Diumenge
XVIII durant l'any / Cicle B
Festa de Sant Domènec
Parròquia de Sant Pere de Pals
Dissabte 3 d’agost de 2024
Ex 16,2-4.12-15; Salm 77,3-4.23-24.25
i 54; Ef 4,17.20-24 i Jo 6,24-35
La gent busca a Jesús, Ell sap ben bé que no el busquen encara per una raó profunda i fonamental, per tal de que sigui el centre de les seves vides, el busquen per satisfer la seva fam, perquè han menjat tant de pa com han volgut. La fam és una de les primeres necessitats de l’ésser humà, una fam que patí el poble d’Israel al desert, quan aquella necessitat no coberta el feu enyorar l’esclavatge d’Egipte, allí on malgrat no ser lliures podien seure al voltant d’olles de carn i menjar tant de pa com volien. Déu els escoltà i els envià primer carn i després pa, baixats ambdós del cel, però era una menja que sols satisfeia el cos i tant sols per un temps determinat i breu. En el nostre món hi ha molta fam encara, fam material primer que tot, un món que disposa de recursos suficients per a alimentar a tothom però que mal repartits i mal gestionats condemnen a milions de persones a la mort. Una fam que és utilitzada fins i tot com a arma en les guerres, ho veiem pràcticament allí mateix on el poble d’Israel enyorava les menges d’Egipte, ara allí s’impedeix de fer arribar l’ajut humanitari al poble palestí i se’l condemna a sobreviure amb quasi res per portar-se a la boca. És ben cert que sovint el patiment que hem sofert no ens fa els cors més sensibles i un cop superada la dificultat no ens compadim dels qui pateixen el que nosaltres mateixos hem patit. És l’eterna injustícia de la humanitat generada per la mateixa humanitat. Com ens ha dit sant Pau seguint aquesta dinàmica ens guiem per criteris que no valen.
Per vèncer-la la vertadera fam, la de justícia, cal alimentar-se d’un altre pa, amb el pa material que satisfà per un poc temps però que torna a generar fam no n’hi ha prou. S’escriu de sant Domènec que amb freqüència, demanava a Déu una cosa: que li concedís una autèntica caritat, que li donés de preocupar-se d'un mode efectiu en la salvació dels homes; a sant Domènec el preocupava doncs tant la fam material com la fam espiritual i a nosaltres ens hauria de succeir el mateix. Mirant de donar de menjar al qui no en te, de vestir al despullat, de donar de beure a l’assedegat o de donar la llibertat al qui n’està privat; aquestes són les necessitats materials més immediates. Però per canviar les coses, per mirar d’evitar que les mateixes situacions es produeixin un cop i un altre, cal canviar aquesta nostra antiga manera de viure on els designis que la sedueixen la porten a la seva destrucció, com ens ha dit l’Apòstol.
La gent li preguntava a Jesús: «Què hem de fer per obrar com Déu vol?» i Ell es mostrà a si mateix com el pa baixat del cel, com l’aliment que satisfà la fam espiritual, que canvia els cors i que ens fa no ja més solidaris, sinó senzillament justos. Ja seria bo que mai més ningú no passes fam i que ningú no passes mai més set; però si això mateix ja és difícil, resultarà impossible sinó canviem els nostres cors, si no ens n’adonem de que cada cop que Déu mira de donar el blat celestial, nosaltres ens posem pel mig i l’acaparem impedint que arribi a tothom. Sempre ens sorgirà l’argument de que no depèn de nosaltres, de que nosaltres sols no hi podem fer res per canviar les coses. Hauríem de fixar-nos llavors en homes com sant Domènec de qui es diu que es mostrava, de paraula i d'obra, com a home evangèlic i mirar d’imitar-lo.
Ens diu el Papa Francesc que «el veritable catòlic, el veritable cristià és el que rep a Jesús dins, que canvia el cor. Aquesta és la pregunta que us faig a tots vosaltres avui – diu el Papa -: què significa Jesús per a mi? L’he deixat entrar en el meu cor o solament el tinc a mà però que no vagi molt endins? M'he deixat canviar per Ell? O Jesús és solament una idea, una teologia que va endavant… I el zel és que quan un troba a Jesús sent el foc i com Pau ha de predicar a Jesús, ha de parlar de Jesús, ha d'ajudar a la gent, ha de fer coses bones.» (Audiència General 29 de març de 2023). Així ho feu sant Domènec, així ens convida Jesús a fer-ho a nosaltres si acceptem de menjar el seu pa, el seu cos, aquesta és l’única veritat sobre Jesús. Això és el que hem de fer per obrar com Déu vol que obrem.