dimecres, 15 de novembre del 2023

Dimecres de la setmana XXXII durant l’any

 

Dimecres de la setmana XXXII durant l’any

Dimecres 15 de novembre de 2023

Sa 6,1-11, Salm  81,3-4.6-7 i Lc 17,11-19

 

Avui que som tant aficionats a les enquestes i a fer projeccions estadístiques podríem dir que l’índex d’agraïment dels miracles de Jesús està situat en un minso 10%. No és certament un índex massa alt i ben bé podríem dir allò de que de desagraïts l’infern n’és ple. I no serà que Jesús no acompleixi amb tot allò que està estipulat, ja que fins demana als guarits que es presentin als sacerdots.

Però és justament un samarità qui quan se n’adona de que havia quedat guarit, torna enrere, dona gloria a Déu amb grans crist, es prosterna fins a terra i tot per tal de donar-ne gràcies. De fet qui ha actuat en ell és la fe, tots han quedat guarits, però tant sol un d’ells s’ha salvat.

Hem de ser agraïts, nosaltres malgrat les dificultats i entrebancs de la vida diària, hem de ser agraïts pel do de la fe, per la gràcia de la vocació, per poder portar la vida que volem, aquella a la que estem certs d’haver estat cridats pel Senyor. Perquè és el Senyor qui ho dona tot, com dona als poderosos poder i sobirania. Però com més dona, més exigent es torna.

Per això ens ha dit el llibre de la Saviesa que els més petits obtenen més fàcilment el perdó i els poderosos són examinats amb molt més rigor. El Senyor fa l’opció pels febles, pels pobres, pels desvalguts i ens convida a nosaltres a fer també aquesta opció, agraint alhora allò de que disposem i mirant de compartir-ho amb els qui han caigut en les mans dels injustos.

La justícia humana es fonamenta en valors humans, la justícia de Déu es fonamenta en la generositat i en el perdó; en l’amor en definitiva. Però per poder-lo rebre aquest perdó ens demana una actitud santa, coherent amb la nostra fe i amb el missatge de l’Evangeli.

A l’Església hi ha molts carismes, hi ha moltes maneres de viure la fe. La vivim a l’escola, a la sanitat, pregant, treballant o atenent als qui no tenen llar, feina o terra que els aculli. Però en qualsevol cas hem de ser conscients del regal que se’ns ha fet de poder participar del pla de Déu, del pla de la salvació. Conscients alhora de que ho hem de fer tot des de la nostra petitesa, sentint-nos i comportant-nos com cal.

Com diu el Papa Francesc hem de demanar al Senyor la gràcia de la petitesa, acollir la petitesa e les coses quotidianes perquè és en aquesta petitesa on hi ha realment Déu.