Diumenge de la setmana IV durant l'any / Cicle B
28 de gener de 2024
Capella de
Santa Caterina
Dt 18,15-20,
Salm 94 , 1C 7,32-35 i
Mc 1,21-28
Qui no vol viure sense neguit? Ens pregunta Pau. Evidentment cap de nosaltres vol viure amb neguit, ningú vol, tots volem viure amb pau d’esperit. Però la pau interior no és fàcil de tenir i encara menys de mantenir. Els qui l’escoltaven l’Apòstol s’estranyaven de la seva manera d’ensenyar, tal com els qui eren aquell dissabte a la sinagoga de Cafarnaüm s’estranyaven del mestratge de Jesús. Pau parlava en nom del Senyor, acomplia ben bé el que Déu havia dit a Moisès dient el que el Senyor li havia ordenat de dir. I Déu no vol pas lligar-nos amb preceptes carregosos, sols vol facilitar-nos una vida viscuda amb la dignitat pròpia dels fills de Déu, pensant sempre en el que ens pugui ser més avantatjós per aconseguir-ho, ens vol veure vivint sense tràfecs que ens distreguin, sense neguits.
Però hi ha qui ens posa paranys, qui vol neguitejar-nos, tot i que potser a vegades ens sembli a primera vista que vol afavorir-nos. És la lluita constant, la de cada dia entre el bé i el mal, entre un mal que sembla comoditat a priori però que a la fi és el pitjor dels camins i un bé que se’ns pot presentar com a dificultat o entrebanc però que és realment allò de més avantatjós per a nosaltres. En paraules del Papa Francesc: «La vida cristiana és un combat permanent. Es requereixen força i valentia per a resistir les temptacions del diable i anunciar l'Evangeli. Aquesta lluita és molt bella, perquè ens permet celebrar cada vegada que el Senyor venç en la nostra vida.» (Gaudete et exultate, 158). Aquesta lluita amb el mal no és pas nova, ho hem escoltat en l’Evangeli, l’esperit maligne es posà en alerta davant de Jesús, el reconegué com al Sant de Déu, sabia que davant del Fill de Déu tenia totes les de perdre i perdria també la possessió sobre aquell home posseït. El bé guanya sempre al mal, però tant sols si hi ajuda Déu.
Què vol dir tot això? Es preguntava aquella gent. Jesús ensenyava amb autoritat una doctrina que sonava a nova i manava sobre els esperits malignes. Déu, el seu Pare, havia posat als seus llavis les seves mateixes paraules; el Pare parlava per la boca de Jesús. Jesús deia tot el que el Pare li ordenava de dir, perquè Ell era, és, molt més que un profeta, molt més que Moisès o que Abraham; el mateix Jesús digué als mestres de la llei i fariseus que li reclamaven un senyal: «aquí hi ha alguna cosa més que Salomó.» (Mt 12,42).
En aquesta lluita nostra contra el mal, quan podem ben bé dir com l’Apòstol; «no faig el bé que voldria, sinó el mal que no voldria.» (Rm 7,19), el maligne, el senyor del mal, està sempre a punt per a temptar-nos, per a arrossegar-nos cap on ell vol. Com escriu el Papa Francesc: «no pensem que és un mite, una representació, un símbol, una figura o una idea. Aquest engany ens porta a baixar els braços, a descurar-nos i a quedar més exposats. Ell no necessita posseir-nos. Ens enverina amb l'odi, amb la tristesa, amb l'enveja, amb els vicis. I així, mentre nosaltres baixem la guàrdia, ell aprofita per a destruir la nostra vida, les nostres famílies i les nostres comunitats, perquè «rugint com un lleó, ronda cercant qui engolir.» (1P 5,8).»
Quan el mal està a punt d’imposar-se, de dominar-nos, ens cal confiar-nos a aquell, que ha vingut a destruir el mal, l’únic capaç de dir «calla i surt», l’únic que ho fa amb autoritat, amb aquella autoritat que sols pot venir del Pare: Crist el nostre Salvador i Senyor.