Festa
del Santuari de la Mare de Déu dels Àngels
(Parròquia de Sant Martí Vell)
Divendres 2 d’agost de 2024
Sir 24,1-4. 16.22-31; Salm 33, 1.5-7.9-10.18-19;
Gal 4,4-7 i Lc 1,26-33
Déu ha concedit el seu favor a Maria. No és que ella hagués demanat res d’especial, no anhelava altra cosa que fer una vida com la de qualsevol altra noia del seu poble, casar-se, tenir fills, formar una llar, veure créixer els fills i envellir veient els nets; aquesta era la idea d’una vida feliç per al poble d’Israel. Però tot plegat, quan l’àngel entrà a casa d’ella i li digué «No tinguis por Maria» la seva vida i la nostra canviaren per sempre més. Déu escriu la història de la manera que vol i quan vol, aquell dia en que Déu actuà en la vida de Maria res no li podia haver fet predir que Déu li havia concedit la seva gràcia, que tindria un fill i al que posaria el nom de Jesús, que aquest seria gran i l’anomenarien Fill de l'Altíssim, que el Senyor Déu li donaria el tron de David, el seu pare i que regnaria per sempre sobre el poble de Jacob, i el seu regnat no tindria fi. I tot plegat fou anunciat a una simple noia en un llogaret d’Israel que no excel·lia per la seva anomenada. Com escriu sant Bernat: «La prudent Verge no buscava saviesa, com Salomó; ni riqueses, ni honors, ni poder, sinó gràcia.» i la va rebre (Sermó I sobre el naixement de la Verge Maria).
D’aquesta manera tant simple succeí el que ens diu sant Pau: «va arribar la plenitud del temps, Déu envià el seu Fill, nascut d'una dona, nascut sota la Llei, perquè rescatés els qui vivíem sota la Llei i rebéssim la condició de fills.» Una dona concep un fill i nosaltres som fets fills de Déu i podem dir a Déu Pare. No pot ser tot plegat més simple i alhora més profund. Aquesta simplicitat de Maria és la que ens ha arribat, la que ens la fa propera i que la puguem sentir com a mare. Una dona qualsevol, escollida per Déu; una mare que essent mare de Jesús esdevé la nostra mare al peu de la creu, quan el més gran dolor que pot patir una mare, veure morir al seu fill, li destrossa el cor.
És ella per a nosaltres una mare propera, ella que ha estat elevada a una dignitat quasi angèlica, la tenim sempre a la vora. La tenim aquí en aquest santuari on avui ens ha convocat, com sols una mare amb la voluntat de reunir a tots els seus fills al seu voltant pot fer-ho. La venerem aquí sota l’advocació dels àngels, ella que, com diu sant Bernat: «es va elevar fins als àngels per la plenitud de la gràcia i per sobre dels àngels en descendir sobre ella l'Esperit Sant.» (Sermó I sobre el naixement de la Verge Maria). Maria ens és propera i ens l’hem fet propera, la gran devoció es mostra ben bé en l’elevat nombre de santuaris i ermites dedicats a la Mare de Déu, de tal manera que ens la puguem sentir al costat, tenir-la com a veïna i poder recorre-hi sempre que la necessitem.
Es compleix en
Maria el que ens ha dit el llibre de Jesús fill de Sira, Maria ha eixamplat les
seves branques com una alzina, branques esplèndides i boniques, per tal d’acollir-nos
a la seva ombra. Vol oferir-nos tot el que té, a nosaltres els seus fills; i
ens diu: «Veniu a mi». I així ho hem fet avui, hem vingut aquí, en aquest
santuari que forma part de la identitat de la nostra terra, part indestriable
de la nostra fe. Hi hem vingut confiats, certs de que Maria ens acull amb amor
de Mare, un amor sempre amatent al que ens capfica, ens pertorba i ens
neguiteja; ella tant sols vol el millor per a nosaltres i ens espera sempre amb
els braços oberts. Li plau que vinguem a visitar-la i ens hi convoca com ho feu
aquells dissabtes al vespre quan els veïns de les masies properes es sorprengueren
de veure unes llums misterioses aquí, i no en tragueren l’entrellat fins que es
van adonar de que entre les runes d'una antiga
capella, apareixia una pintura de la Verge Maria amb el Nen Jesús als braços i
un àngel a cada costat i al seu costat una imatge de la Mare de Déu. Sempre
acompanyada, custodiada pels àngels, com aquell que amb el seu anunci li va canviar
la vida, com aquell que anunciant a les dones que la tomba del sepulcre estava
buida, va canviar les nostres de vides. D’anunci en anunci hem esdevingut fills
del Pare, germans en Crist i fills de Maria. Maria es venerada aquí com a protectora
i guia dels àngels, els missatgers de Déu i ens convida a acudir sempre a ella,
amb humilitat, per obtenir la seva protecció i el seu amor de mare.