dimecres, 15 de gener del 2020

Dimecres de la setmana I durant l'any / II




DIMECRES DE LA SETMANA I DURANT L'ANY / II
Santa Maria de Solius
15 de gener 2020
1S 3,1-10.19-20; Salm 39,2a i 5.7.8-9.10 (R.: 8a i 9a) i Mc 1,29-39

La crida del Senyor a Samuel s’inscriu dins dels relats vocacionals, de crida, que van apareixent al llarg de l’Escriptura. En tots és Déu qui crida però demana per part del cridat una escolta atenta i una resposta. Samuel ja està al servei del Senyor, sota les ordres d’Elí, però el Senyor vol d’ell quelcom més. Samuel, tot dormint prop de l’arca de l’Aliança, sent la veu del Senyor però no la reconeix; sent però no escolta. Per tres cops sent una veu que el crida però no hi reconeix la veu de Déu. Finalment, ajudat per Elí, escolta com Déu el crida pel seu nom i obre el seu cor al Senyor tot dient-li «Parleu: que el vostre servent us escolta». 

Déu l’ha cridat, finalment Samuel ha reconegut la seva veu i ha respost amb total disponibilitat a la seva crida i des d’aleshores Déu l’afavoreix i acompleix tot el que li promet; esdevé així profeta de debò, un enviat del Senyor.Com Pere, Andreu, Jaume i Joan; dels primers cridats per Jesús que contemplem com actua. Cm guareix a la sogra de Pere, com cura tants malalts, treu dimonis i també com prega al Pare en la solitud durant la nit.

Déu crida a acomplir una missió, ens crida a cadascun de nosaltres, cadascun a una tasca concreta però a tots junts a compartir amb Ell la seva missió dins de l’Església.
És aquesta la crida que escoltaren sant Maur i sant Plàcid que avui recordem i celebrem. Ells també escolaren la crida del Senyor, a ells com Elí a Samuel, els seus pares primer i el mateix sant Benet després, els ajudà a escoltar la veu de Déu, a reconèixer-la i a preparar-se per donar-hi resposta.

Samuel, Pere, Andreu, Jaume, Joan, Maur i Plàcid digueren com el salmista «Aquí em teniu: Déu meu vull fer la vostra voluntat.» Demanem-li al Senyor que ens ajudi a escoltar la seva veu i a respondre-li amb generositat i claredat, ens cridi al que ens cridi, però sempre tenint posada l’esperança en el Senyor que ens parla a cau d’orella.