Dissabte
de la setmana VI de Pasqua
Capella Dominiques de l’Anunciata.
Dissabte 16 de maig de 2026
Fets 18,23-28; Salm 46,2-3.8-9.10 i
Jo 16,23b-28
L’Evangeli s’anava
expandint arreu, els deixebles, els qui havien estat iniciats en el camí de la
via anaven perdent la por i parlant fervorosament feien molt de bé als creients
per la gràcia de Déu que els havia estat donada. Recorrent el camí pasqual anem
veient com l’Església s’expandeix i poc a poc va arribant als fins llavors
considerats gentils. El nom de Jesús es va fent conegut i són molts els qui va
creient en Ell, i ens ho ha dit el mateix Jesús, qui demana en el seu nom rebrà
tot allò que demani al Pare.
Pare i Fill són
un, per això el Pare va enviar al Fill i aquest després de morir i ressuscitar
tornà al Pare, deixà aquest món per pujar al cel on ens espera assegut a la
dreta del Pare. Però aquesta absència seva, física podríem dir, no és tal,
perquè Crist segueix present entre nosaltres fins a la fi del món com Ell
mateix va dir.
Segueix present en
aquells que no amb el prestigi de l’eloqüència sinó amb una total senzillesa el
fan present, com sant Francesc Coll capaç de trobar sempre coses per espigolar
en paraules de sant Antoni Maria Claret.
Aquesta
presència seva va més enllà d’una presència espiritual, és una presència real
que alguns homes i dones han viscut al llarg de la història de manera
compromesa, és a dir vivint una vida en Crist i per Crist, és el camí de la
santedat.
No és un camí
fàcil, a recórrer-lo hi som tots convidats però són pocs els qui hi perseveren
i el recorren amb fidelitat. Com sant Francesc Coll que humil per naixement i
no menys per elecció, s'advertia en ell despreocupació pels aplaudiments i la
seva veu eixordadora com trompeta evangèlica a les esglésies rurals i en les
basíliques, va ressonar sempre amb summa senzillesa.
Recórrer el camí
de la santedat no està exempt de perills, un home o una dona que accepta
d’estar prop de Déu ha d’ésser provat en la temptació, no hi ha vida sense temptació,
més gran o més petita, més suportable o més dura de portar. «L'Església està
cridada a reconèixer humilment la fragilitat humana i la caducitat de les seves
pròpies institucions, que, fins i tot estant al servei del Regne de Déu, porten
la imatge d'aquest segle que passa» ens deia fa uns dies el papa Lleó XIV (6 de
maig de 2026).
Però malgrat les
limitacions humanes hi ha qui viu una vida adornada de zel, com sant Francesc
Coll, ara amagat al confessionari, ara radiant a la trona, com escrivia fra
Francesc Enric, però sempre incansable, missionant de manera infatigable. La
vida d'aquest dominic ens recorda el compromís dels cristians per a aconseguir
l'equitat i la justícia entre tots els membres de la societat, un compromís al
que nosaltres avui estem també lligats.
El seus exemples, els dels sants i santes, ens són model, ells han estat homes i dones fràgils, com tots nosaltres, però ferms en la fe i la confiança posada sempre en el bon Déu i per això sobreviuen sobrevivint en les seves obres, en les seves fundacions, la que avui vosaltres esteu encarregades de conduir. Que el Senyor ens hi ajudi i l’exemple de Maria ens sigui motiu per seguir sempre endavant.