Acte de presa de possessió

 

Acte de presa de possessió dels nous càrrecs parroquials 

de la diòcesi pel curs 2026-2027.

En primer lloc agrair-vos la vostra disponibilitat en bé del conjunt de l’Església de Girona. Cadascun de vosaltres deixa ara una comunitat per fer-se càrrec d’una altra i això, en molts casos, significa deixar amistats, deixar determinats lligams per en certa manera tornar a començar de nou i tot plegat no és sempre fàcil.

Per això aquesta disponibilitat vostra és una mostra del vostre amor a l’Església i si és amor a l’Església és amor i voluntat de servei cap al poble de Déu, als qui heu servit fins ara i al qui servireu a partir d’avui. Ho feu en uns moments en els que cada prevere és un do preciós, la  manca de vocacions és quelcom que ens preocupa i que també ens ha d’ocupar. A vegades una paraula oportuna pot fer dirigir algú cap a aquesta vocació de servei que ens uneix a tots. És important per tant tenir una atenció especial cap als joves perquè d’ells en poden sortir noves vocacions no tant sols al sacerdoci, que sempre és bo, sinó també a la vida matrimonial cristiana, a la vida de laics compromesos amb les nostres parròquies o a la vida consagrada. Us convido a sembrar llavors d’esperança que puguin portar a noves vocacions per atendre l’evangelització en un futur immediat.

Assumiu avui noves responsabilitats en ple procés de reestructuració de la nostra diòcesis. Els nous arxiprestats, sota la protecció de la Mare de Déu, i amb ells la creació de les unitats pastorals ens han d’ajudar a arribar millor als fidels i a enriquir les celebracions, sempre amb l’ajut dels laics ja que sense ells res no podrem i res tindrà sentit. Tots som poble de Déu, això no hem d’oblidar mai.

No podem arribar arreu com fa uns anys, d’això n’hem de ser ben conscients i per tant us convido a mesurar les vostres forces pastorals i a cuidar la vostra salut física i espiritual. Cerqueu estones de descans, estones de pregària, de contacte sovintejat amb la Paraula i cerqueu temps per a Déu ja sigui tenint un temps de recés, ja sigui fent trobades amb d’altres preveres per compartir els vostres neguits. La vida sacerdotal necessita d’un alt nivell de fraternitat i si és cert que això no és sempre fàcil hem de ser conscients de que quan el prevere s’aïlla de Déu i dels altres el risc d’entrar en crisis és alt. Per això el contacte sovintejat amb Déu i amb els germans ens és més necessari que mai. Som diferents certament, però això és una riquesa. No es tracta de cercar uniformitat sinó d’enriquir-nos mútuament des de les diferents sensibilitats i de fer-ho amb respecte i amb amor. No ens hem d’avergonyir d’estimar als nostres germans preveres i diaques, als nostres fidels, ni òbviament a les nostres famílies i amics. Perquè el manament de l’amor ens ve de Déu i això no ho hem d’oblidar mai. Sense dependències malsanes, cert, però amb una sana fraternitat que ens ha d’unir com a poble de Déu que fa camí a les nostres terres gironines.

Aquí al bisbat hi trobareu, hi heu de trobar, ajut i recer, perquè si aquí no som capaços de donar això de res no servim. Al cap i a la fi som el mateix, servim al mateix patró i no podem veure’ns mai com diversos en objectius, si de fet som tots part de l’Església i treballem tots per ella. Penseu-hi, cadascun dels vicaris episcopals és alhora rector i això imprimeix caràcter per tal de ser accessibles als germans preveres i a les seves necessitats i preocupacions. Ser vicari general o episcopal és un servei a l’Església com ho és ser rector, diaca, bisbe o catequista i com a tal servei ha de ser viscut sempre.

La cúria no és ni ha de ser mai una càrrega o un obstacle, però alhora tots hem de ser conscients de que no sempre tot és possible, o no ho és al moment que volem i com volem i ens cal a tots plegats ser sempre raonables.

Alleugerir les tasques no pastorals ha  de ser un objectiu prioritari per tal de que us pugueu centrar en allò que és el vostre servei a la comunitat i on sou realment imprescindibles, el ministeri sacerdotal. Això requereix també d’un esforç que haurem de realitzar entre tots de manera immediata agilitzant tràmits i prioritzant objectius.

Formem part tots plegats d’una mateixa comunitat i això implica comunió, solidaritat, respecte i estima. Sense això que ens ve manat per Déu però que ens ha de sortir del cor, res no podrem. Gràcies de nou per la vostra disponibilitat. Que Maria, Mare de l’Església, ens hi ajudi avui i sempre.