dijous, 16 de novembre del 2023

Dijous de la setmana XXXII durant l’any

 

Dijous de la setmana XXXII durant l’any

Santa Maria de Valldonzella

Dijous 16 de novembre de 2023

Sa 7,22-8,1, Salm 118,89.90.91.130.135.175 i Lc 17,20-25

 

La saviesa de Déu, la saviesa que ve de Déu, ho té tot. És subtil, variada, àgil, penetrant, benefactora, humanitària i és capaç de tot. Ho té tot perquè és una exhalació del poder de Déu i per això la maldat no pot res contra ella.

Estem massa acostumats a la saviesa humana, a una saviesa al servei dels interessos particulars, que s’utilitza en profit d’interessos personals o fins i tot de foscos interessos. D’aquesta saviesa humana, massa humana, ben bé podríem dir com Jesús diu del Regne, que ens enganyen, que ens diuen que és aquí, a tal lloc o a tal altre, però no ens n’hem de refiar, no hem d’anar pas a buscar-la aquesta saviesa; perquè la vertadera saviesa, com l’autèntic Regne de Déu sols pot venir de qui l’ha creada i no és fàcil arribar-hi, fins i tot cal patir per aconseguir-ho i a vegades patir molt.

De ben segur que molts la rebutgen per difícil, per ser precisament imatge de bondat; perquè ser bons, deixar-nos amarar de la bondat de Déu ens costa; perquè implica abandonar la nostra voluntat, renunciar als nostres capricis, a fer la nostra en profit nostre per tal de fer allò que és la voluntat de Déu en benefici de tots.

Aquesta paraula, aquesta voluntat de Déu, l’entenen més els senzills que els savis del nostre món; perquè per abraçar-la, per assaborir-la cal considerar-nos petits, senzills i humils davant d’aquell qui és la saviesa, la vertadera saviesa.

Aquesta saviesa, ens ha dit també la primera lectura, ho pot tot, però alhora tot ho renova sense canviar per res. La força de Déu és una força tranquil·la i persistent, alhora suau, com la pluja quan amara els camps. Perquè és la pluja suau la que fertilitza la terra i no una torrentada que ho arrastra tot i sols deixa desolació.

La saviesa humana és sovint com una tempesta que dura poc i malmet més que beneficia. La saviesa de Déu s’estén vigorosament d’un cap a l’altra de la terra disposant-ho tot amb bondat, impregnant pacientment tots els esperits.

Obrim-nos a la saviesa de Déu, deixem-nos amarar per ella; perquè Déu no estima ningú que no convisqui amb la saviesa que ve d’Ell.