Dimecres de Cendra
Catedral de Girona
18 de febrer de 2026
Jl 2,12-18; Salm 50,3-4.5-6a.12-13.14 i 17; 2C 5,20-6,2; Mt 6,1-6.16-18
Ara és el temps per la conversió dels nostres cors, ens
anuncia el profeta Joel, l’hora en que els sacerdots som convidats a plorar i a
demanar perdó pels nostres mancances, com tots els creients pels seus. La
Quaresma apareix davant nostre sempre com un camí, un camí cap a la Pasqua i per
això com una oportunitat de conversió. És l’hora de la reconciliació amb Déu,
l’hora de ser conscients de la gràcia rebuda i de fer balanç de l’ús que en
fem. Ens hi convida el profeta Joel, ens hi convida l’apòstol sant Pau i ens hi
convida el mateix Jesús.
Convertir els nostres cors no és fer un posat trist, no és
desfigurar-se la cara per mostrar l’empremta del dejuni, ni anunciar-ho a toc
de trompeta; el que cerca el Senyor és la conversió dels nostres cors i Ell sap
molt bé si cerquem aquesta autèntica conversió o si ens limitem a una simple
aparença que de fet per res afecta a la nostra vida espiritual. La pregària, el
dejuni i l’almoina han estat de sempre elements presents en aquest camí cap a
la Pasqua, cap a la renovació sincera de les nostres promeses baptismals en la
nit santa de la Pasqua.
El papa Lleó ens convida en aquesta quaresma a practicar el
dejuni evitant la temptació d’enorgullir el cor, i vivint-lo
sempre amb fe i humilitat. I de què vol que dejunem el Senyor? D’allò que ens allunya
d’Ell: l’egoisme, la mentida, el menyspreu cap als altres, la insolidaritat i
ens ho concreta el papa Lleó convidant-nos a abstenir-nos d’utilitzar
paraules que afecten i fereixen el nostre proïsme, desarmant el llenguatge,
renunciant a les paraules feridores, al judici immediat, a parlar malament del
qui és absent i no es pot defensar, deixant de banda les calúmnies. Tot coses que tenen la seva arrel en
el nostre sentiment de ser millors que els altres.
Per aconseguir-ho o tant sols per intentar-ho ens cal
alimentar els nostres esperits amb aquell aliment que ve de Déu, la seva
Paraula. Aprofundir-hi no és mai sobrer, tot el temps que hi puguem dedicar és sempre
un temps guanyat per als nostres cors.
Renunciar-hi, obviar-ho ens apropa a aquell fariseu que en el
temple es vantava de no ser com els altres i fent-ho així s’allunyava de Déu
mentre que el publicà que no gosava ni aixecar els ulls al cel, sinó que es limitava
a donar-se cops al pit, amb la seva humilitat es feia mereixedor de la
misericòrdia del Senyor.
La conversió, la conversió amb tot el cor, l’esquinçament
dels cors i no dels vestits, no és un camí fàcil i ens cal recorre’l poc a poc,
fixant-nos ben bé en on posem els peus i no hi ha millor bagatge per aquest
pelegrinatge cap a la Pasqua que alimentant-nos de la Paraula, fent el bé,
pregant i dejunant i fer-ho posant-hi bona cara perquè tant sols aquell qui veu
en el secret ho conegui.
La nostra societat és una societat de la imatge, de la
immediatesa, on tot passa de pressa i poques coses perduren. El Senyor que ho
veu tot i valora el que hi ha de real, de sincer, de veritable en els nostres
cors li agrada que tanquem les portes amb pany i clau a aquest sensacionalisme
espiritualista, que defugim els observadors entusiastes i pocs sincers i que la
nostra esquerra no sàpiga que fa la dreta i Ell que ho veu tot, fins i tot el
que és secret, sap recompensar la sinceritat, la netedat dels cors que caminen
cap a la conversió.
La Paraula de Déu és l’única que ens empeny vers aquesta
sinceritat, vers aquesta coherència, perquè la Paraula transforma la vida,
transforma les nostres vides i ens fa avançar més i més en el camí de la fe tot
practicant la caritat sincera i neta de tota ambició. La Quaresma és camí cap a
la Pasqua com la nostra mateixa vida és també camí vers la Pasqua; perquè Déu
va enviar al seu Fill únic, es va fer home, es va fer igual a nosaltres, va
patir i va morir; però no per aturar-se aquí, sinó per anar molt més enllà del
que mai Déu havia anat des de que la humanitat caigué en la mortalitat. Crist
visqué, patí i morí per tal de ressuscitar i guanyar també per a nosaltres la
vida eterna, aquella que si el nostre cor s’esquinça i es converteix podrem
compartir amb Ell.
«Demanem la gràcia de viure una Quaresma que faci més atenta la nostra oïda a Déu», perquè tant sols així ens serà de profit per a la vida eterna i plena que neix de la resurrecció de Crist.