Dilluns IV
de Quaresma
Santa Maria de Solius15 de març de 2021
Is 65,17-21; Salm 29,2
i 4.5-6.11-12a i 13b i Jo
4,43-54
No sentir mai més ni plors ni crits de dol, cases noves per a tothom, vinyes i camps abundants per a menjar. El profeta Isaïes ens presenta una Jerusalem idíl·lica, creada de bell nou on tothom hi viu molts anys, feliç, amb habitatge i menjar assegurat. Moltes vegades sobre el paper les disposicions legals que regeixen els nostres països declaren solemnement el dret a una vida digne, a un habitatge, a un plat a taula, a una assistència sanitària i a l’educació plural. A vegades, massa sovint, alguns tenen i cauen en la temptació de prometre molt i de fer ben poc i aleshores la resta incrèduls per experiència esdevenim d’aquells a qui Jesús retreu que tant sols creuen quan veuen miracles i prodigis.
Amb Crist no s’hi valen els estàndards humans, la nostra relació amb el Senyor va de fe, no pot anar per cap altre camí que per la fe. Una fe que Déu dona a qui vol com a aquell funcionari reial angoixat per la greu malaltia del seu fill. Acudia a Jesús segurament motivat per la fama d’aquell qui a Canà de Galilea havia transformat l’aigua en vi i ara a Cafar-Naüm es veu assaltat per aquell home que fa panys i mànigues per salvar la vida del seu fill.
Aquell home cregué en la paraula que escoltà en boca de Jesús i emprengué el camí de retorn a casa convençut de que allò que li havia dit el mestre s’havia acomplert. La paraula del Senyor és l’única que pot mudar les nostres penes en joia, és l’única que salva. Ell no promet per prometre, sinó que en Ell paraules i fets tenen tota la seva coherència.
Fa un any que la nostra societat camina entre la foscor de la incertesa i el dolor per la pandèmia. En aquest camí quaresmal que fem de nou en aquesta situació, posem més que mai la nostra esperança en aquell qui és capaç d’alegrar-se i celebrar la sort del seu poble, la nostra sort; perquè Ell es feu en tot com nosaltres, llevat del pecat, per compartir els nostres sofriments; Ell sap que és patir i portar esperança al qui sofreix, com a aquell funcionari reial.
Que la nostra fe no sigui un parlar per parlar, com aquells qui prometen molt i no fan res, sinó que siguem capaços amb fets de ser missatgers d’esperança enmig de tant dolor, tanta solitud i tanta desesperança; missatgers de l’esperança en la resurrecció que aviat celebrarem de nou.
Ens ho diu el Papa Francesc en el seu missatge de Quaresma
«saciem la nostra set amb l’aigua viva de l’esperança i rebem amb el cor obert
l’amor de Déu que ens fa germans.»