Dijous
de la setmana I de Quaresma
Monestir
de Santa Maria de Valldonzella
Dijous
26 de febrer de 2026
Est
14,1.3-5.12-14; Salm 137,1-2a.2bc-3.7c-8 i Mt 7,7-12
La Quaresma té
tres eixos estretament lligats entre ells: La pregària, el dejuni i l’abstinència
i l’almoina o caritat. «Aquests esglaons estan de tal forma concatenats entre
si i es presten un servei recíproc, de tal manera que els primers sense els
següents serveixen de poc o res, i els subsegüents sense els precedents no es
poden aconseguir mai o rarament.» (Scala claustralium)
Se’ns convida en
aquest temps a acostar-nos més i més a Déu tant de paraula com d’obra. Se’ns
convida a dejunar, és a dir a abstenir-nos, com ens diu el papa Lleó XIV en el
seu missatge de Quaresma d’utilitzar
paraules que fereixen al nostre proïsme, paraules feridores que tot i demanant
perdó després, han deixat ja un rastre de dolor en el germà o la germana.
Evitar parlar malament de l’altre i escollir en la nostra comunicació paraules
que mostrin caritat seria una bona pràctica quaresmal. I recordem que sant
Benet ens diu que tota la vida del monjo hauria de ser una Quaresma, per tant
aquesta abstinència de paraules feridores l’haurien de practicar aquesta
Quaresma amb voluntat d’estendre-la com a pràctica a tota la nostra vida, fent aquell bé que voldríem que ens fessin a nosaltres
Practicar la
bondat és practicar la caritat, és fer almoina d’amor, d’un amor que és el que
la nostra societat i també l’Església, les comunitats parroquials i religioses
i les famílies en tenen molta necessitat.
No podrem fer
res de tot això sense l’ajut de la pregària. Una pregària humil i confiada com
la de la eina Ester, una pregària que li sortia del fons de cor, moguda per l’amor
al seu poble i confiada en que si truquem a la porta del cor de Déu, Ell ens l’obrirà
de bat a bat.
Els monjos i les
monges tenim una manera particular de trucar a la porta de Déu, el contacte amb
la seva Paraula, un contacte que ha de ser sovintejat, regular i sobretot
confiat ii esperançat.
Guiu el cartoixà
en la seva obra Scala Claustralium, escriu que en la Lectio Divina,
cerquem llegint, trobem meditant, truquem pregant i se’ns obre la porta
contemplant.
La Quaresma és
camí cap a la Pasqua, és sempre per tant un temps per avançar més en aquest
contacte amb la Paraula de Déu. Com ens diu el papa Lleó « Tot camí de
conversió comença quan ens deixem atrapar per la Paraula i l’acollim amb
docilitat d’esperit. Existeix, per tant, un lligam entre el do de la Paraula de
Déu, l’espai d’hospitalitat que li oferim i la transformació que ella realitza.
Per això, l’itinerari quaresmal esdevé una ocasió propícia per a escoltar la
veu del Senyor i renovar la decisió de seguir Crist, recorrent amb Ell el camí
que puja a Jerusalem, on s’acompleix el misteri de la seva passió, mort i
resurrecció.» (Missatge per a la Quaresma de 2026).
Certs sempre de que si busquem al Senyor el trobarem, de que quan truquem la seva porta sempre se’ns obre de bat a bat.