Dissabte
de la setmana XXIII dura t l’any / II
Presentació
de Santa Maria, verge
Basílica de Sant Feliu a Girona
Dissabte 21 de novembre de 2026
Za 2,14-17; Salm Lc
1,46-48a.48b-49a.49b-50.51-53.54-55 i Lc 12,46-50
El Senyor, desvetlla el lloc sagrat on resideix. La gent esperava un messies molt diferent del que va arribar. Qui sap si se l’imaginaven com un nou rei David, o potser Salomó o tal volta un nou Moisés que alliberés el poble de la dominació romana. Això no entrava en els plans de Déu. La voluntat del Pare era alliberar al seu poble, certament, però alliberar-lo del pecat, de la maldat humana, de l’enveja, de l’egoisme; de tot allò que causa les guerres i els conflictes personals i socials. Alliberar-lo de soca-rel convertint els cors.
Per això quan Jesús fou informat de que l’esperaven la seva mare i els seus germans no pretenia rebutjar els llaços de sang que l’unien amb la seva família, el que volia mostrar és que hi ha un lligam que va molt més enllà fins i tot d’això que per a nosaltres, amb raó, ens sembla sagrat. Jesús creia en la família, va voler néixer en el si d’una i es va encarnar en les entranyes de Maria i va tenir a Josep com un pare. Crist però ens ve a portar una nova filiació, un nou model de relació amb Déu, la que parteix de la seva encarnació, mort i resurrecció, la que ens fa fills amb el Fill i ens permet adreçar-nos a Déu dient-li: Pare.
Aquesta filiació s’adquireix complint la voluntat del Pare. S’adquireix complint els manaments de la llei del Senyor i especialment estimant a Déu i als germans. Maria, la Mare de Déu, és la primera que compleix la voluntat del Pare, la primera deixeble i la primera en esdevenir filla amb el Fill. Així s’estableix la nova família de Jesús, amb lligams de fidelitat i d’amor, uns lligams que superen, no pas anul·len, els de la sang.
Maria ens és model, és aquella dona sempre disposada a complir la voluntat del Senyor, aquella dona que dedicà la seva vida a criar i pujar amunt al seu fill i que l’acompanyà sense un sol retret fins a la mateixa creu. Maria és sobretot la mare, mare de Jesús, és a dir Mare de Déu, i alhora la nostra mare perquè així va ser confiada al peu de la creu al deixeble estimat i per extensió a tots nosaltres. Jesús ens confia allí al calvari a Maria i ella és ja per sempre la nostra mare.
Així ho va establir Jesús de la creu estant en confiar-la al deixeble estimat. Però tant mateix Maria ens és model de deixeble, model d’humilitat i model de fermesa. Déu va mirar la seva petitesa i ella fent-se petita als ulls dels homes es va fe gran als ulls de Déu. Mirem-la amb amor, mirem d’imitar-la i mirem a través d’ella d’acostar-nos i d’acomodar-nos a la voluntat de Déu.
Aquest és el secret: obrir els nostres cors, les orelles i els ulls dels nostres cors que hi veuen més i hi senten més que les del cos. Així com la fe uneix més i més la família de Déu que els lligams de sang; així les orelles del cor són més aptes per escoltar la Paraula de Déu i saber que vol Déu de nosaltres, que les orelles del cos.
Estimats germans i germanes, tenim en Maria el model. Emmirallem-nos-hi i que ella guiï els nostres passos cap a Crist.