Benvolguts i benvolgudes, participants
tots en aquesta diada dels enginyers 2022:
És per a nosaltres un plaer
acollir avui aquí a Poblet aquesta trobada. Aquest Monestir fou fundat a
mitjans del segle XII per tal de repoblar aquestes terres, situades en la
denominada Catalunya Nova. Les lluites entre cristians i musulmans lluny de provocar
grans batalles, significaven el despoblament i el no conreu de les zones en
litigi. Arribat aquí el Comte de Barcelona Ramon Berenguer IV se li acudí de
recórrer a un nou orde monàstic, fundat feia mig segle i escaig al nord de
França, a Citeaux, que centrava la seva vida en la pregària i el treball del
Camp. Els nostres fundadors cercaven de viure amb fidelitat la Regla de sant
Benet, l’ora et labora, i així conreaven els camps per tal de
mantenir-se i fugir de grans riqueses.
En aquella Edat Mitjana la
vida no era fàcil, uns pocs, molt pocs vivien relativament bé, i la gran
majoria sobrevivia com podia. Aviat els monjos cistercencs van implantar el seu
sistema de granges al voltant del monestir de Poblet i foren durant segles els
motors econòmics de la zona. Tot i que no fou tot tant idíl·lic com podria
semblar, si que és cert que el monestir restà sempre fortament arrelat a
aquesta terra fins als temps de la desamortització.
També avui intentem viure tots
junts, monjos i habitants de la Conca les dificultats del moment actual i mirar
tots plegats de supera-les. No són temps fàcils, al fenomen de la
desruralització s’hi sumen cícliques crisis econòmiques i per si fos poc s’hi
ha afegit una pandèmia que ens ha aïllat durant mesos i que hem viscut amb resignació
i sobretot amb esperança de recuperar la normalitat el més aviat possible.
Però avui també cal dir que les
coses són ben diferents a les que es visqueren fa quasi nou-cents anys; les
comunicacions físiques i mediàtiques ens apropen i globalitzen el nostre món; la
tècnica ha avançat en tots els camps d’una manera admirable, però no hem de
perdre mai de vista que la tècnica està al servei de l’home, de l’home i de la
dona, i mai ha de ser al inrevés. Podem sucumbir a la temptació de
deshumanitzar la nostra societat, de fer-la cada cop més avançada pel que fa a
la tecnologia, però tirant enrere en la valoració de la persona humana. Una
societat desigual, cada cop més desigual amb un clar augment de la distància
que separa als més rics dels més pobres, és un dels grans reptes ha superar per
part de la nostra societat avui mateix. No
és cap futurible, sinó una clara realitat quan posem la tècnica al
servei dels qui tenen més i oblidem d’afavorir al conjunt de la societat,
sobretot als qui tenen menys. El desenvolupament ha de ser sempre sostenible
humanament i ecològicament. Escriu el Papa Francesc a l’Encíclica Laudato Si
«El desafiament urgent de protegir la nostra casa comuna inclou la preocupació
d'unir a tota la família humana en la cerca d'un desenvolupament sostenible i
integral, perquè sabem que les coses poden canviar. El Creador no ens abandona,
mai va fer marxa enrere en el seu projecte d'amor, no es penedeix d'haver-nos
creat. La humanitat encara posseeix la capacitat de col·laborar per a construir
la nostra casa comuna.» (LS, 13).
La vida aquí és també una vida
que implica respecte per la natura. Per als creients això vol dir respecte per
l’obra de Déu, i per a tots significa respecte per al futur dels qui vindran
darrera nostre, als qui no podem deixar un món al límit de ser habitable. Per
als creients la natura és obra de Déu i nosaltres en som tant sols
usufructuaris; per als creients l’home i la dona són obra de Déu i el respecte
a la seva dignitat és inaliable, això afecta a les generacions actuals i a les
generacions futures, no podem esgotar els recursos com si fóssim els darrers
convidats a gaudir-ne, hem de llegar-los als qui venen darrere deixant-los un
món habitable. En paraules del Papa Francesc: «La noció de bé comú incorpora
també a les generacions futures. Les crisis econòmiques internacionals han
mostrat amb cruesa els efectes nocius que porta aparellat el desconeixement
d'un destí comú, del qual no poden ser exclosos els qui venen darrere de
nosaltres. Ja no pot parlar-se de desenvolupament sostenible sense una
solidaritat intergeneracional. Quan pensem en la situació en què es deixa el planeta
a les generacions futures, entrem en una altra lògica, la del do gratuït que
rebem i comuniquem. Si la terra ens és donada, ja no podem pensar-la només des
d'un criteri utilitarista d'eficiència i productivitat per al benefici
individual. No estem parlant d'una actitud opcional, sinó d'una qüestió bàsica
de justícia, ja que la terra que rebem pertany també als que vindran.» (LS,
159).
Sigueu tots molt benvinguts a
Poblet. Agraïm especialment al senyor Escarré la seva ferma voluntat de fer
aquesta trobada aquí, un lloc sempre d’acollida, com marca sant Benet a la
Regla que demana als monjos de reconèixer en els qui s’apropen al monestir al
mateix Crist. Així ens cal fer-ho amb tothom, ho hem fet fa pocs mesos amb
famílies que fugien de la guerra, una guerra que tenim ben a prop a Ucraïna, i
agraïm al president i a tot el Col·legi d’Enginyers Tècnics de Tarragona la
seva generosa ajuda que ens va permetre fer més agradable i confortable, en la
mesura de les nostres possibilitats, l’estada aquí dels que hi buscaven recer
en haver de fugir de casa seva. Aquest fenomen, el de la migració, sigui per
motius econòmics o polítics, és un altre dels grans drames i dels grans reptes
del nostre món i la solidaritat, com la demostrada amb generositat pel Col·legi
d’Enginyers Tècnics de Tarragona és un clar exemple de com cadascú en el nostre
lloc i amb els nostres mitjans podem ajudar al qui ho necessita. Que tinguin
molt bona diada i aquí tenen casa seva.