Dimecres XXI durant l'any II
Exèquies
de Mossèn Josep Barcons i Muntada
Parròquia de Sant Genís de Torroella
de Montgrí
Dimecres 28
d’agost de 2024
Rm 8,14-23; Salm 121,1-2.4-5.6-7.8-9
i Lc 12,35-40
En el món present poc o molt sofrim,
la nostra vida és una lluita constant per sobreviure i vista la vida des
d’aquest únic i limitat punt de vista la mort no representaria més que un
fracàs absolut, seria un final en clau de derrota d’aquesta lluita nostra per conservar
la vida tal com l’entenem i la vivim aquí a la terra si no enlairem la mirada
vers Déu. Però pel creient la mort adquireix un sentit divers, si creiem
verament que Déu va enviar al seu Fill fet home per compartir la nostra
humanitat, les nostres febleses i la nostra mort i alhora compartim que Crist
ressuscitant ens ha donat la vida, la mort aleshores adquireix una altre
dimensió, adquireix la seva vertadera dimensió d’encontre amb el Senyor, de
trobada amb aquell a qui al llarg de la nostra existència terrenal hem cercat
amb tot el cor. L’Apòstol ens ha dit que si som fills, també som hereus: hereus
de Déu i hereus amb Crist, ja que sofrim amb ell per arribar a ser glorificats
amb ell. Aquesta és la nostra esperança, no pas una esperança vana, absurda o
pueril; és una esperança certa, perquè estem certs de que esperem l'hora que
serem plenament fills, quan el nostre pobre cos sigui redimit. Com recordava fa
poc el Papa Francesc i recull el Catecisme de l’Església Catòlica: «L'esperança
és la virtut teologal per la qual aspirem al Regne dels cels i a la vida eterna
on trobarem la nostra felicitat, posant la confiança en les promeses de Crist i
trobant suport no en les nostres pròpies forces, sinó en els auxilis de la
gràcia de l'Esperit Sant.» (CEC, 1817 i Papa Francesc 8 de maig de
2024).
Aquesta ha estat l’esperança que
ha omplert la vida del nostre germà Mossèn Josep, al llarg dels seus vuitanta i
escaig anys de vida, dels quals ha servit a l’Església de Girona durant més de
mig segle de ministeri sacerdotal, servint arreu a Crist, a l’Església i al
Poble de Déu que li havia estat confiat,
Ha servit amb tot el seu cor a
aquesta Església des de la Cellera de Ter, els seu primer destí com a vicari,
fins a Torroella de Montgrí, el seu darrer destí com a Rector, passant per Amer,
Cassà de la Selva, Sant Climent Sescebes, Masarac, Espolla, Mollet de Peralada, Pals, Torrent,
Sant Feliu de Boada, Palau-sator, Fontclara, Arbúcies, Sant Feliu de Buixalleu,
l’Estartit, Ullà, Albons, Bellcaire d’Empordà, Fontanilles, Gualta, Llabià,
Sant Iscle d’Empordà, Serra de Daró i essent arxipreste dels arxiprestats del
Cap de Begur, de Farners-Montseny i de Montgrí-la Bisbal. Ha servit en
definitiva a l’Església fins al seu darrer alè literalment, perquè el passat
diumenge presidia aquí mateix la Missa solemne amb motiu de la festivitat de
Sant Genís. Mossèn Josep ha estat un home de Déu arrelat en el nostre món que a
Sant Climent va impulsar amb la col·laboració dels joves la representació
de La passió, o que en arribar a Pals posà en marxa el Pessebre
vivent al casc històric, apropant així la figura de Crist a
tots. Un home que provenint de família de pagès, garrotxí de cor, ens ha deixat
una petjada que va molt més enllà de la seva missió pastoral i d’aquesta la
seva terra, cooperant en països del tercer món, presentant a Nicaragua l’Agenda
Iberoamericana del bisbe claretià Pere Casaldàliga o participant en la fundació
de l’Associació de Cooperació pel Desenvolupament, que impulsada des d’Arbúcies,
va construir pous i horts al Senegal.
Mossèn Josep ho feia tot, servia a
l’Església, al poble de Déu, amb la confiança posada en Crist, sabent que els
creients no hem rebut pas un esperit d'esclaus que ens faci viure en el temor,
sinó un esperit que ens ha fet fills i ens fa cridar: «Abbà, Pare!» un Esperit que
s'uneix al nostre esperit per donar testimoni que som fills de Déu.
El nostre germà Mossèn Josep
serví el Regne amb aquesta esperança i ara nosaltres reunits en nom del mateix Crist
que ens ha obert les portes del cel, li demanem al Senyor que li perdoni tot allò que de dolent hagi pogut fer, perquè tots pequem al llarg de les nostres vides i potser fem mal en algun moment al Senyor i als germans de paraula, d'obra o per omissió. Demanem al Pare que l’aculli misericordiós al seu
Regne. Que aquesta esperança en la que ell ha viscut no es vegi ara defraudada, ans al contrari que es
vegi acomplerta i comparteixi des d'avui la vida en plenitud, la vida que no acaba,
aquella on no hi ha ni dol, ni plors, ni dolor; aquella on tot és joia perquè
Déu és a tocar dels qui l’estimen.
Li ho demanem al Pare amb
confiança, perquè Mossèn Josep ha estat cridat pel Senyor quan estava a punt,
vetllant al moment de la seva arribada. Li demanem al Senyor que el faci seure ara
a la seva taula, allí on Ell serveix als elegits pel seu Regne d'un a un. Estem
certs de que Mossèn Josep estava apunt, de que el Senyor l’ha trobat vetllant, esperant
la seva crida, que li ha vingut a mitjanit, a la matinada; ell estava cert de que
no sabia pas l'hora que el Senyor vindria i li calia estar sempre a punt perquè
el Fill de l'home ens ve a l’encontre a l'hora menys pensada. Per això com
aquelles verges prudents ens cal tenir sempre a punt l’oli de les torxes de la
nostra fe, no fos que una foscor, ni que sigui momentània, ens impedeixi
d’acompanyar a l’espòs a les noces.
Avui ens dolem per la mort de
Mossèn Josep, actiu fins dilluns mateix al servei d’aquesta parròquia i
d’aquesta vila. Però també ens cal donar gràcies al Senyor pel seu ministeri,
pel seu servei a l’Església i per tot allò que ha deixat en el cor dels qui
l’han tractat. I amb aquests dos sentiments ambivalents ens ha d’omplir per
damunt de tot un sentiment d’esperança. Un company seu, ben proper, ens deia
ahir que ara Mossèn Josep ens espera al cel.
Els morts que Déu acull al seu
Regne no ens abandonen, cert de que ens queda el seu record, però també és cert
de que amb ells tenim prop del Pare uns intercessors. Demanem ara i aquí que
mossèn Josep hagi arribat ja al Regne i que prop del Pare ens tingui a tots
presents, a la seva família, als qui han servit a l’Església amb ell, als qui
ha servit en tantes parròquies i a tota l’Església de Girona, perquè mancada
com està de vocacions, de pastors, segueixi caminant cap al Crist i apropant a
tothom al Regne sense defallir, essent sempre fidel al Senyor i no perdent mai
l’esperança. Però l’esperança a part de confiar-hi cal treballar-la amb generositat,
amb amor. Aquesta nostra Església, el seu present i el seu futur està en mans
de tot el poble sant de Déu i amb aquest convenciment ens cal treballar pel
Regne a tots i cadascun dels creients amb esperança, fonamentats en la fe i
practicant la caritat amb tothom. En paraules del Papa Francesc: «El cristià té
esperança no per mèrit propi. Si creu en el futur, és perquè Crist va morir, va
ressuscitar i ens va donar el seu Esperit. «Se'ns ofereix la salvació en el
sentit que se'ns ha donat l'esperança, una esperança fiable, gràcies a la qual
podem afrontar el nostre present». (8 de maig de 2024).
El treball pastoral i ministerial de Mossèn Josep no ha estat en va, no pot haver estat en va, el Senyor no vol que hagi estat en va. Que això sigui així està en mans de Déu, certament, però també ho està a les nostres de mans, hem de créixer sempre en l’esperança, ens cal creure en el futur i fer-lo creïble als nostres germans; confiant plenament en Crist i en la força de l’Esperit.
Demanem-li al Senyor que aculli
al nostre germà Mossèn Josep al seu Regne i demanem-li també que la seva tasca
i la de tants altres no hagi estat en va, que allò que ells has transmès a tanta
gent perduri en els nostres cors i ens acosti al Regne, allí on tots un dia ens
plaurà de ser-hi, en presència del Senyor, allí a la casa del Pare, el nostre
Déu, on tot és felicitat.