Dijous setmana XXII durant l'any
Santa Maria de Valldonzella
3 de setembre de 2020
1C
3,18-23; Salm 23,1-2.3-4ab.5-6 i Lc 5,1-11
"Davant Déu, la saviesa d'aquest món és ignorància" ens ha dit avui l'Apòstol. Avui que celebrem la memòria d'un home savi, sens dubte que ho era, un home que anomenem gran per la seva aportació a l'Església; però sant Gregori ens mostra com no va deixar mai d'enyorar la vida monàstica, la seva vertadera vocació. Enmig dels afers que li tocà gestionar, sentí enyorança per la vida de contacte més estret amb Déu i la seva Paraula a través d'una vida de pregària i de treball.
Sant Gregori, com ens ha dit el salmista, no confiava en els déus falsos. Cercava de veure cara a cara al Senyor, confià en Ell i tot i desitjar un altre tipus de vida, assumí la tasca que se li confiava i com Pere digué "ja que vos ho dieu calaré les xarxes" i perdent la por esdevingué pescador d'homes, reformador de l'Església.
L'Església sempre viu enmig de torbonades, molts cops ens hi escarrassem però ens manca la confiança en el Senyor i caiem un cop rere l'altre en la murmuració, en la crítica; anteposant els nostres interessos als de Crist i als de l'Església o als de les nostres comunitats.
Pere aconseguí a la fi una pesca tant abundant que quasi s'enfonsaven les barques. Sant Gregori esdevingué de monjo enamorat de la figura del nostre Pare sant Benet, en pastor del Poble de Déu. Ells confiaren en el Senyor.
Confiem-hi també nosaltres i demanem al Senyor que il·lumini i acompanyi en tot moment a al nostre Papa Francesc per tal de que rebi les benediccions del Senyor, unint-nos al Papa amb la nostra pregària i el nostre amor al successor de Pere, aquell a qui el mateix Senyor encomanà la seva Església; com ho feu també a sant Gregori que avui anomenem el gran. Perquè gran és el servei, gran el sacrifici i gran és sempre la tasca de seguir al Senyor i acomplir la seva voluntat.