DILLUNS DE LA SETMANA III DURANT
L'ANY / II
Santa Maria de Vallbona
27 de gener 2020
2S 5,1-7.10; Salm 88,20.21a.21b-22.25-26 i Mc 3,22-30
David és el model de rei, el
referent de tota la història d’Israel. Un rei ben humà que acabarà per cometre
diversos pecats, no pas menors, que alternativament es guanyarà i perdrà el
favor de Déu. Però certament de la seva casa naixerà un plançó que redimirà
Israel. És aquell home fort, en qui Déu s’ha fixat i que ha estat ungit amb
l’oli sant; però no és pas el Messies, no és pas el qui ha de salvar Israel. En
canvi Jesús aixeca polèmica, disputes, dubtes; hi ha qui creu que ell està
posseït pel diable, que actua pel poder dels dimonis. Els plans de Déu ens
desconcerten, Déu no actua com nosaltres creiem que ha d’actuar, té les seves
pròpies iniciatives. No és un rei poderós, valent i aguerrit el model que Déu
havia pensat per redemptor. David ha fet moltes coses per Israel, ha marcat una
època en la seva monarquia, que havia nascut contra la voluntat de Déu; però no
era pas l’enviat de Déu.
En canvi aquell de qui creuen
que té un esperit maligne és el Fill de Déu. Un Déu disposat a perdonar-ho
quasi tot, perquè Ell mateix ens diu que si pequem contra l’esperit Sant no serem
mai perdonats. La injuria no consisteix en el fet d'ofendre amb paraules a
l'Esperit Sant; consisteix, en el rebuig d'acceptar la salvació que Déu ofereix
a l'home per mitjà de l'Esperit Sant, que actua en virtut del sacrifici de la
Creu. No hi ha límits a la misericòrdia de Déu, però els podem posar nosaltres
mateixos, som nosaltres els qui ens podem tancar les portes de la salvació. Si
ens neguem deliberadament, voluntàriament a acollir la misericòrdia de Déu
mitjançant el penediment, si rebutgem el perdó dels pecats i la salvació oferta
per l'Esperit Sant, si endurim els nostres i cors i ens allunyem de Déu de manera que pugui arribar a ser
definitiva. Obrir els nostres cors a Déu es obrir-los a l’Esperit, aquell que
ens prometé Jesús, el nostre Salvador.