dilluns, 18 de novembre del 2019

Dilluns setmana XXXIII durant l’any


Dilluns setmana XXXIII durant l’any
Santa Maria de Vallbona
Dilluns 18 de novembre de 2019
1M 1,10-15.41-43.54-57.62-64; Salm 118,53.61.134.150.155.158; Lc 18,35-43

La fe mou al cec de Jericó a cridar a Jesús amb totes les seves forces, no s’arronsa davant dels qui el renyen i el volen fer callar. Aquell cec ha vist en Jesús al Messies, al Fill de David, i és aquesta fe amb la que torna a veure-hi; Jesús li retorna la vista i ell glorifica al Senyor i amb ell tot el poble li dona lloança. 

La fe mou a la fidelitat. Ho fa amb el poble d’Israel, davant les pressions d’un rei injust, Antioc Epífanes, que vol assimilar Israel a la cultura hel·lènica, aconseguint fins i tot que alguns, sense pensar-ho massa, es posin a la feina de canviar els costums del poble i a perseguir als qui resten fidels. Aquests que s’emmotllen als mandats del rei i obliden els preceptes de Déu, són els injustos pels quals el Senyor s’encén d’indignació quan veu que abandonen la llei; són els qui es posen lluny de la salvació perquè ja no mediten els decrets del Senyor. 

Sempre, fins i tot quan tot sembla perdut, n’hi ha una resta que es manté ferma, fidel i s’estima més morir que violar l’aliança de Déu; una resta que es dol de veure els qui apostaten oblidant les promeses del Senyor. Són els màrtirs de tots els temps; aquells qui tenen una fe sòlida com la del cec de Jericó, com la d’aquella part del poble d’Israel que restà fidel al Déu de l’aliança. Són els cridats a esdevenir testimonis davant del món. 

Si per una causa humanament considerada justa hi ha qui pateix persecució o mort; quan més per l’única i vertadera causa justa, el pacte amb el Senyor, la fidelitat als seus preceptes, l’aliança amb la seva llei, aquella que arriba a la plenitud en Jesucrist, nostre Senyor, hem d’estar disposats a tot. Si Ell ens pregunta «Què vols que et faci?» Responem-li «que pugui guardar els vostres preceptes.»