DILLUNS DE LA SETMANA II DURANT L'ANY / II
Santa Maria de Vallbona
20 de gener 2020
1S 15,16-23; Salm 49,8-9.16b-17.21
i 23 i Mc 2,18-22
Què
vol de nosaltres el Senyor? No li plauen holocaustos ni sacrificis, ni li plau
un dejuni de façana; li plau l’obediència i la joia de compartir el seu amor,
de ser conscients de que ens estima i vol posar en el nostre interior, al
nostre cor el vi nou de la bona nova de l’Evangeli.
El poble d’Israel ha
aconseguit ser com qualsevol altre poble, malgrat els recels de Samuel, malgrat
anar contra la voluntat de Déu; ara té un rei com qualsevol dels pobles veïns.
La predicció de Samuel s’acompleix i el rei, com tot ésser humà, té les seves
limitacions i Saül creu que faci el que faci si crema víctimes a l’altar recuperarà
el favor de Déu. Res més lluny, Déu és un jutge just, el més just del jutges i
per a Ell tant sols val ser fidel a la seva veu, escoltar-lo i obeir-lo.
Per a
Déu afalagar els homes és com fer ús de males arts. Com Saül pensaven encara
els fariseus del temps de Jesús; dejunaven i amb una pràctica pietosa creien
haver-se guanyat el favor del Senyor. Jesús és el nuvi i no es pot pas dejunar
si tenim al nuvi entre nosaltres. Jesús és el qui ha vingut a portar els
vestits nous i de res no val apedaçar-ne els vells, ans al contrari és pitjor
voler posar un pedaç perquè aleshores perdem bous i esquelles.
Viure
honradament, acceptar els seus avisos, acomplir les seves decisions és el que
val, tant sols així podrem veure la salvació. Hem de viure la nostra vocació
amb entusiasme, amb joia, amb sinceritat de cor i amb fets molt més que amb
paraules buides i amb rituals viscuts i practicats sense convertir els nostres
cors al vi nou de l’Evangeli.
«Crist revela la seva identitat de Messies, Nuvi
d'Israel, que va venir per a les noces amb el seu poble. Els que el reconeixen
i l’acullen amb fe estan de festa (...) durant la seva passió i mort, arribarà
l'hora del dol i del dejuni.» (Benet XVI 26 de febrer de 2006).