Ascensió del Senyor. Confirmacions

 

Ascensió del Senyor / Cicle A

Confirmacions a la parròquia de sant Josep de Girona

Dissabte 16 de maig de 2026

Fets 1,1-11; Salm 46,2-3.6-7.8.9; Ef 1,17-23 i Mt 28,16-20

Alguns encara dubten, han viscut al costat de Jesús, han viscut la seva mort en creu i la seva resurrecció i encara tenen dubtes. La naturalesa humana és donada al dubte, ja ens costa creure en el que veiem, per tant, ens costa molt més creure en el que no veiem. La fe és un do, una gràcia que ens atorga el Senyor i ho fa a través del do de l'Esperit Sant. 

És aquest do el que vosaltres rebeu avui, us heu preparat per a això al llarg de dos anys, els vostres catequistes us han explicat que significa aquest sagrament i quines conseqüències tindrà en vosaltres, per això abans de rebre’l manifestéssiu davant aquesta assemblea, d’aquesta comunitat, la vostra fe. 

Els aquí reunits representem al conjunt de l'Església diocesana i universal i som els successors d'aquella comunitat de la qual sant Marc parla a Teòfil per explicar-li els primers passos de l'Església de Jerusalem. Una comunitat que havia conviscut amb Jesús, que havia escoltat les seves paraules, havia vist les seves obres, els seus miracles, i havia vist i parlat, tocat fins i tot, al ressuscitat. 

Però malgrat tot això, malgrat tot aquest bagatge espiritual els apòstols no van aconseguir la suficient fortalesa per a anar a convertir a tots els pobles batejant-los en el nom del Pare, del Fill i de l'Esperit Sant, fins a rebre el do de l'Esperit. Només llavors van tenir la força suficient per a ensenyar a guardar tot el que Jesús els havia manat.

El Senyor ens ha dit que està amb nosaltres fins a la fi del món, no el veiem com el van veure els apòstols amb els seus propis ulls, però Ell està entre nosaltres a través de la seva Paraula, a través de la presència real i privilegiada de l'Eucaristia, és present quan dos o tres es reuneixen en el seu nom i no ens oblidem que cadascun de vosaltres, cadascun de nosaltres ha de fer-lo present en la nostra societat.

Com podem fer-ho? Ens ho ha dit el mateix Jesús, ho acabem d'escoltar: complint tot allò que Ell ens ha manat. Ara renovant les vostres promeses baptismals, les que potser van realitzar els vostres pares o padrins en el moment del vostre baptisme perquè vosaltres éreu massa petits per a manifestar-lo amb la vostra pròpia veu, us comprometeu a això, a viure segons el que el Senyor ens ha ensenyat i que vosaltres coneixeu a través de les seves pròpies paraules, recollides en els Evangelis i del magisteri i la tradició de l'Església.

No esteu solos per a ser fidels a aquest compromís, la vostra fe és un do personal, un regal del Senyor per a cadascun de vosaltres, però aquest és només el primer pas. La fe no podem viure-la en solitud, la fe és per a viure-la en comunitat, sense una comunitat on viure-la no és una fe plena.

La primera de les comunitats ha de ser la vostra família, la petita Església domèstica que a imitació de la família de Natzaret constitueix cada família i en ella teniu un paper molt important a desenvolupar, ajudant als qui teniu més a prop per a viure units en la fe i l'esperança de Crist ressuscitat. 

Pertanyem també a una comunitat parroquial, al costat d'uns altres que viuen la mateixa fe, d'orígens diversos, edats distintes, però units tots per una mateixa fe. Formem part també d'una Església particular concreta, en el nostre cas la diòcesis de Girona i totes les esglésies diocesanes formen unides l'Església universal, regida pel successor de Pere que tindrem en breus setmanes entre nosaltres. 

Viure la fe no és fàcil, per això demanem com ens ha ensenyat avui sant Pau que us concedeixi l'esperit de saviesa i de revelació, que us il·lumini la ment per a comprendre quina és l'esperança que us dona la seva crida, que n’és de gloriosa i rica l'herència que Déu dona als que són dels seus i com d’extraordinària és la grandesa del seu poder envers nosaltres, els que confiem en ell, per l'eficàcia de la seva força poderosa. 

Aquesta eficàcia ens ve donada per la força de l'Esperit Sant, aquest do que avui rebeu. Així us uniu a nosaltres per a proclamar junts que aquesta és la nostra fe, aquesta és la fe de l'Església que ens gloriem de professar en Crist el nostre Senyor que es va fer home, va viure com a home, ens va deixar l'Evangeli, va morir per nosaltres, veritablement va ressuscitar i va pujar al cel per a donar-nos la possibilitat de gaudir també nosaltres de la vida eterna.

Ell està ara assegut a la dreta del Pare esperant-nos i perquè nosaltres siguem dignes d'acompanyar-lo ens atorga el do de l'Esperit Sant que avui devalla sobre vosaltres i que ens omple de fortalesa per a ser els seus testimonis avui enmig del món.

 

 

Algunos todavía dudan, han vivido al lado de Jesús, han vivido su muerte en cruz y su resurrección y todavía tienen dudas. La naturaleza humana es dada a la duda, ya nos cuesta creer en lo que vemos, por lo tanto, nos cuesta mucho más creer en lo que no vemos. La fe es un don, una gracia que nos otorga el Señor y lo hace a través del don del Espíritu Santo.

Es este don el que vosotros recibís hoy, os habéis preparado para ello a lo largo de dos años, vuestros catequistas os han explicado que significa este sacramento y que consecuencias tendrá en vosotros, por ello antes de recibirlo manifestareis ante esta asamblea, esta comunidad, vuestra fe.

Los aquí reunidos representamos al conjunto de la Iglesia diocesana y universal y somos los sucesores de aquella comunidad de la que san Marcos habla a Teófilo para contarle los primeros pasos de la Iglesia de Jerusalén. Una comunidad que había convivido con Jesús, que había escuchado sus palabras, había visto sus obras, sus milagros, y había visto y hablado, tocado incluso, al resucitado.

Pero a pesar de todo ello, a pesar de todo este bagaje espiritual los apóstoles no lograron conseguir la suficiente fortaleza para ir a convertir a todos los pueblos bautizándolos en el nombre del Padre, del Hijo y del Espíritu Santo, hasta recibir el don del Espíritu. Sólo entonces tuvieron la fuerza suficiente para enseñar a guardar todo lo que Jesús les había mandado.

El Señor nos ha dicho que está con nosotros hasta el fin del mundo, no le vemos como lo vieron los apóstoles con sus propios ojos, pero Él está entre nosotros a través de su Palabra, a través de la presencia real y privilegiada de la Eucaristía, está presente cuando dos o tres se reúnen en su nombre y no nos olvidemos de que cada uno de vosotros, cada uno de nosotros debe hacerle presente en nuestra sociedad.

¿Cómo podemos hacerlo? Nos lo ha dicho el mismo Jesús, lo acabamos de escuchar: cumplir todo cuanto Él nos ha mandado.

Ahora renovando vuestras promesas bautismales, las que quizás realizaron vuestros padres o padrinos en el momento de vuestro bautismo porque vosotros erais demasiado pequeños para manifestarlo con vuestra propia voz, os comprometéis a esto a vivir según lo que el Señor nos ha enseñado y que vosotros conocéis a través de sus propias palabras, recogidas en los Evangelios y del magisterio y la tradición de la Iglesia.

No estáis solos para ser fieles a este compromiso, vuestra fe es un don personal, un regalo del Señor para cada uno de vosotros, pero este es sólo el primer paso. La fe no podemos vivirla en soledad, la fe es para vivirla en comunidad, sin una comunidad donde vivirla no es una fe plena.

La primera de las comunidades debe ser vuestra familia, la pequeña Iglesia doméstica que a imitación de la familia de Nazaret constituye cada familia y en ella tenéis un papel muy importante a desarrollar, ayudando a los que tenéis más cerca para vivir unidos en la fe y la esperanza de Cristo resucitado.

Pertenecemos también a una comunidad parroquial, junto a otros que viven la misma fe, de orígenes diversos, edades distintas, pero unidos todos por una misma fe. Formamos parte también de una Iglesia particular concreta, en nuestro caso la diócesis de Girona y todas las iglesias diocesanas forman unidas la Iglesia universal, regida por el sucesor de Pedro que tendremos en breves semanas entre nosotros.

Vivir la fe no es fácil, para ello pidamos como nos ha enseñado hoy san Pablo que os conceda el espíritu de sabiduría y de revelación, que os ilumine la mente para comprender cuál es la esperanza que os da su llamamiento, cuán gloriosa y rica es la herencia que Dios da a los que son suyos y cuál la extraordinaria grandeza de su poder para con nosotros, los que confiamos en él, por la eficacia de la fuerza poderosa.

Esta eficacia nos viene dada por la fuerza del Espíritu Santo, este don que hoy recibís. Así os unís a nosotros para proclamar juntos que esta es nuestra fe, esta es la fe de la Iglesia que nos gloriamos de profesar en Cristo nuestro Señor que se hizo hombre, vivió como hombre, nos dejó el Evangelio, murió por nosotros, verdaderamente resucitó y subió a los cielos para darnos la posibilidad de gozar también nosotros de la vida eterna.

Él está ahora sentado a la derecha del Padre esperándonos y para que nosotros seamos dignos de acompañarle nos otorga el don del Espíritu Santo que hoy desciende sobre vosotros i que nos llena de fortaleza para ser sus testigos hoy en medio del mundo.