dijous, 29 d’octubre del 2026

Sant Narcís

 

Solemnitat de Sant Narcís

Patró de la ciutat i de la diòcesi de Girona

Basílica de Sant Feliu de Girona

Dijous 29 d’octubre de 2026

Sir 51,1-12; Salm 33, 2-3.4-5.6-7.8-9; 1Jn 5,1-5 i Jn 15, 18-21

Déu allibera als seus de la mort, protegeix i ajuda als qui estima, els allibera de l’asfíxia de les flames, dels llavis impostors i de les falsedats de les llengües mentideres. Quan els qui són de Déu estant ran de la mort, quan se senten sols, sense ajut i no troben ningú que els doni la mà; Déu els allibera perquè sap que esperen en Ell i que els salvarà dels qui els volen fer mal. Amb Déu al seu costat els màrtirs perden la por. Sabent que Déu els estima estan segurs de que vetlla per ells a cada moment. 

La primera característica del màrtir és doncs la seva fe que genera llur fidelitat a Déu; una fidelitat sense fissures, sense retrets, sense interrupcions, una fidelitat continuada i duradora en el temps. I és aquesta la fidelitat que Déu estima.

La segona característica dels màrtirs és la seva disponibilitat, deixant-se en mans de Déu. Per perseverar en aquesta disponibilitat cal que la seva fe sigui ferma, ben ferma, perquè sols així la disponibilitat esdevé virtut i no pas insensatesa.

També a cadascun de nosaltres Déu ens vol disponibles, sovint i gràcies a Déu, sense arribar al martiri, però sí participant d’aquest a través de la renúncia a fer allò que voldríem fer per acabar fent allò que a Déu li plau que fem. Ens ho ha dit sant Pau: «estimar vol dir guardar els seus manaments. I aquests manaments no són feixucs.»  Pot ser que a nosaltres en semblin feixucs, però de fet són lleugers perquè neixen del seu amor per nosaltres.

Déu sap que vol de cadascun de nosaltres, sap que en pot treure de cadascun de nosaltres, fins on podem arribar. Sap els nostres límits, sap d’on podem treure forces i sap quan ens ha d’ajudar a aixecar-nos per tal de seguir el camí que ens ha traçat.

Déu ens coneix bé, sap de les nostres febleses i de les nostres debilitats, però també sap quins talents, pocs, ens ha donat i sap quin ús en som capaços de fer. Fidelitat i disponibilitat són trets característics dels màrtirs que ens poden servir de model a cadascun de nosaltres.

Tots som ben conscients de que al llarg de la vida no sempre, quasi mai, podem acabar fent allò que voldríem fer. Ens cal doncs a cada moment descobrir quina és la voluntat de Déu i seguir-la, encara que ens costi.

Ho saben això els pares i mares de família que renuncien a la pròpia llibertat per dedicar gran part del seu temps a la cura dels fills.

Ho saben els esposos que venint cadascun d’una família i amb una vida concreta, acaben per formar una nova família on viure la vocació matrimonial, que és fonamental per a la vida de l’Església.

Ho saben els qui es consagren a Déu, a qui els diu com escriu sant Benet a la seva Regla: «A tu, doncs, s'adreça ara la meva paraula, siguis qui siguis que, renunciant als teus propis volers, per militar per al Senyor, Crist, el rei veritable, prens les fortíssimes i esplèndides armes de l'obediència.» (RB Pròleg, 3).

Ho saben els preveres i els diaques, els catequistes i els laics que viuen la seva vocació al servei de l’Església diocesana i de l’Església universal.  Ho sabia molt bé sant Narcís que lluny de fugir, lluny de cercar de salvar la seva vida, fou conscient de que conservar-la en aquelles circumstàncies, conservar-la essent infidel i deixant d’estar disponible per Déu, hauria estat una pau del tot incompleta, hauria estat una vida allunyada de Déu i si per als màrtirs viure és Crist i morir és un guany (Fl 1,21), per a ells la verdadera mort és allunyar-se de Crist i del compliment de la seva voluntat.

Ho han de saber de manera especial aquells que han estat elegits per servir al conjunt dels ciutadans. Mantenint-se fidels al compromís que adquireixen, disponibles per servir als qui els hi han confiat aquesta tasca i generosos per servir per igual a tots els ciutadans, sense fer accepció de persones.

Els màrtirs saben molt bé que la seva fe és la victòria amb que han de vèncer aquelles dificultats que els surten al pas i que per vèncer-les cal estar disposat a lluitar i cal estar disponible en tot moment per complir la voluntat de Déu. Cal no fer oïdes sordes al que Déu ens demana i servir-lo amb prestesa i de bon grat, tot i que això pugui allunyar-nos de fer la nostra. Els màrtirs no van fer el que potser haguessin volgut fer sinó que van fer allò que creien que Déu els hi demanava de fer.

La tercera característica dels màrtirs és doncs la seva generositat. Una generositat sense límits perquè els màrtirs són aquells que anteposen Crist a qualsevol altre cosa. D’on els hi ve la força per aquesta generositat que els permet vèncer la seva voluntat, de vèncer la por i fins i tot a la mort? Els ve del seu amor a Déu, un amor que els permet, estimant al Pare, estimar als fills, a tots fins i tot als seus botxins i als seus perseguidors.

L’amor que ve de Déu no entén ni de races, ni de llengües, ni de nivells socials. És universal i l’hem de fer arribar a tothom, especialment a aquells que més necessitats d’amor estan.

Estimant a Déu, estimem als germans i sols estimant als germans podem dir que estimem a Déu. La generositat del màrtirs va molt més enllà del raonable, ells moren estimant i perdonant fins i tot als qui els causen el seu sofriment i la seva mort. La de l’amor, és doncs la seva gran herència.

La fidelitat, la disponibilitat i la generositat són les tres grans lliçons que els màrtirs ens donen. Ells ens conviden a ser fidels a Crist, a ser fidels en allò en que creiem sense deixar-nos acovardir pel risc que comporta aquesta fidelitat. Els màrtirs ens donen la gran lliçó de que malgrat les amenaces, malgrat la por al dolor i a la mort; hi ha quelcom, la fe i l’amor en Crist, que són molt més forts que qualsevol altra cosa.

Els màrtirs van tenir davant dels ulls la possibilitat de renunciar a la seva fe per tal de salvar la seva vida, fins i tot van tenir la possibilitat de fer veure que hi renunciaven, però ni això els va temptar. Van tenir la possibilitat de defensar-se amb violència física o verbal, però tampoc van caure en aquesta temptació ben humana. Els màrtirs no lluiten contra els seus botxins, ni els pressionen, ni els menyspreen, ni els insulten; ans al contrari els estimen.

La fe no es pot imposar mai, cal sempre proposar-la amb dolçor i amb amor. Com ens diu el papa Lleó XIV: «la seva és una esperança desarmada. Han testimoniat la fe sense emprar mai les armes de la força ni de la violència, sinó abraçant la feble i mansa força de l'Evangeli» (14 de setembre de 2025).

Ho feren perquè estaven disponibles per afrontar allò que la seva fidelitat a Crist significava i la seva generositat per acomplir-ho no va tenir límits. Ells estaven convençuts de que donant la vida per Crist esdevenien llavors de fe.

No podem ni volem oblidar als màrtirs, volem recordar-los com fem avui amb sant Narcís perquè allí on l'odi semblava impregnar cada aspecte de la vida, aquests audaços servidors de l'Evangeli i màrtirs de la fe van demostrar evidentment que «l'amor és més fort que la mort» (Sant Joan Pau II, 7 de maig de 2000).

Els màrtirs ens conviden a creure en Déu i a ser-li fidels, a estar a l’aguait per escoltar la Paraula que ve de Déu i estar disponibles per complir-la. No limitant-nos a escoltar i a creure, sinó vivint allò que creiem i practicant-ho generosament.

Avui a molts llocs del món també hi ha qui dona la vida per Crist. A nosaltres no se’ns demana tant, però quan un pren una opció de vida, que implica tota la vida, com és fer opció per Crist, cal que cerqui de ser fidel, cal que estigui disponible a complir el que Déu li demana i cal que sigui generós en fer-ho.

L’amor que rebem de Déu i que el mateix Déu ens convida a compartir amb els nostres germans i germanes, és deseiximent i demana aquestes tres característiques. Sinó som fidels a estimar, sinó estem disposats a estimar i sinó som generosos en l’amor la nostra fe és morta. Hem d’estar disponibles davant de Déu. Ell ens recorda que tant sols estimant i servint podem viure en plenitud la fe.

Avui recordem a sant Narcís, un home fidel a Déu, disponible per als altres i generós per a tots. Ell ha estat generós amb Girona. Així quan convingué, no dubtà a deslliurar-la del perill de la guerra i la seva figura ens evoca els inicis de la fe a la nostra terra. L’exemple de sant Narcís ens convida a imitar-lo en el dia a dia, en aquells petits martiris de la vida diària, uns martiris que potser no podríem dir tals però que nosaltres moltes vegades els vivim com a tals.

Estimar no és sempre fàcil, perquè l’amor que neix de Déu no entén de diferències. Ens costa estimar així amb aquesta generositat a tothom. Tant sols podrem fer-ho si ens mantenim fidels a Crist i estem disponibles per escoltar el que Ell vol de nosaltres a cada moment de la nostra vida. No és fàcil seguir-lo, no és fàcil dir-li sí a cada moment. Nosaltres no tenim la fortalesa de sant Narcís o la de tants i tants altres màrtirs de l’antiguitat i de totes les èpoques de la història de l’Església.

El seu testimoniatge però ens anima a fer de la nostra vida una ofrena d'amor a Déu i als germans, com ho feu sant Narcís. Potser ens caldrà fer-ho en les petites o no tant petites decisions de cada dia, però a cada instant de la nostra vida aquest amor que és més fort que la mort ha de marcar el nostre rumb i tant sols així la nostra fe serà viscuda amb fidelitat, disponibilitat i generositat.

La fidelitat és creure en Crist. La disponibilitat és tenir l’orella atenta a la seva Paraula. La generositat és posar en pràctica allò que hem escoltat i que ve de Déu.

Que tingueu tots un bon Sant Narcís i que el seu exemple ens faci a tots fidels, disponibles i generosos per amor a Crist i als germans.