Diumenge
V durant l'any / Cicle A
Parròquia
de Santa Maria dels Socors a Hostalric
Diumenge
8 de febrer de 2026
Is
58,7-10; Salm 111,4-5.6-7.8a. i 9; 1C 2,1-5 i Mt 5,13-16
Jesús ens convida a ser sal per a la terra i llum per al món. Com podem ser-ho nosaltres pobres pecadors i que ja fem prou de suportar les nostres debilitats tant físiques com morals? El profeta Isaïes ens en dona unes pistes: compartir el pa amb qui passa fam, acollir a casa nostra al qui no té llar o vestir al qui no te res per a vestir-se. Simples actes que poden fer esclatar la llum no ja en les vides dels qui siguin objecte del nostre gest, sinó en les nostres pròpies vides. Però Isaïes encara ens apunta una altra cosa tant important com no fer caure als altres o no assenyalar-los amb el dit.
Moltes d’aquestes coses
que poden il·luminar al món i els nostres cors, avui per avui no estan molt ben
vistes. Preferim pensar que cadascú s’espavili i es procuri el seu propi menjar,
la seva pròpia roba i també la seva pròpia llar. Però el conjunt de la societat
no ho posa sovint massa fàcil. Del problema de l’habitatge en som tots ben
conscients, és un tema que frustra molt joves i no tant joves que troben així
un obstacle, no pas menor, per tal de formar una família i de portar una vida
digna i no falta qui s’aprofita de les circumstàncies per treure’n un guany no
sempre digne.
Déu va
crear un món just, som els homes els que ben aviat el vam fer injust. A la
terra hi ha recursos suficients per a tots, per no sempre estan a l’abast de
tots. La justícia de Déu ha estat suplantada per la injustícia humana. Certamen
que en aquesta desigualtat social i mundial hi tenen molt a veure els poderosos
tant en l’àmbit econòmic com en l’àmbit polític; però al cap i a la fi és
responsabilitat de tots, també de l’Església, també de cadascun dels creients,
aportar-hi alguna cosa, fer algun pas en bé dels qui més pateixen.
En
tenim un bon referent i aquest no és altre que Crist. No hem de voler saber res
més que Jesucrist, com ens diu sant Pau, ens hem de sentir enviats per Ell
enmig del nostre món, del que formem part, per tal portar llum i sal a aquesta
terra. Cert que com Pau davant de la tasca que tenim encomanada ens sentim tots
febles, esporuguits i tremolosos; però com ell ens hem de sentir no confiats en
les nostres forces, sinó confiats en el poder convincent de l’Esperit, en el
poder de Déu. No vol dir això que sense fer res ho deixem tots en mans de Déu,
sinó que la força de l’Esperit i el poder de Déu estant al nostre costat ens hi
poden ajudar.
Les nostres accions i les nostres omissions no resten amagades, com tampoc una llum no es posa sota una mesura, cal que siguin vistes pels altres perquè d’una banda són resultat de la nostra fe i de l’altra, encara més important, són reflex de la gloria de Déu. Avui per avui al nostre món hi ha molts cops de colze per atribuir-se mèrits, domina molt més la imatge que no pas el fons de les coses, les raons per les que es fan. Les nostres raó per ser sal i llum per al món és molt poderosa: Crist. No hi pot haver millor raó, Crist per a nosaltres no és una justificació, és una raó per viure, és qui dona sentit a la vida. No l’eximeix de dolors, de tristeses, o de moments d’angoixa; però precisament per aquesta raó Déu es va fer home.
Darrera aquestes imatges que decoren aquest temple, obra de Joan Carles Osuna que les ha fet mogut per l'amor i des de la fe, hi ha el misteri més gran que podem imaginar; Déu deixant de banda tot el poder d’allò que pot fer i desfer, és convertir en un infant, en un home com qualsevol de nosaltres homes i dones. Si ens hi aturem a pensar-ho resulta impressionant i en certa manera inaudit. Qui seria capaç de renunciar a tot per deixar-se en mans dels altres de manera voluntària i total? És aquest el gran misteri de la redempció que té en l’encarnació el seu centre.
Jesús no era feble, esporuguit o tremolós, però s’hi volgué fer i essent així ens mostrà el camí que porta a l’esclat de la llum en les nostres vides tenint per avantguarda la bondat i per rereguarda la glòria de Déu, com ens ha dit el profeta Isaïes.
Com ser llum per al món i sal per a la terra ens ho diu l’Evangeli, ens ho diu el profeta Isaïes, ens ho diu sant Pau i ens ho remarca el Salm 111: l’home que presta de bon grat és aquell que disposa a consciència els seus afers i que pot alçar el front amb dignitat.
En l’Escriptura tenim l’aliment per a la nostra vida i la nostra caritat que és anunci alegre de la vida plena i eterna, que Déu ens ha donat en Jesús; com deia el papa Lleó XIV dimecres passat.