Dilluns setmana XXXIII durant l’any
Santa Maria de Vallbona
Dilluns 18 de novembre de 2019
1M 1,10-15.41-43.54-57.62-64; Salm 118,53.61.134.150.155.158;
Lc 18,35-43
La fe mou al cec de Jericó a
cridar a Jesús amb totes les seves forces, no s’arronsa davant dels qui el
renyen i el volen fer callar. Aquell cec ha vist en Jesús al Messies, al Fill
de David, i és aquesta fe amb la que torna a veure-hi; Jesús li retorna la
vista i ell glorifica al Senyor i amb ell tot el poble li dona lloança.
La fe
mou a la fidelitat. Ho fa amb el poble d’Israel, davant les pressions d’un rei
injust, Antioc Epífanes, que vol assimilar Israel a la cultura hel·lènica,
aconseguint fins i tot que alguns, sense pensar-ho massa, es posin a la feina
de canviar els costums del poble i a perseguir als qui resten fidels. Aquests
que s’emmotllen als mandats del rei i obliden els preceptes de Déu, són els
injustos pels quals el Senyor s’encén d’indignació quan veu que abandonen la
llei; són els qui es posen lluny de la salvació perquè ja no mediten els
decrets del Senyor.
Sempre, fins i tot quan tot sembla perdut, n’hi ha una
resta que es manté ferma, fidel i s’estima més morir que violar l’aliança de Déu;
una resta que es dol de veure els qui apostaten oblidant les promeses del
Senyor. Són els màrtirs de tots els temps; aquells qui tenen una fe sòlida com
la del cec de Jericó, com la d’aquella part del poble d’Israel que restà fidel
al Déu de l’aliança. Són els cridats a esdevenir testimonis davant del món.
Si
per una causa humanament considerada justa hi ha qui pateix persecució o mort;
quan més per l’única i vertadera causa justa, el pacte amb el Senyor, la
fidelitat als seus preceptes, l’aliança amb la seva llei, aquella que arriba a
la plenitud en Jesucrist, nostre Senyor, hem d’estar disposats a tot. Si Ell
ens pregunta «Què vols que et faci?» Responem-li «que pugui guardar els vostres
preceptes.»