Sant Feliu
Basílica Parroquial de Sant Feliu a Girona
Dijous 1 d’agost de 2024
Sa 3,1-9;
Salm 30; 1Pe 4,12-19 i Jo 12,24-26
La fe és un do, una gràcia, un
regal que Déu ens fa. Però per rebre’l cal que hi hagi algú que ens el
transmetri, que ens els faci arribar. La bona nova del Regne fou predicada per
Crist als Apòstols i als deixebles, a aquells homes i dones que el seguien i
l’escoltaven i alhora veien el que feia, guarir malalts, alliberar endimoniats,
donar la vista als cecs, retornar la parla o alimentar multituds amb la seva
paraula i amb pans i peixos. Un cop acomplert el que calia per a la nostra
salvació, és a dir havent mort Crist a la creu i havent ressuscitat d’entre els
morts, foren els Apòstols i els deixebles els encarregats, moguts ja per la
força de l’Esperit Sant, de fer arribar arreu la bona nova del Regne. Perquè
una de les característiques intrínseques de l’Evangeli és la seva
universalitat, per això l’Església és catòlica, és a dir amb vocació d’arribar
arreu i a tothom.
El missatge de Crist és un
missatge de llibertat, tal com ell va dir que era el camí, la veritat i la vida,
l’únic camí cap al Pare (Cf. Jn 14,6) cap a aquella veritat que ens fa lliures
(Cf. Jn. 8,32); és un missatge d’igualtat, ja que des d’ara ja no hi ha més ni grec ni jueu,
ni esclau ni lliure; només hi ha el Crist, que ho és tot i és en tots
(Cf. Col 3,11); i és un missatge de fraternitat, perquè per la seva mort i
resurrecció hem estat fets fills amb el Fill, tots els qui som guiats per
l'Esperit de Déu som fills de Déu i si som fills, també som hereus: hereus de
Déu i hereus amb Crist, germans de Crist. (Cf. Rm 8,14-17).
La fe ens ha arribat, estesa com
una taca d’oli, per la predicació dels apòstols i els seus deixebles, ells ens
l’han tramés de paraula i d’obra. Nosaltres avui, majoritàriament encara, l’hem
rebut de manera personal dels nostres pares, ells cregueren que un dels millors
llegats que ens podien donar era precisament la fe en Crist. De manera
paral·lela i col·lectiva la fe ens ha arribat per la predicació, com Pere que la
feu arribar fins a Roma o Pau que qui sap si la feu arribar a casa nostra. Ells
foren la corretja de transmissió que estengué la fe arreu de l’Imperi i no pas
sense dificultats. Molts donaren la seva vida en aquesta empresa, seguiren allò
que escriu sant Pau que, sofrint amb Crist, foren també glorificats amb Ell (Cf.
Rm 8,17). Aquesta és la grandesa dels màrtirs, ells són realment aquella llavor
que caiguda en terra fèrtil, la de la seva fe, arrela i dona fruit; ells són
aquell gra de blat que caigut a terra i mort, dona molt de fruit. D’aquest gra
de blat, del blat molt en el martiri del
màrtir sant Feliu avui encara en recollim els fruits. Certament aquest home
vingut de terres africanes, com tants en venen en els nostres dies, patí també
la incomprensió, fou perseguit, martiritzat de diverses maneres fins que a la
fi donà la seva vida per la fe, per Crist.
Roma veié en ells una amenaça,
aquell imperi estès arreu de la riba mediterrània, amb una forta estructura
jurídica, econòmica i social, amb un culte d’estat dedicat als déus; no podia
veure amb bons ulls que aquell grup sorgit en un extrem del seu domini vingués
a entorpir la seva bona marxa amb un missatge anivellador i alliberador. Però
aquest risc no feia por als màrtirs, estaven ben certs de que la seva ànima
estava en mans de Déu i que malgrat els turments que els poguessin infligir,
malgrat que la seva mort fos tinguda per a alguns com una victòria i per
d’altres per un mal; en realitat era la prova de la seva proximitat amb Crist,
de la seva plena identificació amb la causa de l’Evangeli. Els màrtirs no són
uns eixelebrats, tot allò que sofreixen no els apaga la força de la seva
esperança que la tenen fixada en Crist; segurs de la seva immortalitat ja que sols
morint per Crist, són dignes de participar de la seva resurrecció.
Els màrtirs són depurats com l’or
al gresol, ens ha dit el llibre de la Saviesa, però estan destinats a governar
nacions i dominar pobles. És el seu un domini no basat en cap imposició, la
seva força és la seva mansuetud, la seva humilitat així cerquen que també
nosaltres avui posem en ells la confiança, certs de que ens ajudaran a
comprendre la veritat amb l’única i exclusiva força de l’amor.
Els màrtirs, com ho fou sant
Feliu per sant Narcís i tants altres que ens obriren el camí de la fe en la
nostra terra, són la llavor que ha donat bon fruit. El fruit som nosaltres i
això ens ha d’esperonar a ser amb la nostra vida dignes transmissors de la bona
nova del Regne també avui, ara i aquí.
Sant Feliu, com ens ha dit la
lectura de la primera Carta de sant Pere, s’alegrà de poder compartir els
sofriments del Crist, estava cert de que si li retreien el nom de cristià no
era per cap altra motiu que perquè l’Esperit de glòria, que era l’Esperit de
Déu, reposava sobre d’ell. Els màrtirs no són uns insensats, uns caps buits,
obnubilats i enlluernats per una mena de bogeria passatgera; són homes de carn
i ossos, però als qui Déu ha donat la fortalesa de la fidelitat i de la
perseverança. Són aquells que estan destinats a poder contemplar la claror de
la mirada de Déu, aquells que s’han confiat a les seves mans, no pas de manera
temerària, sinó certs de lluitar per la millor de les causes.
Els màrtirs no són quelcom del
passat, una mena de llegenda per escoltar a la vora del foc; són una realitat
ben viva també avui en molts llocs del món; cristians que donen la seva vida
per Crist, a vegades de manera anònima, però sempre de manera generosa i noble.
Deia el Papa Francesc que hi ha molts màrtirs amagats que tiren
endavant una vida ordinària amb coherència i amb el valor d’acceptar la gràcia
de ser testimonis fins al final, fins a la mort i que el mateix fet de que sempre
hi haurà màrtirs entre nosaltres, és el senyal de que anem pel camí correcte. (Missatge
març 2024).
Que sant Feliu protegeixi aquesta
nostra ciutat que ell amarà amb la pluja suau de la seva predicació i la del
seu martiri, amb paraules i amb fets. Que el seu exemple ens encoratgi a
mantenir-nos ferms en la fe i fidels a Crist. Que la seva protecció i el seu
exemple arribi a tots i cadascun de nosaltres i que el seu record ens mantingui
units i agermanats en la fe i ens encoratgi a ser avui per al nostra món
vertaders evangelitzadors.