dissabte, 5 de novembre de 2022

Trobada d'enginyers de Tarragona

 

Benvolguts i benvolgudes, participants tots en aquesta diada dels enginyers 2022:

És per a nosaltres un plaer acollir avui aquí a Poblet aquesta trobada. Aquest Monestir fou fundat a mitjans del segle XII per tal de repoblar aquestes terres, situades en la denominada Catalunya Nova. Les lluites entre cristians i musulmans lluny de provocar grans batalles, significaven el despoblament i el no conreu de les zones en litigi. Arribat aquí el Comte de Barcelona Ramon Berenguer IV se li acudí de recórrer a un nou orde monàstic, fundat feia mig segle i escaig al nord de França, a Citeaux, que centrava la seva vida en la pregària i el treball del Camp. Els nostres fundadors cercaven de viure amb fidelitat la Regla de sant Benet, l’ora et labora, i així conreaven els camps per tal de mantenir-se i fugir de grans riqueses.

En aquella Edat Mitjana la vida no era fàcil, uns pocs, molt pocs vivien relativament bé, i la gran majoria sobrevivia com podia. Aviat els monjos cistercencs van implantar el seu sistema de granges al voltant del monestir de Poblet i foren durant segles els motors econòmics de la zona. Tot i que no fou tot tant idíl·lic com podria semblar, si que és cert que el monestir restà sempre fortament arrelat a aquesta terra fins als temps de la desamortització.

També avui intentem viure tots junts, monjos i habitants de la Conca les dificultats del moment actual i mirar tots plegats de supera-les. No són temps fàcils, al fenomen de la desruralització s’hi sumen cícliques crisis econòmiques i per si fos poc s’hi ha afegit una pandèmia que ens ha aïllat durant mesos i que hem viscut amb resignació i sobretot amb esperança de recuperar la normalitat el més aviat possible.

Però avui també cal dir que les coses són ben diferents a les que es visqueren fa quasi nou-cents anys; les comunicacions físiques i mediàtiques ens apropen i globalitzen el nostre món; la tècnica ha avançat en tots els camps d’una manera admirable, però no hem de perdre mai de vista que la tècnica està al servei de l’home, de l’home i de la dona, i mai ha de ser al inrevés. Podem sucumbir a la temptació de deshumanitzar la nostra societat, de fer-la cada cop més avançada pel que fa a la tecnologia, però tirant enrere en la valoració de la persona humana. Una societat desigual, cada cop més desigual amb un clar augment de la distància que separa als més rics dels més pobres, és un dels grans reptes ha superar per part de la nostra societat avui mateix. No  és cap futurible, sinó una clara realitat quan posem la tècnica al servei dels qui tenen més i oblidem d’afavorir al conjunt de la societat, sobretot als qui tenen menys. El desenvolupament ha de ser sempre sostenible humanament i ecològicament. Escriu el Papa Francesc a l’Encíclica Laudato Si «El desafiament urgent de protegir la nostra casa comuna inclou la preocupació d'unir a tota la família humana en la cerca d'un desenvolupament sostenible i integral, perquè sabem que les coses poden canviar. El Creador no ens abandona, mai va fer marxa enrere en el seu projecte d'amor, no es penedeix d'haver-nos creat. La humanitat encara posseeix la capacitat de col·laborar per a construir la nostra casa comuna.» (LS, 13).

La vida aquí és també una vida que implica respecte per la natura. Per als creients això vol dir respecte per l’obra de Déu, i per a tots significa respecte per al futur dels qui vindran darrera nostre, als qui no podem deixar un món al límit de ser habitable. Per als creients la natura és obra de Déu i nosaltres en som tant sols usufructuaris; per als creients l’home i la dona són obra de Déu i el respecte a la seva dignitat és inaliable, això afecta a les generacions actuals i a les generacions futures, no podem esgotar els recursos com si fóssim els darrers convidats a gaudir-ne, hem de llegar-los als qui venen darrere deixant-los un món habitable. En paraules del Papa Francesc: «La noció de bé comú incorpora també a les generacions futures. Les crisis econòmiques internacionals han mostrat amb cruesa els efectes nocius que porta aparellat el desconeixement d'un destí comú, del qual no poden ser exclosos els qui venen darrere de nosaltres. Ja no pot parlar-se de desenvolupament sostenible sense una solidaritat intergeneracional. Quan pensem en la situació en què es deixa el planeta a les generacions futures, entrem en una altra lògica, la del do gratuït que rebem i comuniquem. Si la terra ens és donada, ja no podem pensar-la només des d'un criteri utilitarista d'eficiència i productivitat per al benefici individual. No estem parlant d'una actitud opcional, sinó d'una qüestió bàsica de justícia, ja que la terra que rebem pertany també als que vindran.» (LS, 159).

Sigueu tots molt benvinguts a Poblet. Agraïm especialment al senyor Escarré la seva ferma voluntat de fer aquesta trobada aquí, un lloc sempre d’acollida, com marca sant Benet a la Regla que demana als monjos de reconèixer en els qui s’apropen al monestir al mateix Crist. Així ens cal fer-ho amb tothom, ho hem fet fa pocs mesos amb famílies que fugien de la guerra, una guerra que tenim ben a prop a Ucraïna, i agraïm al president i a tot el Col·legi d’Enginyers Tècnics de Tarragona la seva generosa ajuda que ens va permetre fer més agradable i confortable, en la mesura de les nostres possibilitats, l’estada aquí dels que hi buscaven recer en haver de fugir de casa seva. Aquest fenomen, el de la migració, sigui per motius econòmics o polítics, és un altre dels grans drames i dels grans reptes del nostre món i la solidaritat, com la demostrada amb generositat pel Col·legi d’Enginyers Tècnics de Tarragona és un clar exemple de com cadascú en el nostre lloc i amb els nostres mitjans podem ajudar al qui ho necessita. Que tinguin molt bona diada i aquí tenen casa seva.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.