Divendres
de la setmana XXI durant l’any / II
Beates Fidela Oller Angelats, Josefa
Monrabal Montaner i Facunda Margenat Roura.
Verges i màrtirs del Institut de les Germanes
de Sant Josep de Girona.
Casa de Santa Elena a Solius
Divendres 30 d’agost de 2024
1C 1,17-25; Salm 32,1-2.4-5.10-11 i Mt
25,1-13
Celebrem avui la memòria de tres
dones, de tres membres del Institut de les Germanes de Sant Josep, que van
donar la seva vida per Crist, que van preferir la mort abans que la vida,
perquè de fet van escollir de viure, de viure una vida que ja ningú no els podria
arrabassar. Elles foren unes verges prudents, a punt per al martiri, amb la torxa
ben plena de l’oli de la fidelitat. Els qui acabant amb la seva vida creien que
acabaven amb la fe que professaven, eren dels qui tenien la doctrina de la fe
per un absurd, mentre que elles hi veien el poder de Déu, com ens ha dit l’Apòstol.
Perdre la vida per Crist, mantenir-se fidel a l’Evangeli no és mai un absurd, més
aviat és la mostra d’una saviesa superior a la dels homes, a la que molts homes
poden arribar a practicar i a comprendre.
Darrera d’aquest testimoni de fe
dels màrtirs, d’aquest amor seu fins a l’extrem de donar la vida per Crist hi
ha una lliçó d’amor, una lliçó de perdó. Aquest és el missatge que les germanes
Fidela, Josefa i Facunda ens volen fer arribar avui, ens diuen que la seva vida
fou una vida lliurada per Crist i que la seva mort no fou altre cosa que l’encontre
amb l’espòs estimat; ens diuen que aquells que acabaren amb les seves vides terrenals no aconseguiren
altra cosa que accelerar allò pel que elles vivien, per preparar-se per l’encontre
amb l’espòs. Els màrtirs no cerquen el martiri, els ve com un regal de Déu.
Avui recordant-les a elles hem de
recordar també als qui les martiritzaren, a aquells que com digué Jesús de la creu
estant de fet no sabien el que es feien. Ens cal pregar per tots aquells que no
entenen la nostra fe, que davant de Crist reaccionen amb indiferència o fins i tot amb hostilitat.
El missatge dels màrtirs d’ahir i d’avui no és mai un missatge de rancúnia, ni
encara menys d’odi o de menyspreu; tots ells moriren perdonant a tothom, com Jesús ho feu també de la creu estant. Molts podien en l’antigor
de l’Església i també avui creure que matant a uns pocs creients mataven de nou
a Crist, mataven la fe. Però la fe és fonamentalment esperança i l’esperança
que neix de Crist no pot matar-la una espasa, un tret de fusell o una foguera.
L’amor de Déu és més fort que la
mort, va molt més enllà d’aquest món i sí, certament, als màrtirs se’ls van infringir
patiments i turments, però això comparat amb el que els esperava era ben poca
cosa, per no dir res. Déu és amor i malgrat això també en nom de l’Església,
creient defensar la fe, s’han arribat a infringir turments i vexacions i s’ha
arribat a matar, sense veure que en la debilitat de l'obra de Déu hi ha un
poder superior al dels homes, com ens ha dit sant Pau.
La germana Facunda va romandre refugiada amb la família del malalt que cuidava; fou martiritzada la nit del 26 al 27 d'agost de 1036. La germana Josefa va buscar refugi a la casa del seu germà a Gandia, allí fou arrestada i portada al martiri juntament amb la mare Fidela, perseguida com a religiosa i superiora, ambdues van ser martiritzades la nit del 14 al 15 d'agost de 1936. A les tres el Senyor les va trobar ben preparades per a la trobada definitiva amb l’espòs.
Encomanem-nos a elles i a tots aquells
qui donaren i donen també avui la vida per Crist, als màrtirs que arribaren a
morir a mans dels seus perseguidors i als qui sense arribar a la mort patiren també
persecucions, menyspreus, violències i escarnis.
En paraules del Papa Francesc
referides a les màrtirs del Institut de les Germanes de Sant Josep «que el seu
heroic testimoniatge, fins a l'efusió de la sang, concedeixi fortalesa i
esperança a tots els qui avui són perseguits per la seva fe cristiana. I sabem
que són molts.» (Àngelus, 6 de setembre de 2015).