Sant Feliu
Monestir de Sant Feliu de Guíxols
Dijous 1 d’agost de 2024
Sa 3,1-9;
Salm 30; 1Pe 4,12-19 i Jo 12,24-26
En paraules de sant Agustí: «al
màrtir li està reservada la corona en la victòria i la vida eterna en la
resurrecció. Però, gràcies al seu cos, a l'Església se li va concedir una
memòria que li serveix de consol.» (Sermó 277). Aquesta és la grandesa
dels màrtirs, ells són realment aquella llavor que caiguda en terra fèrtil, la
de la seva fe, arrela i dona fruit; ells són aquell gra de blat que colgat a
terra i mort, dona molt de fruit. D’aquest gra de blat, del blat molt en el martiri del màrtir
sant Feliu avui encara en recollim els fruits. Certament aquest home vingut de
terres africanes, com tants en venen en els nostres dies, patí també la
incomprensió, fou perseguit, martiritzat de diverses maneres fins que a la fi
donà la seva vida per la fe, per Crist.
No tenia pas por, estava cert de
que la seva ànima estava en mans de Déu i que malgrat els turments que li poguessin
infligir, malgrat que la seva mort fos tinguda per a alguns com una victòria i
per d’altres per un mal; en realitat era la prova de la seva proximitat amb
Crist, de la seva plena identificació amb la causa de l’Evangeli. Els màrtirs
no són uns insensats, tot allò que sofreixen no els apaga la força de l’esperança
que la tenen sempre posada en Crist; segurs de la seva immortalitat ja que
morint per Crist, són dignes de participar de la resurrecció. Els màrtirs són
depurats com l’or al gresol, ens ha dit el llibre de la Saviesa, però estan
destinats a governar nacions i dominar pobles. És el seu un domini no basat en
cap imposició, la seva força és la mansuetud, la humilitat: així cerquen que
també nosaltres avui posem en ells la confiança, certs de que ens ajudaran a
comprendre la veritat amb l’única i exclusiva força de l’amor.
Què ens diu a nosaltres ara i aquí sant Feliu? El mateix que digué a aquells qui l’escoltaren, quan no tingué pas por d’emprendre el camí cap a les nostres terres juntament amb el seu company sant Cugat. Decidits deixaren la seva llar, on vivien segurs ja que la persecució encara no havia arribat a aquelles terres, i van venir a ajudar els cristians de les zones on aquesta era ja més dura, patint la persecució de Dioclecià. Feliu fou jutjat pel pretor, empresonat i declarat culpable de trair a l’Emperador i als déus de Roma, fou considerat un conspirador contra el poder instituït. Torturat de diverses maneres, essent arrossegat pels carrers de la ciutat lligat a uns cavalls i sempre preservat de qualsevol ferida, seguí predicant indefallent mentre pogué.
Aquí en aquesta ciutat que porta el seu nom, havent-li lligat una roda de molí al coll el llençaren al mar i de nou no fou aquella la seva hora, que li arribaria poc després quan morí essent-li arrencada la pell amb ferros. No tenia por sant Feliu mentre patia tot això? No es va plantejar en cap moment de renunciar a aquella tasca de missatger de l’Evangeli que tant alt preu li feia pagar? Sant Feliu, com ens ha dit la lectura de la primera Carta de sant Pere, s’alegrà de poder compartir els sofriments del Crist, estava cert de que si li retreien el nom de cristià no era per cap altra motiu que perquè l’Esperit de glòria, que és l’Esperit de Déu, reposava sobre d’ell. Els màrtirs no són uns insensats, uns caps buits, obnubilats i enlluernats per una mena de bogeria; són homes de carn i ossos, que pateixen el dolor i la por, però als qui Déu ha donat la fortalesa de la fidelitat i de la perseverança. Són aquells que estan destinats a poder contemplar la claror de la mirada de Déu, els que s’han confiat a les mans del Senyor, no pas de manera temerària, sinó certs de lluitar per la millor de les causes.
Els màrtirs no són quelcom del passat, una mena de llegenda per escoltar a la vora del foc; són una realitat ben viva també avui en molts llocs del món; cristians que donen la seva vida per Crist, a vegades de manera anònima, sempre de manera generosa i noble. Deia el Papa Francesc que hi ha molts màrtirs amagats que tiren endavant una vida ordinària amb coherència i amb el valor d’acceptar la gràcia de ser testimonis fins al final, fins a la mort i que el mateix fet de que sempre hi haurà màrtirs entre nosaltres, és el senyal de que anem pel camí correcte (Missatge març 2024).
Que
sant Feliu protegeixi aquesta ciutat que està de sempre sota la seva protecció.
Que el seu exemple ens encoratgi a mantenir-nos ferms en la fe i fidels a
Crist. Que la seva protecció arribi a tots i cadascun dels qui viviu aquí i que
el seu record us mantingui units i agermanats sempre.