Dilluns setmana XXXIV durant l’any
Santa Maria de Vallbona
Dilluns 25 de novembre de 2019
Dn
1,1-6.8-20; Salm Dn 3,52a.52b.53.54.55.56; Mt 24,42a.44
Fidelitat i generositat són
les dues idees de les lectures d’avui, en aquesta darrera setmana de l’any
litúrgic. El poble d’Israel al llarg de la seva història va patir diverses
dominacions polítiques però que alhora volien ser-ho religioses, culturals,
lingüístiques i econòmiques. Grecs i babilonis sobretot i després d’alguna
manera els romans intentaren assimilar el poble d’Israel a la seva cultura.
Però no comptaven amb que el que unia aquell poble, per molt que alguns
acomodaticiament se’n desdiguessin, era la fe, la fidelitat a l’únic, Déu
creador de totes les coses que els feia deu vegades superiors a tots els mags i
endevinaires d’aquell reialme que estava sota el domini de Nabucodonosor.
La
fidelitat es manifesta en fets; aquells joves intel·ligents, educats i
instruïts en totes les branques de la saviesa i de les ciències, essent fidels
als costums marcats per la llei; la viuda pobre donant allò que tenia i quasi
el que no tenia, al temple, donant allò que ella mateixa necessitava per viure.
També avui l’Església, el poble sant de Déu, emprant una expressió estimada pel
nostre arquebisbe Joan, mostra la seva fe d’aquestes dues maneres: en la
vessant intel·lectual i en el vessant altruista, caritativa o missionera depèn
de com la vulguem qualificar.
Al darrera hi ha la fe en el Déu dels nostres
pares, aquell el nom del qual és sant i que és beneït assegut al seu soli
reial, com ens diu el salmista. La fe que mou a donar-ho tot per posseir els
béns invisibles, deixant allò corruptible, per a adquirir allò immortal. Jesús
no valora les quantitats, sinó la qualitat, la voluntat que hi ha al darrera
moguda per la fe, que mou a la fidelitat i a la generositat.