Dilluns setmana XXXII durant l’any
Sant Martí de Tours
Santa Maria de Vallbona
Dilluns 11 de novembre de 2019
Is 61,1-3a; Salm 88,2-3.4-5.21-22.25 i 27; Mt 25,31-46
Explica la llegenda que Martí
de Tours veient a un pobre despullat que tremolava de fred, partí la seva capa
en dos meitats i li donà al pobre una part; vestint a aquell pobre vestia al
mateix Crist. La nostra fe no pot ser una fe desarrelada, desencarnada; si Déu
envià al seu fill fet home per salvar-nos fou també per elevar a la dignitat de
fills de Déu a tots els homes i dones. A tots, certament, però Déu ha fet
l’opció pels famolencs, pels assedegats, pels forasters, pels despullats, pels
malalts o pels presos. Portar la bona nova als desvalguts, ens diu el profeta
Isaïes, no és tant sols una teoria, és una pràctica, són fets. Consolar, vestir
de joia als qui porten dol, donar de menjar, de beure, acollir, vestir, visitar
a la presó, no són paraules buides, són la voluntat de Déu que cadascun de
nosaltres hem de fer realitat en les nostres vides, com ho feu Martí de Tours, que
essent encara catecumen vestí al Senyor, un cop batejat es vestí amb l’hàbit monàstic
a Ligugé i ja bisbe es va desviure per curar els cors adolorits. Nosaltres com
a cristians, com a seguidors radicals de Crist en la vida monàstica, estem
especialment cridats a treballar per a ser beneits per Déu i no per ser
maleïts. Portar la llibertat, la llum, el consol i la joia, als qui no la
tenen, són el camí que porta a Déu. No n’hi ha d’altre. El camí que com Martí
de Tours tants altres han seguit i el que Déu ens convida a seguir. Que
l’Esperit ens hi ajudi.