Assumpció de la Mare de Déu
Catedral de Girona
15 d'agost 2024
Ap 11,19a;12,1-6a.10ab; Salm 44,10bc.11-12ab.16; 1C 15,20-27a; Lc 1,39-56
Maria, «per privilegi del tot singular, va vèncer al pecat amb la seva concepció immaculada; per això no va estar subjecta a la llei de romandre en la corrupció del sepulcre ni va haver d'esperar la redempció del seu cos fins a la fi del món.» Així definia el Papa Pius XII l’any 1950 el dogma de la Assumpció de la Mare de Déu en cos i ànima als cels. (Constitució Apostòlica Munificentissimus Deus, 5). Déu li havia reservat un paper central a Maria en la història de la salvació. Per això va ser assenyalada per la gràcia des del mateix moment de la seva concepció, essent concebuda i restant per sempre més immaculada. Aquesta dona fou destacada també amb el do de la maternitat virginal, assenyalant així que cap màcula, cap canvi, entorpia el seu paper de Mare de Déu. Tenint el sol per vestit i la lluna sota els peus, fou preservada també de la corrupció carnal i enduta al cel. Un sol home havia estat preservat abans de la corrupció del cos, Elies que va ser endut al cel enmig del foc i la tempesta, en un carro de cavalls de foc (Cf. Sir 48,9). Per Maria també «El santuari del temple de Déu que hi ha en el cel s'obrí.» (Ap 11,19)
Maria participa així de la predilecció del Pare essent immaculada, de l’acció de l’Esperit concebent un infant i restant verge i dels fruits de la resurrecció del Fill essent enduta cap al cel amb un cos gloriós. Participa així de la resurrecció que ens ha vingut per Jesucrist, és la primera en participar-ne, tot just després de Crist, la seva hora ha estat matinera i per ella aquest darrer enemic de la humanitat que és la mort ja ha estat destituït. «Crist ha ressuscitat d'entre els morts, el primer d'entre tots els qui han mort. (...) però tots viuran gràcies al Crist. Cadascun al moment que li correspon.» (1Co 15,20-23). El moment de Maria ja ha arribat.
Per què ha estat afavorida amb aquests dons Maria? Cert que ella era una dona, com qualsevol altra dona, però la seva vida estava caracteritzada i singularitzada per la seva total disponibilitat a l’acció de Déu. A aquesta petita serventa, ara tots li diem benaurada, perquè obrint-se al misteri de la salvació, Déu ha obrat en ella meravelles. «Ella sobresurt entre els humils i pobres del Senyor, que confiadament esperen i reben el do de la salvació» ens diu el Concili Vaticà II (LG, 55).
Mitjançant l'assumpció als cels, Maria està unida per sempre més al misteri de la glòria eterna de Crist, aquella que en l’anunciació es va definir com l’esclava del Senyor i va ser durant tota la seva vida terrenal fidel al que aquest nom expressa, confirma així que era una veritable deixebla de Crist, perquè així com el Fill de l'home «no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida com a rescat per molts» (Mt 20, 28); també María ha estat la primera entre aquells que, «servint a Crist en els altres, i conduint als seus germans al Rei, ha aconseguit plenament aquell estat de llibertat real propi dels deixebles de Crist.» (Cf. Redemptoris Mater, 41). Maria essent pobre ha estat omplerta de béns i essent humil ha estat exalçada.
El Fill de Déu fent-se home ha fet carn la divinitat i ressuscitant ha divinitzat la humanitat. Maria és protagonista, factor essencial i peça clau d’aquest misteri de la salvació. Arca de la nova aliança acollí en les seves entranyes al Fill de Déu; Mare del Redemptor mantingué intacta la seva virginitat i cridada a ser la primera deixeble i a participar la primera de la resurrecció, el seu cos és glorificat i ens obre així les portes del Regne del cel. El cel s’obre per a «cadascun al moment que li correspon: - per a - Crist el primer, després, a l'hora que ell vindrà, els qui són de Crist» (1Co 15,23). Maria és la primera en ser de Crist, la que és tota ella de Crist.
L'Assumpció de Maria constitueix una participació singular en la resurrecció del seu Fill i és una anticipació de la nostra pròpia participació en aquesta gràcia, de la nostra pròpia resurrecció; aquest fet esdevé per a tots nosaltres la mostra de la relació entre la resurrecció de Jesucrist i la nostra de resurrecció, perquè el que María es trobi ja en cos i ànima glorificada en el cel no n’és sinó l'anticipació, atès que ella és un ésser humà com nosaltres.
Maria és una dona qualsevol i és alhora una dona singular; la diferència amb les altres és que ja ha estat afavorida per la gràcia de Déu, però la seva humanitat és la nostra mateixa humanitat i així la seva glorificació és també la nostra esperança. En paraules de sant Joan Pau II: «l'Església, al llarg de tota la seva vida, manté amb la Mare de Déu un vincle que comprèn, en el misteri salvífic, el passat, el present i el futur, i la venera com a mare espiritual de la humanitat i advocada de gràcia.» (Redemptoris Mater, 47).
Maria en passat engendrà al Fill de Déu, en present esdevé per sempre Mare i verge i en futur ens ofereix la salvació guanyada per a tota la humanitat pel seu Fill. Essent assumpta al cel en cos i ànima, el seu cos és ja per sempre més gloriós i llur ànima com sempre immaculada.
La Mare de Déu, durant el seu pas per la terra, va portar una vida plena de preocupacions, angoixes i dolors vinculats al seu Fill Jesucrist; així es va acomplir el que el Simeó havia predit: que una espasa li traspassaria el cor, així fou als peus de la creu, on morí el seu Fill i Senyor nostre. María va morir tal com va morir el seu Fill unigènit; però com Ell aquesta seva mort no la va sotmetre a la corrupció del sepulcre, ans al contrari ella, per obra i gràcia del seu Fill fou enduta al cel en cos i ànima, tota ella en plenitud. (Cf. Constitució Apostòlica Munificentsimus Deus, 14).
L'Assumpció de Maria, la nostra Mare, ens mostra la realitat d'aquesta esperança joiosa; essent nosaltres encara pelegrins, la nostra Mare ha arribat ja a la meta, ha arribat ja al Regne del seu Fill estimat, així ens ha precedit i ens assenyala per on ens cal avançar, ens mostra el terme del camí, ens diu que arribar-hi és possible si som fidels al missatge del Crist, el seu fill i Senyor nostre, tal com ella en fou de fidel des del mateix moment en que un àngel li anuncià allò que semblava impossible per als homes, que concebria un fill per obra de l’Esperit Sant, conservant intacta la seva virginitat i esdevenint mare de tota la humanitat.
Sortosa Maria perquè a les seves entranyes va portar al Fill de Déu, sortosa Maria perquè els seus pits van criar al Salvador del món, però sortosa sobretot Maria perquè ha escoltat la paraula de Déu i l’ha guardada. Sortosos també nosaltres perquè essent fills seus les portes del cel ens son obertes si seguim com Maria la voluntat del Senyor.
«Venerem a María, perquè aquesta és la voluntat d'aquell Senyor que va voler que tot ho rebéssim per María. Aquesta és la seva voluntat, per a bé nostre. Mirant en tot i per tot al nostre bé, Maria consola el nostre temor, suscita la nostra fe, envigoreix la nostra esperança, dissipa la nostra desconfiança i anima la nostra pusil·lanimitat.» (Sant Bernat de Claravall Sermó I sobre el naixement de la Verge Maria).