DIVENDRES DE LA SETMANA I DURANT
L'ANY / II
Santa Maria de Solius
17 de gener 2020
1S 8,4-7.10-22a; Salm 88,16-17.18-19 (R.: cf. 2a) i Mc 2,1-12
Israel vol ser com totes les
altres nacions, veu que Samuel s’ha fet vell i que ser governat per jutges i profetes
ja no serà possible; per això mira al seu voltant, veu que tots els pobles
tenen un rei i vol ser com els altres. De res no valen les reflexions de Samuel
advertint-los el que tenir un rei significa: servir-lo, donar-li els fills i
els servents, les terres i el delme dels ramats. No van fer cas de les raons de
Samuel i Déu, adolorit per aquesta infidelitat, els deixà fer; perquè Ell
respecta la nostra llibertat.
La fe compromet, és exigent,
ens obliga a ser fidels a Déu. Sovint també nosaltres tenim la temptació de
voler ser com els altres. En una societat on Déu cada dia és més ignorat, més
desconegut, tenim la temptació d’acomodar-nos als altres. Déu no està mai
absent, sempre hi ha sigut, sempre hi és i sempre hi serà; però l’home massa
sovint no el reconeix, sense adonar-se de què vol dir viure d’esquena a Déu.
Per això nosaltres estem compromesos a donar-ne testimoni. Com tota aquella
gentada que a Cafar-Naüm ni cabia a l’entrada de la casa on era Jesús.
Els movia la fe, la confiança
en que aquell home era molt més que qualsevol altre home. Com Israel era un
poble, és un poble, escollit per Déu i això el fa singular, tot i que
sucumbeixi a la temptació de voler ser com els altres pobles no ho és, no ho
serà mai.
Nosaltres tampoc podem
renunciar ala nostra singularitat de poble de batejats; no pas per sentir-nos
superiors o millors, sinó que sentint-nos plenament confiats en el Senyor siguem
capaços de transmetre la bona nova, la joia de l’Evangeli als qui ens envolten.
Sempre hi haurà la temptació de voler ser com els altres, sense adonar-nos-en
del que significa que Déu ens estima. Quina fe i quina confiança la d’aquells
homes que aixecaren el terrat per posar davant de Jesús aquell paralític. I
quina desconfiança la d’aquells mestres de la llei de qui Jesús conegué els
seus pensaments.
Avui celebrem la memòria de
sant Antoni, abat i pare de monjos. Ell sabé molt bé aixecar tot allò que li
impedia d’arribar a Jesús, les seves terres, les seves riqueses, les seves
obligacions familiars. Ell ho deixà tot per arribar davant de Jesús i no volgué
altre rei que el Sant d’Israel.
Sentim-nos feliços de la
nostra proximitat al Senyor, que obliga, que sovint no és fàcil; però estiguem
sempre segurs de que Ell ens estima, tot caminant a la llum de la seva mirada i
celebrant el seu nom tot el dia, com ens diu el salmista.