Sant Bernat
Santa Maria de Solius
20 d‘agost de 2024
Sa
7,7-10.15-16; Salm 62; Fl 3,17-4,1; Mt 6,13-19
«Nosaltres si volem ser la casa de la saviesa, hem
de tallar set columnes, és a dir, perfeccionar la nostra fe i els nostres
costums.» (Sant Bernat. Sermó 52,4)
La saviesa la concedeix Déu a qui li prega, no és
pas una saviesa intel·lectual, sinó una saviesa de cor, que és millor que les
pedres més precioses, que tot l’or del món o tota la plata. És valuosa en primer
lloc perquè ve de Déu, és un do de l’Esperit i en segon lloc perquè és aquella
claror que no s’apaga mai, la que ens permet veure el camí cap a Déu i ens fa
parlar sempre d’acord amb la voluntat d’aquell a qui cerquem.
No és pas una saviesa que Déu ens dona a fons
perdut, és una saviesa que cal treballar, és a dir, com escriu sant Bernat, que
cal perfeccionar tant en la nostra fe, ad intra, com, ad extra, en els nostres
costums. És Déu qui guia pel camí de la saviesa, qui condueix els savis de cor
pel bon camí, com ho feu amb sant Bernat. Aquest home que arrabassat per Déu
feu de la seva vida un camí de saviesa amb una única direcció, Crist.
Sant Benet convida al monjo a no anteposar res a
l'amor del Crist (Cf. RB 4,21) i sant Bernat no tingué altra cosa al cap i al
cor que aquest amor al Senyor; era un assedegat de Crist, el seu cor es
desvivia pel Senyor, contemplar-lo al seu santuari, al clos del monestir, era
tota la seva vida, lloar-lo amb els seus llavis, alçar les mans per cantar el
seu nom, era el seu goig.
Sant Bernat sols es veia feliç sota les ales de Déu
perquè tot ell, la seva ànima i el seu cor, s’havien enamorat del Senyor, eren
més de Déu que d’ell mateix. El deseiximent que ell visqué per tal de que Crist
cresqués i el seu orgull minvés, ha fet
que el seu record no desaparegui i nosaltres de generació en generació
mantinguem la seva anomenada. També avui l’Església parla de la saviesa d’aquest
dolç doctor i el lloa en dies d’aplec, com fem nosaltres avui.
Lloar als sants, donar-los culte, aprofundir en les seves paraules plenes de saviesa no ho fem com una mena d’idolatria o d’enyorança d’altres temps, que a vegades creiem sempre millors; ho fem per tal de que el seu exemple ens motivi a seguir endavant, ho fem per tal de que seguint les seves passes, avançant-nos a honorar-nos els uns als altres, no buscant allò que ens pot semblar útil per a nosaltres mateixos, sinó més aviat el que ho sigui per als altres, practicant desinteressadament la caritat fraterna, temem Déu amb amor; arribem tots junts a la vida eterna (Cf. RB 72,7-8 i 12). Bernat cercar sempre al Crist, en paraules del Papa Benet XVI: «Només Jesús, insisteix sant Bernat davant els complexos raonaments dialèctics del seu temps, només Jesús és "mel en la boca, càntic en l'oïda, goig en el cor". Precisament d'aquí prové el títol, que li atribueix la tradició, de Doctor mel·liflus: de fet, la seva lloança de Jesucrist "flueix com la mel".» (21 d’octubre de 2009).
«Les coses bones i agradables són la continència,
la paciència i la disciplina. Les agradables i dolentes són el plaer, la
curiositat i la vanitat. No són ni bones ni agradables l’enveja, la tristesa i
la mandra. Són bones i agradables l’honestedat, la caritat i la puresa.» (Sant
Bernat. Sermó 81,2)
Aquest camí cap al Crist, cap al Regne, cap a la
vida eterna demana de les nostres bones obres i compta sempre amb la
misericòrdia de Déu de la qual sant Bernat no desesperà mai i ens convida a
nosaltres a fer el mateix, no apartant-nos dels manaments del Senyor, guardant
al fons el cor el que Ell ens ha promès (Cf. RB 4,74). Sant Bernat ens convida,
com ho feia l’Apòstol, a seguir el seu exemple, a fixar-nos en els qui viuen
com ell visqué, no pas vivint com a contraris a la creu de Crist, sinó tenint
els nostres ulls fixats en la ciutadania del cel; no pas apreciant valors
terrenals sinó cercant a Jesucrist, cercant-lo per tal de que transformi el
nostre pobre cos per configurar-lo al seu cos gloriós. Fent-ho per raó del sant
servei que hem professat, o per por de l'infern i per la glòria de la vida
eterna (Cf. RB 5,3).
Sant Bernat fou sal per a la terra i llum per al
món, sempre amb els ulls ben oberts a la llum deífica (Cf. RB Pròleg, 9). No
abandonà esfereït de terror aquest camí estret (Cf. RB Pròleg, 48) ans al
contrari encomanà al Senyor el seu camí i esperà sempre en ell, en els bons
moments i en els no tant bons (Cf. RB 7,47). Tot sant te llums i ombres, per
això són models a imitar, a seguir. En paraules del nostre Abad General: «Sant
Bernat va sentir sovint el conflicte entre la seva vida i la seva vocació
monàstica.» (20 d’agost de 2022).
La vida dels sants és un camí, no sempre planer, no
sempre fàcil. Per a ells «el primer és pertànyer a Déu. Es tracta d'oferir-nos
a ell que ens crida primer, de lliurar-li les nostres capacitats, la nostra
obstinació, la nostra lluita contra el mal i la nostra creativitat, perquè el
seu do gratuït creixi i es desenvolupi en nosaltres.» (Gaudete et exultate, 56).
De sant Benet ens crida l'atenció la seva serenitat
i el seu equilibri en totes les situacions de llur vida, mirant de viure
seguint, com subratlla la Regla, les virtuts de la discreció, la moderació, el
saber com actuar a cada moment i com tractar a cadascun. Sant Bernat ens pot
semblar en canvi un home abrandat, apassionat per Crist; a vegades fogós, però
sempre encès per un ardor que el consumeix per al bé, que el consumeix per
l’amor del Crist, pel costum del bé i pel gust de les virtuts (Cf. RB 7,69).
Però és també l’home que ens convida a mirar dins nostre en dir-nos que el
monjo, el creient: «Ha de viure tan lliurement que no l’assalti cap intromissió
violenta. Ha de ser tan recte que no l’arrossegui cap afecte tort; tan caut,
que no el torbi cap sospita furtiva; tan vigilant, que no el tregui de si
mateix cap pensament estrany ni curiós; tan estable, que no l'afecti cap
torbació inesperada; tan ferm, que cap tribulació, per contínua que sigui, el
cansi; tan desprès, que no el coarti la pèrdua de qualsevol valor temporal.» (Sant
Bernat de Claravall, De Consideratione Ad Eugenium, Papam, XVII,§2).
Que la força de la seva paraula, l’empenta de la
seva fe i l’impuls de la seva vida ens sigui model en el nostre camí cap al
Crist, seguint les seves petjades, les d’aquell home que encès del zel de la
casa de Déu, il·luminà i abrandà l’Església.