La Immaculada Concepció de
la Verge Maria
8 de desembre de 2018
Gn 3,9-15.20; Salm 97,1.2-3ab.3c-4; Ef 1,3-6.11-12; Lc 1,26-38
Déu envià un àngel a un poblet, entrà a casa d’una
noia, ella ja era promesa; l’àngel li portava un missatge, ella en escoltar-lo
es torbà i pensava, l’àngel li digué de nou; ella li preguntà; l’àngel li
respongué; ella va respondre i l’àngel es va retirar.
L’àngel era Gabriel, el nom de la noia era
Maria, el promès era un descendent de David, que es deia Josep; el missatge era
que Déu li havia concedit el seu favor i tindria un fill a qui posaria el nom
de Jesús i que seria el messies promès al poble d’Israel. La pregunta de Maria
era com podia ser això, si no tenia marit; l’àngel li anuncià que l'Esperit
Sant vindria sobre d’ella i el poder de l'Altíssim la cobriria amb la seva
ombra; la resposta de Maria fou «Sóc l'esclava del Senyor: que es compleixin en
mi les teves paraules». La senzillesa de l’escena emmarca el gran misteri de
l’encarnació; Déu es feu home per obra de l’Esperit Sant en el sí de Maria. Déu
l’elegí abans de crear el món, perquè fos santa i irreprensible als seus ulls;
escollida per ser mare del Salvador, ella una jove jueva de Natzaret, encara
verge i promesa amb un home anomenat Josep, descendent de David el gran rei,
ella que no havia conegut encara cap home i tant sols havia estat promesa, era
l’elegida per tenir un fill que anomenaran Fill de l’Altíssim, aquell qui
tindrà el tron de David, que serà rei del poble d’Israel per sempre més, perquè
el seu regnat no tindrà fi.
Tot això no pot ser d’altra manera que acomplint-se els
plans de Déu mitjançant l’actuació de l’Esperit Sant. En ser elegida des de
tota l’eternitat, Maria fou dotada amb els dons adequats per acomplir els designis
de Déu; per això l’àngel Gabriel la saludà dient-li plena de gràcia i explicant-li
que el Senyor era amb ella; perquè per poder donar el seu sí, el seu fiat, calia que la gràcia de Déu actués
sobre d’ella, li donés les forces necessàries per afrontar la més bella tasca
de la història de la humanitat i alhora la més feixuga missió; concebre aquell
que vingué a salvar-nos morint a la creu i ressuscitant. Per a Déu res no és
impossible; també Elisabeth, la cosina de Maria, havia concebut un fill a les seves
velleses; Maria tot i ser verge en concebrà un altre; el d’Elisabeth serà el
precursor, el de Maria el nou Messies tant esperat.
Maria ha estat escollida de la descendència d’Eva, ha estat preservada
per aquesta missió des de sempre; verge en concebre, verge durant l’embaràs,
verge en el part i verge després d’infantar; verge per sempre com escriu sant
Agustí. I malgrat haver estat escollida per Déu, Maria és lliure per acceptar
els plans del Senyor; per això es torba, per això pregunta i a la fi es confia
plenament a que s’acompleixin en ella les paraules anunciades per l’àngel.
Obeint, acceptant la voluntat de Déu, Maria es converteix en la nova Eva i a la
vegada en la mare del nou Adam, Jesús el Crist l’home en plenitud que anuncia ja en la seva
extraordinària concepció, la nostra adopció per l’Esperit, la nostra
participació en la divinitat, la nostra filiació divina; perquè per Jesús i amb
Jesús som fets fills en el Fill.
A través del sí de Maria
l'esperança es fa realitat; el Fill que neix d'ella és l'esperança d'Israel,
l'esperança del món. Maria es va inclinar davant la grandesa d'aquest misteri,
va portar el Salvador al ventre i el va lliurar a tots els pobles. Anant amb
alegria i ràpidament a les muntanyes de Judea visitant la seva cosina Isabel,
Maria va portar l'esperança. Així es va convertir en la imatge de la futura
Església, la missió de la qual és evangelitzar generant esperança. Però la vida
de Maria no havia de ser pas una alegria sense dolor. El seu cor va ser travessat
ben aviat per una profecia que la va marcar profundament, el seu cor seria
travessat per una espasa de dolor. L'emigració a Egipte, la servitud de
l'activitat pública de Jesús que s’imposà fins a deixar de costat als seus,
l'hostilitat i el rebuig al Fill, veient-lo morir com un fracassat; foren cops molt
durs per al cor de la seva mare. Però a l'hora de la creu, on l'esperança
semblava morir amb la mort de Jesús, començava de fet la seva nova missió;
convertir-se en mare d'una manera nova, mare de tots els que volem seguir a
Jesús. La nova família de Jesús neix amb el misteri d'aquesta nova maternitat. Maria
recordà en aquella hora vora la creu, probablement, les paraules que guardava
en el seu cor, les paraules de l'àngel: «No tinguis por, Maria». El Regne
anunciat per Jesús és diferent de les expectatives humanes; començà precisament
en el moment suprem de la creu i no tindrà ja altre fi que la vinguda
definitiva. Maria roman enmig dels deixebles de totes les èpoques com a mare,
com a mare d'esperança (Spe Salvi, 50). Les paraules amb què Jesús des de
la creu va donar Maria a Joan i Joan a Maria, revelen un aspecte particular de
la confiança i la proximitat de Déu; Jesús ens encomana a ella, a la seva
missió maternal. Maria ens porta a Déu mostrant-nos el seu rostre més afectuós.
De l'anunciació al calvari, de Betlem al cenacle, Maria aprèn a no tenir por de
Déu, a estar a la seva presència, fins i tot sentint-se petita i humil.
No tenim res a témer de
Déu que ens ofereix la vida veritable que venç la mort. Maria és l'expressió de
la proximitat de Déu i ens ajuda a alliberar-nos de la por d'apropar-nos a Ell,
amb ella aprenem a llegir la nostra vida partint de la certesa de ser estimats
per Déu; una certesa que genera esperança. La salutació de l'àngel a Maria en
l'anunciació és una invitació a l'esperança. Portant l’àngel el missatge de Déu
a Maria s’obri la porta de la nostra esperança; acceptant Maria la seva missió
es confirmà i davallant sobre d’ella l’Esperit i cobrint-la el poder de
l'Altíssim amb la seva ombra, la
nostra salvació començà.