Dijous
de la setmana XXXII durant l’any
Santa Maria de Valldonzella
Dijous 16 de novembre de 2023
Sa 7,22-8,1,
Salm 118,89.90.91.130.135.175 i Lc 17,20-25
La saviesa de Déu, la saviesa que
ve de Déu, ho té tot. És subtil, variada, àgil, penetrant, benefactora, humanitària
i és capaç de tot. Ho té tot perquè és una exhalació del poder de Déu i per
això la maldat no pot res contra ella.
Estem massa acostumats a la
saviesa humana, a una saviesa al servei dels interessos particulars, que s’utilitza
en profit d’interessos personals o fins i tot de foscos interessos. D’aquesta
saviesa humana, massa humana, ben bé podríem dir com Jesús diu del Regne, que
ens enganyen, que ens diuen que és aquí, a tal lloc o a tal altre, però no ens
n’hem de refiar, no hem d’anar pas a buscar-la aquesta saviesa; perquè la
vertadera saviesa, com l’autèntic Regne de Déu sols pot venir de qui l’ha creada
i no és fàcil arribar-hi, fins i tot cal patir per aconseguir-ho i a vegades
patir molt.
De ben segur que molts la
rebutgen per difícil, per ser precisament imatge de bondat; perquè ser bons,
deixar-nos amarar de la bondat de Déu ens costa; perquè implica abandonar la
nostra voluntat, renunciar als nostres capricis, a fer la nostra en profit
nostre per tal de fer allò que és la voluntat de Déu en benefici de tots.
Aquesta paraula, aquesta voluntat
de Déu, l’entenen més els senzills que els savis del nostre món; perquè per abraçar-la,
per assaborir-la cal considerar-nos petits, senzills i humils davant d’aquell
qui és la saviesa, la vertadera saviesa.
Aquesta saviesa, ens ha dit també
la primera lectura, ho pot tot, però alhora tot ho renova sense canviar per
res. La força de Déu és una força tranquil·la i persistent, alhora suau, com la
pluja quan amara els camps. Perquè és la pluja suau la que fertilitza la terra
i no una torrentada que ho arrastra tot i sols deixa desolació.
La saviesa humana és sovint com una
tempesta que dura poc i malmet més que beneficia. La saviesa de Déu s’estén
vigorosament d’un cap a l’altra de la terra disposant-ho tot amb bondat, impregnant
pacientment tots els esperits.
Obrim-nos a la saviesa de Déu, deixem-nos amarar per ella; perquè Déu no estima ningú que no convisqui amb la saviesa que ve d’Ell.