Presentació de Poesia esparsa i inèdita, de Mossèn Pere
Ribot
Centre Claret de Girona
Dimarts 16 de setembre de 2026
En primer lloc moltes gràcies per convidar-me a compartir
aquesta presentació amb tots vosaltres aquí al Centre Claret de Girona i amb
tant bona companyia.
Gràcies especialment perquè la meva participació avui
posa l’accent en el ministeri sacerdotal de mossèn Pere Ribot exercit durant 56
anys a Riells on arriba quan portava tot just vuit anys de prevere- Un enamorat
del Montseny on aquest sacerdot poeta o poeta sacerdot, com l’ha definit en
Victor Gay, exercí d’abat del Montseny, un títol que li concedí en Xevi Planas
l’any 1992 i que lluny de ser una definició anecdòtica ens situa perfetament la
vida i l’obra de Mossèn Pere.
Avui presentem la seva poesia esparsa i inèdita en una
edició acurada per Joan Tuneu i Antoni Pladevall. Aquest llibre ve a completar
la publicació del conjunt de l’obra de Mossèn Pere Ribot e base, especialment,
del seu fons personal dipositat a l’Arxiu Comarcal de la Selva.
Mossèn Pere Ribot fou un prevere barceloní, nat a Vilassar,
que va arribar l’any 1941 a Riells, quan aquesta era la darrera parròquia de
l’arquebisbat de Barcelona, tot i ser pertanyent a un municipi gironí i formar part de la província de Girona. La
remodelació dels límits diocesans de l’any 1957 que cercava adequar els límits
de les diòcesis als límits de les províncies. Un intent que afortunadament no
acabà de reeixir i que no tenia en compte que les diòcesis eclesiàstiques són
molt anteriors a la divisió provincial decimonònica i, en general molt més
arrelades a la realitat que les conformen. Aquest fet feu que Riells passes a
formar part de la diòcesis de Girona. Definia així la seva vocació:
M’has cridat des del ventre de la mare,
quan no tenia veu,
però tenia vida.
(La crida)
Mossèn Pere, nascut al Maresme, va haver de triar entre
seguir a Riells o seguir essent prevere barceloní i la seva tria ja mostra el
seu fort arrelament a Riells, va escollir seguir essent rector de Riells i ho
fou fins a la seva mort. , el vincle amb Girona i amb les poblacions immediates
de la Selva s’incrementa i es fa més continuat i estable. Maresmenc de
naixement i selvatà per vocació son dues característiques que marcaren la seva
vida. Com ens ho diu ell mateix:
I visc de dos amors: de Déu en mi;
jo, en Déu.
(Dels dos amors)
L’any vinent es commemorarà el trentè aniversari de la seva
mort, l’agost de 1997. Apropant-nos a
aquesta data tenim avui ales mans la seva poesia esparsa i inèdita. Una edició
acurada que ens posa a les mans un llibre pe gaudir-ne amb una lectura lineal o
amb una lectura transversal, cercant al llarg de les seves pàgines inspiració,
reflexió i bellesa.
Recordo als inicis dels anys setanta a Tarragona la
coincidència de la mort de Mossèn Miquel Melendres i de Mossèn Ramon
Muntanyola, aquest darrer especialment conegut per haver estat el gran biògraf
del cardenal Vidal i Barraquer. Aleshores el Dr. Pont i Gol, arquebisbe de Tarragona,
titulà una de les seves gloses dominicals “se’ns moren els poetes”. Pot ser
cert, una certa manera d vitre l’espiritualitat sacerdotal en estreta relació
amb la poesia corre el risc de perdre’s. Per això mateix convé que recuperem
l’obra dels nostres preveres poetes i lletraferits, que han estat molts a les
nostres terres gironines.
A aquest objectiu respon també l’edició d’aquest llibre
que recull una obra poètica d’inspiració religiosa, una obra singular que és
hereva directe d’una tradició que és rica a la nostra cultura o que ha estat
rica, des dels autors clàssics medievals i moderns, passant per Verdaguer i
fins a autors com Ribot i d’altres.
Un llibre que recull una poesia de proximitat que s’adreça
a persones del seu entorn amb motius diversos com ara naixements, primeres
comunions, matrimonis, primeres misses, entrades en la vida religiosa,
defuncions i comiats. Algunes responen a peticions rebudes i que ell mirava de
satisfer, d’altres a relacions familiars o d’amistat.
Com deia en Narcís Figueres a la presentació d’aquesta
obra Santa Coloma de Farners el passat 11 de juny de 2026 ens trobem en tot cas
amb «una poesia que es ben feta».
Mitjançant la seva poesia Mossèn Pere Ribot s’adreça
sovint a Déu un Déu que protegeix i que empara, un Déu que acull i que salva, un
Déu que no comprenem del tot i a qui ens atrevim a retreure segons quines
coses. Una poesia que recull l’espiritualitat d’un sacerdot que viu el seu
ministeri, celebrant els sagraments com una espiritualitat que impregnava tota
la seva vida. Mossèn Pere era un capellà de cap a peus i ho era també quan
escrivia, tant o més que quan predicava. Una tasca sacerdotal no pas incompatible amb
acollir activitats i persones a Riells durant el franquisme, treballant per la
llengua i la cultura catalanes. Així en parlava:
He viscut donat a Déu
i a l’església de Crist.
I la terra i cel han vist,
malgrat la vida breu,
que l’Esperit m’ha donat,
coronant la fe, el gran dot
d’ésser de Crist sacerdot,
pregoner d’eternitat.
(He viscut...)
Donem avui la benvinguda a aquest llibre, necessari i enriquidor
que ens ha de permetre aproximar-nos a la figura de Mossèn Pere Ribot i al
centre de la seva vida, al seu ministeri sacerdotal sempre arrelat en una realitat
ben concreta, el Montseny, en una cultura concreta, la catalana, i expressada
en la seva llengua, que és també la nostra.
Gràcies a tots els qui ho heu fet possible.