DIJOUS DE LA SETMANA I DURANT L'ANY
/ II
Santa Maria de Solius
16 de gener 2020
1S 4,1-11; Salm 43,10-11.14-15.24-25 (R.: 27b) i Mc 1,40-45
Un leprós ple de confiança en
el Senyor suplica a Jesús la seva purificació. La seva fe el mou a voler-ho i
la seva fe mou a Jesús a purificar-lo. Altrament el poble d’Israel, en guerra
contra els filisteus, de res no els val anar a buscar l’arca de l’aliança del
Senyor de l’univers i la derrota és enorme.
O són els símbols els que mouen a Jesús a
guarir aquell leprós, és la seva fe, la seva confiança. El leprós no creu que
acostant-se a Jesús ja serà guarit, li demana, confia en la seva voluntat. A
uns Déu els abandona, a d’altres els acull i els purifica. Déu no actua a
caprici, no és un Déu capritxós sinó un Déu just, que coneix d’antuvi el cor
dels homes i sap quina és la nostra fe, l nostre grau de confiança en Ell, sap
molt bé perquè l’invoquem i en benefici de quina causa, si és justa o no. No
tothom qui diu Senyor, Senyor, es guanyarà el Regne, sinó aquell qui faci la
voluntat del Pare (Cf. Mt 7,21), ens diu Jesús.
Quantes vegades els homes hem
invocat en va el nom de Déu; quantes vegades l’hem volgut utilitzar,
instrumentalitzar en benefici propi i, el que és molt més greu, en contra
d’altres germans nostres. Déu no és un Déu particular, és pare de tots i ha
enviat al seu fill únic per a salvar a tota la humanitat. Déu es fa present en
la seva Església, perquè la fe cal que sigui compartida, viscuda en comunitat.
De res va servir que Jesús
advertís seriosament a aquell leprós que no expliqués la seva purificació a
d’altres que els sacerdots. Tanta era la seva joia que no se’n pogué estar de
proclamar-la e bat a bat, de fer-ho conèixer per tot arreu. La fe porta a la
joia, porta a compartir la bona nova; una fe que ens vulguem guardar per a
nosaltres mateixos, en exclusiva, no és vertaderament una fe solida.
Tota la nostra vida de monjos,
de cristians, ha de ser, d’una manera o altre, una manifestació de joia que
faci preguntar-se als qui ens envolten d’on ens ve a nosaltres i nosaltres
testimoniar que ens ve de Crist, de l’amor del Pare per nosaltres, que és tan
gran, que ens ha enviat al seu fill únic per salvar-nos, per purificar-nos, per
estimar-nos.
És per l’amor que ens té que
ens allibera; sols Ell pot donar-nos la valentia de viure com a fills de Déu
amb generositat; vivint la nostra fe en comunió amb el Pare i amb els germans.