serà tot trossejat. Els
qui com ell avançaven
a les fosques han vist una gran llum, una llum resplendeix per als qui viuen com
nosaltres al país tenebrós. En arribar a l’estable hi troba un
nadó enfaixat amb bolquers i col·locat en una menjadora, una dona que somriu
però a qui se li veu encara a la cara el tràngol del part i un home que intenta
com pot protegir a l’infant i a la dona del fred i de la inconfortabilitat del
lloc. El pastor, recordant el que diu l’Escriptura, pensa com pot ser que
aquest infant desvalgut i tendre sigui aquell príncep a qui Déu li ha posat el
nom de conseller prodigiós, Déu heroi, pare per sempre i príncep de la pau.
Però certament ho han trobat tot tal com l’àngel els hi havia anunciat, un nen
en bolquers i posat en una menjadora.
Mentre humil, tímid i encara
esporuguit el pastor deixa l’ovella als peus de l’infant; Maria ho observa tot
encuriosida i preguntant-se encara com pot ser això; si ella fa tant sols uns
mesos estava a casa seva a Natzaret esperant l’acompliment del seu prometatge
amb Josep. Quan li fou anunciat per l’àngel que infantaria al Fill de
l’Altíssim, aquell a qui Déu li donaria el tron de David i seria rei d’Israel
per sempre; no s’imaginava pas que acomplerts els dies el duria al món en un
estable després d’haver trucat a tantes portes cercant aixopluc i sense
obri-se’ls-hi cap.
Enmig d’un silenci tranquil, en la
humilitat d’un estable, tenint per tron una menjadora i per escorta un bou i
una mula, ha vingut al món aquell qui ve a portar una pau sense fi al tron de
David, aquell que te llur regne fonamentat sobre el dret i la justícia.
Certament ha obrat el zel del Senyor, s’ha revelat l’amor de Déu en aquest
infant que ha vingut perquè es compleixi feliçment la nostra esperança, perquè
es manifesti la seva gloria; com en els humils pastors que ara s’omplen de goig
i d’una alegria immensa.
No ha vingut pas el Messies acompanyat per les botes
dels soldats, sinó que ha vingut a cremar-les en un foc que les devori per
sempre més; no ha nascut en un palau ni s’ha fet proclamar a les places o
davant dels poderosos. Ell ha vingut per a viure en aquest món una vida de
sobrietat, de justícia i de pietat. Els àngels proclamen la glòria de Déu i
anuncien la pau als homes que estima el Senyor. Jesús apunta en el silenci i en la senzillesa
del pessebre el gran testimoniatge pasqual que donarà a Jerusalem. El
Senyor estima als humils, ha vingut a anunciar la bona nova de la pau, als qui
són lluny i als qui són a prop (Cf. Ef. 2,17). L’Esperit del Senyor, Déu
sobirà, reposa sobre d’Ell, i el Senyor l'ungirà, perquè l’ha enviat a portar
la bona nova als pobres, a curar els cors desfets, a proclamar als captius la
llibertat i als presos el retorn de la llum (Cf.
Is 61,1). La
nit de fosca s’ha transformat en lluminosa, l’ambient de fred en escalfor de
l’amor de Déu i el silenci tranquil que l’acompanyava en cants de joia; perquè avui ens ha nascut un
salvador, que és el Messies, el Senyor. No tinguem por a acollir-lo als nostres cors; Ell ha
vingut al món per portar a tot el poble una gran alegria, l’alegria de la
salvació, que ja és aquí perquè el Fill de Déu s’ha fet carn.