Dedicació de les basíliques dels sants Pere i Pau,
apòstols
Capella de
santa Caterina
Dissabte 18
de novembre de 2023
Fets 28,11-16.30-31; Salm 97,1.2-3ab.3cd-4.5-6
i Mt 14,22-33
L’Església celebra avui la dedicació de les basíliques de sant Pere i de sant Pau a Roma, és a dir de sant Pere del Vaticà i de sant Pau extramurs. Recordant la dedicació d’aquests dos temples recordem alhora a aquestes dues columnes de l’Església: Pere i Pau, els apòstols per excel·lència. La seva vida no fou pas fàcil, en prendre l’opció de seguir al Crist optaren per assumir amb aquesta decisió totes les dificultats que implicava i no sols dificultats, sinó fins i tot perderen la vida pera aquesta causa.
Pau en haver recorregut al seu caràcter de ciutadà de Roma fou traslladat a la capital de l’imperi on visqué detingut, en arrest domiciliari diríem avui, però sense impediments per a fer allò al que es creia cridat, predicar el Regne de Déu; com ens diu el passatge dels Fets dels Apòstols que hem escoltat en la primera lectura. La imatge que l’Evangeli ens transmet de Pere és la d’algú encara vacil·lant, la poca fe o la minsa confiança en ell mateix i en el Crist el fa tenir por i enfonsar-se i haver de demanar auxili. Tenir clara la meta, dedicar-la a un ideal, donar-ho tot per aquest, dona i omple de sentit una vida. Pere i Pau se sabien escollits, cridats pel Crist per ser predicadors i testimonis del Regne; no els fou fàcil el camí, ans al contrari estigué ple de dificultats; però estaven certs de que tots els seus esforços anaven destinats a un bon fi portar l’Evangeli allí on anaven. Per això ni la persecució, ni la mateixa mort els feien por.
La nostra societat en la qual avui vivim és sovint molt acomodatícia, cerquem allò que ens és còmode i no el que pugui ser útil al conjunt de la societat. Però sempre hi ha qui, com Pere i Pau i com tants d’altres, ho dona tot per una causa, Això implica sacrificis, renúncies, sovint també ser vist com un visionari sense cap contacte amb la realitat; però hi ha causes que valen tots aquests sacrificis i a la fi veuen recompensat tant d’esforç. Cal tenir clar l’objectiu, no renunciar-hi i arribada l’hora ser generós en el diàleg i trobar en el consens la mà de l’altre per avançar tots junts. Avui que recordem en aquesta celebració a tots els nostres germans i germanes que composaren en un moment o d’altre el Patronat de l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià, recordem la seva lluita, la seva entrega.
Pere i Pau, que no estigueren exempts de discrepàncies entre ells, sofriren persecució pel Crist i hagueren d’abandonar la seva terra en sentir-se cridats a portar l’Evangeli a regions per a ells llunyanes i estranyes. Deia l Papa Francesc: «Dos grans Apòstols, Apòstols de l'Evangeli, i columnes de l'Església: Pere i Pau. Observem de prop a aquests dos testimonis de la fe. En el centre de la seva història no estan les seves capacitats, sinó que en el centre està la trobada amb Crist que va canviar les seves vides. Van experimentar un amor que els va sanar i els va alliberar i, per això, es van convertir en apòstols i ministres d'alliberament per als altres. Pere i Pau són lliures només perquè van ser alliberats.» (29 de juny de 2021).