Diumenge III de Quaresma / Cicle A
Diumenge 7
de març de 2021
Iniciació
cristiana d’adults
Ritu primer
escrutini
Ex 17,3-7, Salm responsorial 94,1-2.6-7,8-9, Rm
5,1-2,5-8 i Jo 4,5-42
«Ara ja no
creiem només pel que tu deies; nosaltres mateixos l’hem sentit, i sabem que
aquest és de debò el Salvador del món» deien els samaritans. La set d’aquesta
gent ha estat satisfeta per la Paraula del Senyor, han fet experiència personal
de Déu, han begut d’aquella aigua viva que beu aquell qui poua en la Paraula de
Déu.
La set acompanya
sempre a l’home, com acompanyava al poble d’Israel en el seu camí pel desert;
tanta set passaven que caigueren en la murmuració i una mica més i apedreguen a
Moisès. Seguint el que li deia de paraula Déu, Moisès aconseguí calmar aquella
set tot picant la roca, però ja havien posat Déu a prova, dubtant de si el
Senyor era o no amb ells, havien temptat al Senyor tot i haver vist les seves
obres.
Ara però gràcies
a Jesucrist la fe ens ha donat entrada en ferm en la gràcia i amb la gràcia, en
l’esperança en la gloria de Déu, una esperança que no defrauda perquè és fruit
de l’Esperit Sant que ha vessat en els nostres cors el seu amor, com ens ha dit
l’Apòstol. Ens n’adonem d’això? Crist ha mort pels dolents, per nosaltres, ha
tingut la valentia de donar-nos la seva vida, estimant-nos tot i ésser
pecadors.
L’aigua viva que
brolla del cor del Crist és l’aigua de salvació, prefigurada en l’aigua del
baptisme, aquella aigua que un cop beguda esdevé una font que brolla dins
nostre per donar-nos la vida eterna. L’aigua viva que bevem quan adorem a Déu
en esperit i en veritat, quan fem la voluntat del Pare.
La Quaresma és
camí cap a aquesta font d’aigua viva, camí de conversió en el que ens cal estar
atents a la veu del Senyor amb els cors no pas endurits sinó dòcils a fer la
seva voluntat, com ens ha dit el salmista. La Quaresma és el moment de desitjar
pouar aigua viva com la dona samaritana, convertits per la Paraula de Déu,
reconeixent els nostres propis pecats que retarden la trobada amb Déu, que ens
impedeixen de trobar quelcom per treure l’aigua del fons del pou. Ara i aquí
fem tots plegats aquest camí acompanyant al nostre germà que avui referma
de nou la seva voluntat de rebre el baptisme de l’aigua viva en les properes
celebracions pasquals.
Era cap al
migdia quan Jesús cansat de caminar s’assegué bonament vora el pou que el seu
Pare havia lliurat a Jacob per calmar la seva set, la dels seus fills i la dels
seus ramats. Era també cap al migdia quan Jesús de la creu estant, cansat i
afeixugat pel sofriment i la solitud, clama tot dient «tinc set».
La creu és el
pou que el Pare ens ha lliurat a nosaltres per satisfer la nostra set, la dels
nostres fills, la de tots els homes i dones de bona voluntat que tenen set
d’aigua viva, de veritat i d’esperit. Si a Samaria aquella bona dona samaritana
li volia calmar la set amb aigua del pou de Jacob, a la creu els seus botxins
li voldran calmar burlescament i maldestrament la set i el dolor amb una
esponja xopa de vinagre.
Jesús vora el
pou de Jacob, Jesús clavat a la creu, tenia set del Déu que és vida, perquè ell
mateix bevent de l’aigua viva ha esdevingut per a nosaltres la font que brolla
sempre, aquella d’on raja una aigua que apaga la set per sempre més.
Jesús a Samaria
donà a aquella dona l’aigua viva de la seva paraula; Jesús a la creu ens la
dona a tots nosaltres quan del seu cos ja mort brolla sang i aigua.
Qui s’acosta al
baptisme, com tu, qui s’acosta a les celebracions pasquals, com tots
nosaltres, per renovar les promeses baptismals, és aquell qui desitja
presentar-se davant del Senyor i lloar-lo per rebre l’aigua de la vida, per
pouar en la passió i mort del Senyor i participar així de l’aigua viva de la
seva resurrecció.