Ascensió
del Senyor / Cicle A
Parròquia
de Sant Julià i Santa Basilissa a Fortià
Diumenge 17
de maig de 2026
Fets 1,1-11;
Salm 46,2-3.6-7.8.9; Ef 1,17-23 i Mt 28,16-20
Celebrem aquest diumenge la solemnitat de l’Ascensió del Senyor. Després de morir a la creu, després de ressuscitar i de trobar-se diverses vegades amb els seus deixebles i amb les dones que com Maria Magdalena, l’havien acompanyat, ara ens diu que torna al Pare i desapareix de la vista dels apòstols.
Quaranta dies després de la Pasqua, recordem que ja fa bastants anys aquesta festa se celebrava en dijous, el Senyor deixa aquest món i confiant la seva missió als apòstols, els anuncia la vinguda de l’Esperit Sant, tal com celebrarem diumenge vinent, i un núvol se l’endugué.
Tot plegat ho repetim cada setmana quan recitem el Credo, que fou crucificat, mort i sepultat, ressuscità al tercer dia d’entre els morts i se’n pujà al cel on seu a la dreta de Déu Pare totpoderós.
La marxa de Jesús deixà als apòstols bocabadats mirant al cel, encara no havien acabat d’entendre massa cosa perquè fins i tot seguien esperant un regne aquí a la terra. Crist ens obre camí, va obrint el camí de la nostra redempció i ho fa desconcertant als seus.
Si els havia costat d’entendre que Jesús havia de morir, que li calia compartir la nostra mort per tal de vèncer-la, encara els costà més de reconèixer la seva resurrecció i quan encara no havien acabat d’entendre tot això els deixà per pujar al cel, per retornar allí d’on havia vingut.
«Jo soc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món.» (Mt 28,20) Havia dit Jesús als seus deixebles. La seva marxa, la seva ascensió al cel podia semblar que deixava orfes als deixebles; però res més lluny de la realitat.
Crist segueix present en el món, ja no deixarà mai de ser-hi present, dia rere dia fins a la fi dels temps, quan tornarà gloriós. Aquesta és la part que ens toca a nosaltres, fer-lo present i no és fàcil perquè som ben poca cosa. Com ho eren els mateixos apòstols que van dubtar, com ens passa també a nosaltres que a vegades també dubtem.
Crist ha mort com nosaltres morim, Crist ha ressuscitat com nosaltres un dia ressuscitarem, Crist ha pujat al cel per seure a la dreta del Pare com nosaltres esperem poder pujar-hi un dia. La seva ascensió al cel, com la assumpció de la Mare de Déu, ens obren camí a nosaltres.
Aquesta és la
nostra esperança. És aquesta la nostra esperança, és aquesta la nostra fe, quan
fixem com els apòstols els ulls al cel.