Dimecres III de Quaresma
Dimecres 10
de març de 2021
Iniciació
cristiana d’adults
Lliurament del símbol al catecumen
Dt 6,1-7, Salm responsorial 8,8.9.10.11,
1C 15,1-8 i Mt 16,13-18
«I vosaltres,
qui dieu que soc?» pregunta Jesús als seus deixebles, ens pregunta Jesús a
cadascun de nosaltres, et pregunta Jesús a tu Ivan. En la resposta que en donem
gravita tota la nostra fe. Pere fou ràpid i contundent a respondre «Vós sou el
Messies, el Fill del Déu viu.» i aquesta seva resposta, revelada pel Pare del
cel i no pas per cap home de carn i sang, és la que professem solemnement en el
Credo, Jesucrist és l’únic fill del Pare i Senyor nostre, concebut per obra de
l’Esperit Sant d’una mare verge, que patí, morí, fou sepultat i davallà als
inferns per ressuscitar al tercer dia i pujar al cel per asseure’s a la dreta
del Pare i tot per a la nostra salvació.
Estimat Ivan
aquestes paraules cada vegada que les recitis, seran unes paraules que hauràs
de tenir molt a prop teu, les tindràs als llavis però sobretot les has de tenir
al cor, com ens ha dit l’Apòstol. Aquesta és la fe que hem de proclamar amb els
nostres llavis i creure de cor. Això és estimar al Senyor, el nostre Déu, amb
tot el cor, amb tota l’ànima i amb totes les forces, com ens ha dit el llibre
del Deuteronomi, recollint el símbol de la fe del poble d’Israel, el credo del
poble escollit per Déu.
Aquestes són les
paraules que ens fan justos, aquestes són les paraules que et faran just Ivan,
que et faran reverenciar al Senyor, el teu Déu, si les guardes al cor. El teu
Déu, el nostre Déu aquell en qui creiem, aquell en qui confiem, aquell en qui
esperem. Cap dels qui creu en Ell no serà defraudat, tot el qui creu en Ell és
sortós.
Avui lliurant-te
el símbol de la nostra fe, compartim amb tu, en nom de tota l’Església, allò
que de més preuat tenim, la fe; aquella que ens fa justos, aquella que ens
enriqueix. I la compartim amb tu perquè el Senyor t’ha cridat, t’ha escollit
per professar-la amb nosaltres, amb tota l’Església, aquella que s’edifica
sobre la roca ferma de Pere, una pedra humana, a vegades dubtosa, com el mateix
Pere a l’hora de caminar sobre l’aigua, a vegades poruga, com el mateix Pere a
l’hora de la negació, a vegades desconcertada, com el mateix Pere vora el
sepulcre buit; però alenada sempre per l’Esperit, com Pere i els altres
apòstols el dia de la Pentecosta.
Escriu el nostre
arquebisbe Joan que «la fe és un acte personal i, al mateix temps, plenament
eclesial. Si individualment som convidats per Déu a la comunió amb Ell, d’altra
banda, la fe mai no es dona isoladament. (...) Per tant, la professió de fe és,
al mateix temps, un acte lliure que testimoniem amb gratitud i un do que
nosaltres rebem de l’Església que la professa i la transmet.» (Joan Planellas, Un comentari al Credo, p. 23).
Nosaltres ara i
aquí, indignes representants de l’Església, compartim amb tu Ivan a les portes
del teu baptisme la nostra fe formulada i expressada en aquest símbol. Escolta
aquestes poques paraules amb atenció i posa-les al teu cor amb amor.