Dilluns de la I setmana
d'Advent
Santa Maria de Valldonzella
Dilluns 28 de novembre de 2022
Is 4,2-6; Salm 121,1-2.3-4a.4b-5.6-7.8-9 i Mt
8,5-11
Quina fe la d’aquest centurió, per a ell tant sols la
paraula de Crist és suficient per a creure que el que ha demanat es farà
realitat. La fe mou muntanyes es diu de manera col·loquial inspirant-se en les
paraules del Senyor quan va dir: «Us ho asseguro: només que tinguéssiu fe com
un gra de mostassa, si dèieu a aquesta muntanya: "Ves-te’n allà", se
n'hi aniria. Res no us seria impossible.» (Mt 17,20). Deia el Papa Francesc
que: «a vegades oblidem que la nostra fe és concreta: el Verb s'ha fet carn, no
s'ha fet idea: s'ha fet carn. I quan recitem el Credo, diem tots coses
concretes.» (24 d’abril de 2017). Estem en la primera setmana d’Advent, en el
temps de l’espera i aquesta espera no és una manera de parlar, una mena d’idea
subjectiva; és la realitat d’esperar al Messies. Certament va venir, va néixer,
es va fer gran, va predicar, va fer miracles, va patir, va morir i va vèncer la
mort; però tot això no es va produir en un temps remot, no ens hi podem referir
com una història passada; tot això és encara present i és alhora futur. No tant
sols perquè aquella vinguda sigui l’anunci de la vinguda definitiva, sinó
sobretot perquè esperar a que la gloria del Senyor ho cobreixi tot com un
dosser, com una cabana que fa ombra en dies de calor i empara i aixopluga
durant el temporal, constitueix una part fonamental de la nostra fe.
Jesús va trobar més fe en un centurió, en un membre de l’exèrcit opressor del gran imperi que no pas en la gent d’Israel. Aquesta és la gran novetat de Jesús, no és que rebutgi al seu poble, a aquell poble que el Senyor s’escollí per heretat des d’antic; però el que vertaderament importa no és pertànyer a aquell o a l’altre llinatge, el que vertaderament importa és creure i obrar d’acord amb la nostra fe. Perquè la fe del centurió té un altre tret molt important, la seva humilitat, la seva consciència de ser indigne de que el Senyor entri a casa seva. Aquestes paraules seves han perdurat en el temps, tant que fins avui les repetim en cada celebració eucarística.
El Senyor ens vol amb una fe ferma i humil, confiada i conscient de la diferència que ens separa amb aquell en qui creiem. De res val pertànyer a una o altra raça, parlar una o altra llengua; per al Senyor els barems són uns altres i tant sols amb aquests serem cridats o no a la vida, tant sols amb aquests ens diran o no sants.
Aquest temps d ’Advent ha de ser també per a nosaltres un temps de preparació per a aquella vinguda privada, particular i concreta que viurem cadascun de nosaltres quan ens arribi l’hora, quan siguem cridats a la presència del Senyor. Tant de bo que hi trobem aixopluc a la seva cabana, tant de bo que la seva ombra ens empari; tant de bo que la nostra fe sigui mereixedora de ser inscrits en el llibre de la vida com a ciutadans de la Jerusalem celestial.