Presentació del Senyor
Catedral de Girona
Dilluns 2 de febrer de 2026
He 2,14-18; Salm 23,7.8.9.10 i Lc 2,22-40
Complint el que prescriu la Llei Maria
i Josep ofereixen el seu fill, el primogènit, al Senyor en record d’aquells
primogènits d’Israel que Déu salvà a l’Egipte i alhora Maria realitza la
purificació ritual després del part. El Fill de Déu es presentat davant de Déu;
Maria concebuda inmaculada i sempre verge es purifica; no calia però els
rituals prescrits en la Llei serveixen ara de marc a una nova epifania, Déu es
manifesta davant d’un ancià i d’una vídua, com abans a uns pastors o a uns mags.
Déu elegeix a qui revelar-se, ara
davant de Simeó, home just i pietós, que puja al temple empès per l’Esperit i
agafant aquell infant en braços veu acomplerta la promesa del Senyor de no
morir sense haver vist al Salvador. També davant d’Anna dedicada nit i dia a la
pregària, al dejuni i al temple, una dona que eleva la seva acció de gràcies
per aquest infant que creix fort i entenimentat, que té a favor seu al Senyor i
les revelacions sobre el qual meravellen als seus pares que poc a poc van
entenent l’abast de la missió d’aquell seu fill.
Els qui estimen, els qui desitgen, els qui dediquen llur vida
a esperar són els qui troben. Aquesta
epifania ens presenta a Jesús com a font de llum, una llum que il·lumina a
Maria, a Josep, a Simeó i a Anna. La
llum que emana del verb encarnat i s’irradia a tots aquells qui aspectants per
acollir al Messies són inspirats per l’Esperit per reconèixer-lo. Com Simeó
i Anna que són profetes de la mort i resurrecció d’aquest infant i de la seva
missió salvífica universal.
La profecia neix a iniciativa de Déu, en aquells que conreen
la seva amistat i es revelada per l’Esperit a qui està atent a la seva Paraula.
Simeó i Anna han acumulat la saviesa d’una vida dedicada a la recerca de Déu,
dels seus signes, de la seva voluntat. La seva ha estat una vida dedicada a fer
el bé, a la pregària i a l’espera atenta i pacient. El Senyor que ells
buscaven, l'àngel de l'aliança que desitjaven, ha entrat al seu temple i ells
ho han vist i n’han estat testimonis. Simeó i Anna han aconseguit viure el dia
de la seva arribada, s’han mantingut drets quan Ell ha aparegut, aquell qui ha
santificat en sí mateix als ministres i el culte amb l’ofrena pura de la nova
aliança, oferint-se Ell mateix com a víctima per tots.
Simeó i Anna són icones de l’esperança, alcen les llindes i engrandeixen les portalades del seu temple interior, perquè han reconegut al Senyor valent i poderós, al Senyor que vencerà en el combat a la mort i que vencent-la ens obrirà a tots les portes de la glòria. Simeó i Anna han vist al Messies i en Ell han reconegut la porta de la salvació per a tots els pobles. Si també nosaltres reconeixem en Jesús al Salvador, aleshores podrem anar-nos-en en pau, perquè els nostres ulls hauran vist la llum que ha vingut per il·luminar al món, aquella llum que es revela a totes les nacions, que és gloria per al seu poble, que són tots els pobles, que som nosaltres.