Diumenge V de Quaresma / Cicle A
Diumenge 21
de març de 2021
Iniciació
cristiana d’adults
Ritu tercer
escrutini
Ez 37,12-14, Salm responsorial 129, Rm 8,8-11 i Jo 11,1-45
«Quan obriré els
vostres sepulcres i us en faré sortir, sabreu que jo sóc el Senyor» ens ha dit
el profeta Ezequiel. Hi havia un home anomenat Llàtzer que es posà malalt; tant
ell com les seves germanes Marta i Maria eren amics del Senyor i el Senyor els
estimava. Res més natural doncs que en posar-se Llàtzer malalt les dues germanes
ho fessin saber al Senyor. Trobem avui en l’Evangeli perfectament sincronitzada
la naturalesa divina i humana de Jesús, el Fill de Déu fet home per a la nostra
salvació. Jesús s’afligeix per la malaltia i encara més per la mort del seu
amic, es commou en sentir el plor de Maria i dels jueus que l’acompanyaven; es
commou de nou davant del sepulcre i els ulls se li negaren de llàgrimes. És
l’amic qui plora pel dolor dels seus estimats; alhora és Déu qui es commou pel
dolor de la humanitat.
El dolor, la malaltia,
la vida i la mort són ben presents al llarg de la nostra existència terrenal;
també ho foren en la vida de Jesús perquè li sortien al pas dia rere dia.
Malats que supliquen ser guarits, endimoniats a qui cal alliberar; morts a qui
ploren el seus. Aquell qui és senyor de
la vida i de la mort, aquell qui ha vingut a destruir la mort, es commou davant
del dolor i de la mort dels altres, també davant la mort de l’amic, tot i saber
que aquesta mort és en profit dels qui el segueixen, perquè veient-la vençuda
creuran.
La resurrecció
de Llàtzer és com un tast de la vertadera resurrecció que ens guanya la
salvació a tots nosaltres, la de Crist crucificat i sepultat. Llàtzer surt del
sepulcre al quart dia, Crist al tercer; Llàtzer és cridat a fora pel Senyor;
Crist venç la mort per la força de l’Esperit, aquell que va ressuscitar-lo
d’entre els morts i que donarà la vida als nostres cossos mortals, com ens ha
dit l’Apòstol. Llàtzer torna a la vida d’abans, Crist torna a la vida eterna;
Llàtzer surt del sepulcre amb els peus i les mans lligats amb les benes
d’amortallar i la cara lligada amb un mocador; Crist deixant el sepulcre buit
amb el llençol d’amortallar aplanat i el
mocador que li havien posat al cap continuant lligat a part; Llàtzer recupera
un cos mortal i Crist obté un cos gloriós; perquè el sepulcre de Llàtzer és ple
però el de Crist és buit.
La resurrecció
de Llàtzer, millor dit la tornada de Llàtzer a la vida, és un signe prodigiós
certament, que potser fins i tot precipita els plans dels seus enemics contra
Jesús; però al cap i a la fi és tant sols un tast de la vertadera resurrecció,
la d’aquell qui és la resurrecció i la vida; la d’aquell la fe en el qual
transforma la mort en vida i una vida que ja no coneix la mort. Perquè Jesús,
ens ho diu Marta, és el Messies, el Fill de Déu que havia de venir al món per
dur-nos la vida.
La resurrecció
que professem en la nostra fe no és tant sols una esperança, és una certesa.
També nosaltres davant la mort estem temptats de dir-li a Jesús «si haguéssiu
estat aquí, el meu germà (la meva mare, el meu pare, el meu fill, la meva
filla, la meva esposa, el meu amic) no s’hauria mort» i per la fe ens cal
afegir «però fins i tot ara jo se que Déu et concedirà tot el qui li demanis.»
La fe adolorida de Marta ens dona la proclamació del Crist com a font de
resurrecció i de vida.
«Llàtzer, el
nostre amic, s’ha adormit; vaig a despertar-lo»; els deixebles quedaren
desconcertats, creien entendre que l’amic del Senyor s’havia adormit qui sap si
per la febre, per tornar aviat de nou a la salut. El que Crist els volia dir és
que per Ell i amb Ell la mort s’ha convertit en un són del que Ell mateix ens
desvetllarà.
«Ho creus això?»
li pregunta Jesús a Marta, ens ho pregunta a tots i cadascun de nosaltres, t’ho
pregunta a tu estimat catecumen. I tots hem de respondre que creiem en Déu, Déu
de vius i no de morts, que ens envià al seu Fill com a missatger de la vida per
portar-nos la resurrecció. Una resurrecció que és l’eix de la nostra fe i que
estem a punt de celebrar de nou en la propera festa de la Pasqua.