DILLUNS DE LA SETMANA I DURANT L'ANY
/ II
Santa Maria de Vallbona i Santa
Maria de Solius
13 de gener 2020
1S 1,1-8; Salm 115,12-13.14 i 17.18-19 (R.: 17a) i Mc 1,14-20
Acabat el temps de Nadal
emprenem el curs del temps ordinari, el de durant l’any i el mateix Evangeli
d’avui ens surt al pas amb la crida dels primers deixebles. Ha quedat enrere el
relat de la concepció i el naixement de Jesús, Joan ha acabat la seva missió,
ha estat empresonat pel rei injust i és cosa de dies que la seva vida sigui
segada. Però tant se val perquè el Regne de Déu és a prop, ha arribat l’hora de
la conversió i d’escoltar, creure i viure la bona nova.
En aquest primer
capítol es van presentant i situant els personatges de l’Evangeli. Simó i Andreu,
Jaume i Joan són dels cridats a primera hora; tres d’ells formaran el cercle
més íntim i pròxim a Jesús; a Getsemaní o al món Tabor; en l’angoixa i en el
tast de la gloria, tant se val. Són homes, amb dubtes, amb pors, que no acaben
d’entendre de que va aquest Regne que s’apropa i a voltes pensen en honors i
llocs de privilegi; sense adornar-se a quina vida han estat convocats. Però són
homes que en ser cridats ho deixen tot i d’una revolada abandonen la família,
les xarxes i segueixen a Crist. Aquesta paraula “immediatament” ressona amb
força perquè és el moll de l’os del relat de la crida. Jesús crida i ells
responen immediatament. No serà sempre així; no ho serà en el cas del jove ric
a qui la recança a deixar-ho tot el posà trist i el farà girar cua; no ho serà
a qui li cal enterrar primer al pare o dir adeu als de casa.
Pere, Jaume,
Joan i Andreu ho deixaren tot i se n’anaren amb Jesús; amb un xic d’insensatesa
i bastanta valentia. Per a ells Jesús era molt millor que barques, xarxes i
pesca, tot i deixar la seguretat per la incertesa. En la incertesa es confien a
Jesús. També Elcanà i Anna, en la primera lectura, jueus observants viuen de
manera diferent la seva fe, la seva relació amb el Senyor. Anna ferida pel
menyspreu de Fenennà i per l’esterilitat plora i no té ni esma de menjar, se
sent abandonada pel seu marit i per Déu; passa una nit fosca, com tantes en
passaran Pere i Andreu, Jaume i Joan; però es confia a Déu en la pregària. També
per a ella el Regne de Déu és a prop i ben aviat coneixerà l’amor que li té el
Pare i engendrarà a Samuel.
El Senyor crida a uns a anunciar el Regne a
d’altres a engendrar a un profeta. La crida demana sempre confiança en el
Senyor, una confiança immediata