Dedicació basíliques de sant Pere i sant Pau a Roma
Dilluns 18 de novembre de 2019
Fets 28,11-16.30-31; Salm 97,1.2-3ab.3cd-4.5-6; Mt 14,22-33
Pere i Pau són els dos
fonaments de l’Església. L’un deixeble de primera hora, vora el mar de Galilea
deixà barca i xarxes per seguir a Jesús; l’altre deixeble de darrera hora,
convertit de perseguidor en evangelitzador, caigut del cavall i encegat per la
resplendor de la llum de Déu recuperà la vista per obrir els ulls a una nova
realitat, la del Regne esdevenint en un dels grans impulsors de la bona nova.
En ells s’acompleix el que ens diu el salmista «Tothom ha vist d’un cap a l’altre
de la terra, la salvació del nostre Déu.» Predicadors del Regne als jueus i als
gentils, sense la seva tasca no es podria entendre l’evangelització; units per
un únic objectiu, evangelitzar, units en un destí comú donar la seva vida per l’Evangeli
a Roma.
Són diversos els carismes que conformen l’Església, com diverses som
les persones que la formem, però per a la tasca del Regne tot si val si ens hi
mou la fe; aquesta fe que mai no tenim amb prou força i per això com Pere
sovint ens enfonsem en les aigües del dubte, de la incertesa, de la mandra
espiritual. També a nosaltres en els moments de feblesa Jesús se’ns adreça
dient-nos «Quina poca fe! Per què dubtaves?».
Sols hi ha una resposta possible «Realment
sou Fill de Déu.» Predicar el Regne de Déu i ensenyar la doctrina de Jesucrist,
vet aquí el sentit de la vida d’aquests apòstols, heus ací també el sentit de
la vida de tot creient.
Tot celebrant la dedicació de les basíliques de Sant
Pere i sant Pau a Roma, encomanem avui molt especialment la tasca del Papa
Francesc, que esdevingui ell també missatger de la bona nova i sembrador d’esperança
en un món mancat de Déu i alhora necessitat de la seva presència, tot i que no
en sigui conscient. No tinguem por quan el Senyor ens diu «Ja pots venir»,
anem-hi cap a Ell confiats sense témer els vent que ens ve de cara. Tinguem fe,
no dubtem.